-
Period: 624 BCE to 546 BCE
Tales de Milet
Va ser el primer filòsof de què es té constància. Va néixer, a Milet, colònia grega d'Àsia menor
-va afirmar que l'aigua era l'origen de totes les coses.
-També va dir que "tot és ple de déus", però no se sap què volia dir amb això. -
Period: 610 BCE to 546 BCE
Anaximandre
També va viure a Milet.
Pensava que el nostre món naixia i moria en el que ell va anomenar "l'indefinit". No és fàcil saber a què es referia, però segur que no s'imaginava una substància coneguda com feia Tales. -
600 BCE
Sorgiment de la filosofia
La filosofia va ser una nova manera de pensar que va sorgir a Grècia al voltant de l'any 600 aC. -
Period: 570 BCE to 526 BCE
Anaxímenes
El tercer filòsof de Milet. Opinava que l'origen de tot era l'aire o la boira.
-Coneixia la teoria de Tales sobre l'aigua, i opinava que aquesta era aire condensat.
-Pensava que tant la terra, com l'aigua i el foc, tenien com a origen l'aire.
-També creia, com Tales, en una matèria primera com a base de tots els canvis en la natura. -
Period: 540 BCE to 480 BCE
Heràclit
-Pensava que els canvis constants eren el més bàsic de la natura.
-"Tot flueix", va dir. Tot està en moviment i res dura eternament. Per això no podem "travessar el mateix riu dues vegades, quan travesso el riu per segona vegada, ni jo ni el riu som els mateixos."
-Va valorar que el món era ple de contradiccions.
-El bé i el mal tenen un lloc necessari en el tot. Sense contrasts, el món deixaria d'existir.
-Deia que hi havia una raó universal (logos) que dirigeix tot el que succeeix a la natura. -
Period: 510 BCE to 470 BCE
Parmènides
Filòsof de la colònia grega d'Elea.
-Pensava que tot el que n'hi ha, ha existit sempre.
-Deia que res pot sortir del no-res i que el que no existeix no es pot convertir en res.
-També pensava que cap vertader canvi era possible. Res es pot convertir en una cosa completament diferent d'allò que és exactament.
-També creia que els sentits ens oferien una visió errònia del món, que no concordava amb la raó de l'ésser humà. -
Period: 500 BCE to 428 BCE
Anaxàgores
-Opinava que la natura estava composta de moltes peces minúscules, invisibles per a l'ull. Tot pot dividir-se en alguna cosa més petita. Inclòs en les coses més petites hi ha de tot.
-Anomenava aquestes "parts mínimes" que contenen "de tot" "gèrmens" o "llavors".
-També va dir, com Empèdocles, que hi havia una força que unia, a la que va nomenar "esperit" o "enteniment".
-Va ser el primer filòsof d'Atenes, tot i que venia d'Àsia Menor.
-Va ser també un interessat per l'astronomia. -
Period: 494 BCE to 434 BCE
Empedòcles
-Donava la raó a Parmènides amb què res canvia i a Heràclit amb què no ens havíem de refiar dels sentits.
-Deia què hi havia quatre elements a la natura ("arrels"). Terra, aire, foc i aigua. Va afirmar que tots els canvis eren passaven perquè aquests s'ajuntaven i se separaven.
-Pensava que l'amor unia les coses, i l'odi les separava.
-També deia que els quatre elements estaven als nostres ulls per veure la totalitat de la natura. La "terra" dels meus ulls capta la "terra" del que hi veig. -
Period: 470 BCE to 399 BCE
Sòcrates
-No va escriure res, però ha tingut molta influència en el pensament europeu.
-Enigmàtic i ambigu.
-Condemnat a mort per la seva activitat filosòfica.
-No es considerava sofista, sinó filòsof.
-Va pronunciar la cèlebre frase "jo només sé que no sé res."
-Pensava que la base segura del coneixement es trobava a la raó.
-"Els coneixements correctes portaven a accions correctes."
-Buscava saber vertaderament el que està bé i el que està malament, i la capacitat per distingir-ho es trobava a la raó. -
Period: 460 BCE to 370 BCE
Demòcrit
-Deia que tot estava construït per unes peces petites i invisibles, els "àtoms", que eren eterns, fixos, massissos, mai idèntics entre si, infinits i de formes diferents per compondre els diferents cossos.
-En desintegrar-se un cos, els àtoms es dispersen i poden utilitzar-se en un altre cos.
-Pensava que hi havia una causa natural en tot el que succeeix trobada en les coses mateixes.
-Va afirmar que, quan captem una cosa amb els sentits, és degut al moviment dels àtoms en l'espai buit. -
Period: 427 BCE to 347 BCE
Plató
-Tot el que podem tocar i sentir flueix, res no es pot dissoldre.
-En el "món dels sentits" tot està format per una matèria que es dissol amb el temps i, al mateix temps, per un "motlle" etern i immutable. Aquests motlles els va anomenar "idees".
