-
625 BCE
Tales de Milet
(625 a.C. - 546 a.C.) Està considerat com el primer filòsof de la història. Procedeix de l'escola de Milet, a Grècia, i el seu arkhé (origen de l'univers) és l'aigua. -
Period: 600 BCE to 300
FILOSOFIA ANTIGA
-
580 BCE
Pitàgores
(580 a.C. - 495 a.C.) Va ser el primer matemàtic pur de la història. És conegut pel "Teorema de Pitàgores", una teorema constituït per una fórmula amb la que es pot trobar la mesura d'una aresta d'un triangle rectangle. A més, Pitàgores considerava les matemàtiques com l'origen de l'univers. -
540 BCE
Parmènides
(540 a.C. - 470 a.C.) Provinent d'Elea, sur d'Itàlia, Parmènides considerava l'Ésser com a l'origen de l'univers. Per Parmènides, l'ésser era una cosa indivisible i eterna. -
540 BCE
Heràclit d'Efès
(540 aC - 470 aC) Provinent d'Efès, actual Turquia, va tractar d'identificar la causa de la creació del món. La seva conclusió va ser que el foc era aquesta causa, ja que creava i destruïa. -
487 BCE
Gòrgies
(487 a.C. - 380 a.C.) Sofista defensor de l'escepticisme. Per Gòrgies res existia i, si realment existia, no es podria arribar a conèixer com realment era. -
485 BCE
Protàgores
(485 a.C. - 411 a.C.) Reconegut com un sofista expert en l'art de la retòrica i representant del relativisme, Protàgores explicava que no existeixen les veritats universals, ja que la moral i la veritat és subjectiva de cadascú i depenen de la cultura. -
470 BCE
Sòcrates
(470 a.C. - 399 a.C.) Nascut a Atenes, Grècia, és conegut per la frase "Només sé que no sé res", en adonar-se'n que, sabent el seu gran desconeixement, podia iniciar el camí a aprendre. També, l'oracle de Delfos el va catalogar com la persona més sàvia de tota Grècia.
Va ser acusat de pervertir als seus aprenents i allunyar-los de la fe en els Déus. Més tard se li va donar a triar entre renegar les seves idees o ser condemnat al suïcidi, elecció en la qual ell va decidir triar la mort. -
427 BCE
Plató
(427 a.C. - 347 a.C.) Va néixer a Atenes, Grècia, i és considerat com un dels filòsofs més importants de l'antiguitat. Va ser alumne de Sòcrates i professor d'Aristòtil a l'acadèmia, l'escola la qual ell va crear. En la seva teoria, Plató afirmava l'existència de les idees objectives i desconfiava dels sentits com a font de coneixement. A més, Plató separava la realitat en dos mons, el sensible pels sentits i l'intel·ligible per les idees. -
384 BCE
Aristòtil
(384 a.C. - 322 a.C.) Va ser un dels filòsofs més importants de l'antiguitat juntament amb Plató, que aquest últim va ser el seu professor. Aristòtil, per la seva banda, va ensenyar a Alexandre El Gran, que més tard es convertiria en el rei de Macedònia.
Aristòtil negava i criticava la dualitat del món que defensava el seu mestre Plató i afirmava que els sentits sí ajudaven a entendre la realitat. -
341 BCE
Epicur
(341 a.C. - 270 a.C.) Creador de l'epicurisme, defensava una filosofia basada en la tranquil·litat, el benestar, la felicitat d'un mateix i l'equilibri. Al Jardí, l'acadèmia que va fundar Epicur a les afores d'Atenes, es practicava aquest tipus de filosofia. -
4 BCE
Séneca
(4 a.C. - 65) Nascut a Espanya, va ser conegut per la frase "Per a ser feliç cal viure en guerra amb les mateixes passions i en pau amb les dels altres". La seva principal aportació va tenir lloc en el terreny de l'ètica, sent un dels majors precursors de l'estoïcisme, on tracte de cuidar-se a un mateix, ser útil als altres i tenir un bon comportament sense témer l'arribada de la mort. -
Period: 301 to 1400
FILOSOFIA MEDIEVAL
-
354
Agustí d'Hipona
(354 - 430) Nascut a Tagaste i mort a Hipona, ambdues ciutats a l’actual Argèlia, va adaptar el neoplatonisme al cristianisme, que sumat a altres aportacions que va fer pel món catòlic el va comportar a ser un dels pares de l'Església. -
1224
Tomàs d'Aquino
(1224 - 1274) Va néixer a Itàlia a una època on la fe a Déu estava a la ordre del dia. Així doncs, es van popularitzar les seves adaptacions de l'aristotelisme al Cristianisme. -
1285
Guillem d'Ockam
(1285 - 1349) Provinent d'Anglaterra, Guillem d'Ockam va defensar que l'única font de coneixement era l'experiència sensible, i el mètode intuïtiu com a camí per a arribar a la veritat. Ockam, també, va crear el nominalisme, el qual afirmava que només existien els individus. -
Period: 1401 to
FILOSOFIA MODERNA
-
Descartes
(1596 - 1650) René Descartes, francès, va ser un dels iniciadors del moviment racionalista, una corrent europea que va combatre amb l'empirisme de Gran Bretanya.