-Pensava que hi havia una realitat darrere del
"món dels sentits". Era el "món de les idees". Aquí estaven les "imatges model" darrere dels fenòmens de la natura.
-Res al món dels sentits dura per sempre, per tant, no ho podem conèixer amb seguretat. -
Period: 384 BCE to 322 BCE
Aristòtil
-No hi ha idees innates.
-La realitat és el que sentim amb els sentits.
-La "forma" és allò que és igual per tots els cavalls, el que és diferent o individual és la "matèria" del cavall. Així podem reconèixer i classificar les coses.
-Hi ha una "Causa final" darrere d'una intenció.
-Va classificar les coses de la natura en grups i subgrups, en animades i inanimades, en plantes, animals i éssers humans.
-Va crear la lògica.
-Va fer reflexions ètiques i polítiques sobre com ha de viure l'home. -
Period: 322 BCE to 400 BCE
l'Helenisme
Cínics: (Diògenes). La felicitat no depèn de coses fortuïtes i vulnerables, no es pot perdre un cop aconseguida. No es preocupaven pel sofriment i la mort.
Estoics: (Zenó). "Res passa fortuïtament, tot succeeix per necessitat."
Epicuris: (Epicur). "El bé més gran és el desig, el mal més gran és el dolor".
Neoplatonisme: L'únic que existeix és Déu o l'U, la foscor, on no arriba la llum de l'U, no existeix.
Misticisme: Unir-se amb Déu. "Quan jo vaig ser, Déu no va ser. Quan Déu és, jo ja no soc." -
Period: 354 to 430
San Agustí d'Hipona
-Filosofia centrada en la religió.
-Déu va crear el món del no-res, abans de crear-ho les idees existien en el seu pensament.
-La bona voluntat és obra de Déu, la mala voluntat és desviar-se de la seva obra.
-"La ciutat de Déu."
-"No existeix cap salvació que no sigui l'església"
-"La providència divina condueix la Història de la humanitat des d'Adam fins al fi de la Història, com si es tractés de la història d'un sol individu que es desenvolupa gradualment des de la infància fins a la vellesa". -
Period: 354 to 1274
L'Edat Mitjana
La filosofia estava basada en la religió. -
Period: 1225 to 1274
Tomàs d'Aquino
-Va crear la gran síntesi entre la fe i el saber.
-Deia que hi ha veritats a les quals podem arribar tant per la fe com per la raó.
-Hi ha dos camins que condueixen a Déu, un és a través de la fe i, l'altre a través de la raó. El de la fe és el més segur, ja que és fàcil desorientar-se si un es refia de la raó.
-No ha d'haver-hi contradiccions entre un filòsof i la doctrina cristiana.
-Només existeix una veritat. Hi ha qüestions sobre les quals la Bíblia i la raó diuen el mateix (Déu existeix). -
Period: 1500 to
El Renaixement
-La filosofia i la ciència se separen de l'església.
-Humanisme renaixentista: l'home torna a estar en el centre.
-Sorgeixen nous invents molt importants (la brúixola, la pólvora, la impremta).
-Sorgiment del nou mètode científic.
-Galileu Galiei: llei de la inèrcia, la velocitat d'un cos serà constant fins que res ho acceleri o freni.
-Copèrnic: visió geocèntrica del món.
-Kepler: els planetes recorren òrbites el·líptiques.
Newton: llei de la gravitació universal, atracció entre els objectes. -
Period: to
Descartes
-Racionalista: només la raó pot proporcionar coneixements segurs, no podem fiar-nos dels sentits.
-Creia que 'esperit' i 'matèria' estaven separats.
-Només està segur que dubta, per tant, que pensa i sap que existeix ("penso llavors existeixo").
-Idea innata d'un 'ésser perfecte', d'un Déu.
-Les qualitats "quantitatives", com la longitud, expressen la realitat. Les "qualitatives", com el color, no.
-Era dualista: fa una divisió entre realitat espiritual i realitat extensa. -
Period: to
El Barroc
-Època dels grans contrasts.
-Tota cosa bella que ens rodeja acabarà per morir. Carpe diem.
-Formes de pensar completament oposades.
-L'existència era de naturalesa espiritual (idealisme).
-Tots els fenòmens de la natura es redueixen a magnituds físiques concretes (materialisme). El màxim representant va ser Thomas Hobbes, que va dir que tots els fenòmens estan composts exclusivament de partícules de matèria.
-Tot el que passa està decidit d'abans (determinisme).
-Descartes i Spinoza. -
Period: to
Spinoza
-"Tot el que existeix és natura, Déu és natura. Déu és el món".
-És monista: creu que només hi ha una
"substància, Déu o Naturalesa" (tot el que existeix). Apareix com a pensament o com a matèria estesa (els dos atributs de Déu coneguts per l'home).
-Déu o les lleis de la natura són la 'causa interna' de tot el que succeeix.