Per Descartes, el seu model de pensament eren les matemàtiques. A més, creia que el coneixement s'obtenia a partir de la raó i que els humans tenim idees innates. La seva frase reconeguda "pienso, luego existo" dona importància al coneixement d'un mateix per poder afrontar les situacions del dia a dia. -
Loke
(1632 - 1704) Va ser, juntament amb David Hume, un dels defensors més importants de l'empirisme, una corrent que deia que el coneixement es fonamentava amb l’experiència, negant així l’existència d’idees innates. -
Hume
(1711 - 1776) Va ser, juntament amb John Locke, un dels defensors més importants del moviment empirista. Aquesta corrent filosòfica deia que el coneixement s'anava adquirint amb l’experiència, negant així l’existència d’idees innates que afirmava el racionalisme. -
Kant
(1724 - 1804) Immanuel Kant, nascut a Prússia (atual Rússia) va desenvolupar la seva propia filosofia, anomenada la "filosofia crítica de Kant", amb la que va resumir el racionalisme i l'empirisme. -
Period: to
FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA
-
Karl Marx
(1818 - 1883) Va ser el promotor del moviment Marxista, el qual va consistir en modificar l'ordre social i criticar el capitalisme, cosa que va comportar els pensaments comunistes i socialistes. Marx, d'altra banda, va escriure el "Manifest del Partit Comunista" amb la col·laboració d'Engels i "El Capital". -
Nietzsche
(1844 - 1900) Conegut per la "Crítica del Martell", Nietzsche criticava tots els pensaments filosòfics que havien hagut fins el moment. La seva frase més reconeguda, “Déu ha mort”, representa que la població va deixar de pensar en Déu, per la qual cosa va "morir". -
Sigmund Freud
(1856 - 1900) És reconegut com el pare de la psicologia moderna i la psicoanàlisi. Aquest mètode es basa en intentar explicar el comportament humà i l'inconscient per donar solució als problemes mentals de la societat. Freud, a més, pensava que els humans no som conscients de tot el que fem, ja que realitzem actes reflexos i tenim pensaments involuntaris, com els somnis. -
José Ortega y Gasset
(1883 - 1955) Nascut a Espanya, va ser un gran dirigent del perspectivisme, una doctrina que explica que cada realitat i percepció és subjectiva de cadascú.
"Yo soy yo y mi circunstancia, y si no la salvo yo a ella no me salvo yo" és la seva frase més reconeguda, en la que explica que un ha de superar i conviure amb els obstacles que posa la vida per poder viure tranquil i sense frustració. -
Heidegger
(1889 - 1976) Va influir en el moviment existencialista, el qual es pregunta sobre l'existència de l'ésser humà en general; la llibertat, les responsabilitats, els drets, etc.
L'existencialisme també es pregunta què és aprendre, com es pot aprendre i quant es pot arribar a aprendre. -
Gadamer
(1900 - 2002) Va ser el màxim exponent de l'hermenàutica, l'art de llegir textos antics sent conscients del context de l'època en què va ser escrit i no comparant-lo amb els costums i pensaments de l'actualitat. -
María Zambrano
(1904 - 1991) María Zambrano va néixer a Màlaga. La seva obra tracta sobre la lluita entre el respecte, l'educació i el comportament cívic amb l'exaltació i el pensament idealitzat i poètic. Va ser recompensada pel seu treball amb el Premi Cervantes de 1988. -
Jean-Paul Sartre
(1905 - 1980) Nascut a París, França, va ser el promotor més reconegut de l'existencialisme juntament amb Heidegger. Sartre es preguntava sobre la llibertat i la responsabilitat. A més, afirmava com l'humà es fa a sí mateix amb els anys i l'experiència. -
Hannah Arendt
(1906 - 1975) Es va centrar en la branca més política de la filosofia. Va ser la creadora del pluralisme, una idea amb la que la societat aconseguiria la llibertat i la igualtat. -
Habermas
(1929) Va ser membre de la segona escola de Frankfurt i ha realitzat treballs entron a la filosofia política i de dret. Habermas és un dels majors exponents de la Teoria Crítica (nascuda en l'escola de Frankfurt, on ell va estudiar), a més de crear la teoria de l'acció comunicativa i la teoria de la democràcia deliberativa.