-Només un ésser que plenament és la 'causa de si mateix' pot actuar en completa llibertat (Déu o la natura). L'ésser humà no té, per tant, una "ànima lliure". -
Period: to
Locke
-Empirista: el coneixement veritable l'aporten els sentits.
-Abans de captar una cosa amb els sentits, la ment és una "pissarra en blanc."
-Va distingir entre qualitats 'primàries' i 'secundàries' dels sentits. Les 'primàries' (pes, forma...) són de les que tothom pot estar d'acord. Les 'secundàries' (color, sabor...) poden variar segons la persona. Per exemple: una taronja sempre és rodona, però per a una persona pot tenir bon sabor i per a una altra no.
-Va parlar de la divisió de poders. -
Period: to
Berkeley
-Empirista radical.
-L'únic que existeix és allò que percebem, però no percebem la "matèria".
-Totes les nostres idees tenen una causa de naturalesa espiritual fora de la nostra consciència.
-"Tot és degut a l'esperit que ho causa tot en tot i gràcies al qual totes les coses subsisteixen." Aquest esperit és Déu. Tot el que veiem i sentim és conseqüència de la seva força. És l'única causa de tot el que hi ha.
-També dubta que espai i temps existeixin de manera absoluta o independent. -
Period: to
La il·lustració
Montesquieu: Va defensar la separació de poders en legislatiu, executiu i judicial.
Voltaire: Defensor de la tolerància religiosa, enemic del fanatisme i la ignorància.
Rousseau: "El mal és a la societat. Hem de tornar a la natura perquè la natura és bona i l'home és bo 'per naturalesa'."
Condorcet: Va publicar un escrit sobre els drets de la dona. Pensava que tenien els mateixos drets naturals que els homes.
Olympe de Gouges: Va escriure la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana. -
Period: to
Hume
-També empirista.
-L'home té dos tipus d'idees. 'Impressions': percepcions immediates de la realitat. 'Idees': el record de les impressions.
-Ambdues poden ser "simples" o "compostes". Les "simples" les trobem a la realitat i es poden ajuntar per crear les "compostes", què poden crear conceptes falsos.
-El 'jo' és una sèrie d'impressions simples que no es perceben simultàniament.
-Tot el que succeeix ha de tenir una causa.
-Podem treure conclusions precipitades que porten a supersticions. -
Period: to
Kant
Va fer una síntesi entre racionalisme i empirisme. Hi ha dues coses que fan que les persones percebin el món: Les condicions exteriors (material del coneixement), què no podem saber res fins que les percebem. I les condicions internes de l'ésser humà (forma del coneixement), tot ho percebem com a successos en el temps i l'espai que segueixen una llei causa-efecte.
En l'àmbit moral va dir que tots tenim una capacitat de raonar que en cada moment ens diu el que està bé i malament (llei moral). -
Period: to
El romanticisme
Schiller: "L'home només és lliure jugant, perquè fa les seves lleis."
Novalis: "El món es converteix en somni, el somni en món."
Coleridge: "Si somiessis que culls una flor i, en despertar, la tens a les mans, què?"
Goethe: el seu llibre 'Les tribulacions del jove Werther' va iniciar el moviment romàntic.
Schelling: "El món està en Déu."
Henrich Steffens: "Entrem en nosaltres mateixos i creem un nou món."
Herder: viu la història com un procés.
Fichte: "La natura ve d'una imaginació superior." -
Period: to
Hegel
-L'esperit universal són totes les manifestacions humanes, només l'ésser humà té 'esperit'.
-"La veritat és subjectiva".
-"No existeix cap veritat eterna".
-L'esperit universal progressa.
-Va anomenar les tres fases del coneixement "tesis", "antítesis" i "síntesi".
-L'esperit universal es consciencia de si mateix a l'individu (raó subjectiva), a la família, la societat i l'Estat (raó objectiva) i, finalment a l'art, la religió i, sobretot, a la filosofia, què el seu mirall (raó absoluta). -
Period: to
Darwin
Al llibre "L'Origen de les Espècies" va plantejar la seva teoria de l'evolució:
La "matèria primera" que es troba rere l'evolució de la vida a la Terra són les constants "variacions" entre els individus dins la mateixa espècie, i també les "enormes ventrades" que fan que només una petita part sobrevisqui. El propi "mecanisme" de l'evolució és la "selecció natural" a la lluita per l'existència. Aquesta selecció fa que sempre siguin els més forts o els "millor adaptats" els que sobreviuran. -
Period: to
Kierkegaard
-Individualista.
-"Tota Europa camina cap a la fallida".
-No té gens d'interès fer una descripció general de la natura o l'ésser humà. És l'existència de cadascú l'essencial.
-Les veritats importants són "personals". Només aquestes són una "veritat per a mi".
-Les coses que podem saber amb la raó no són essencials.
-Hi ha tres fases vitals: estètica (qui viu el moment i busca el plaer), ètica (qui pren eleccions conseqüents segons criteris morals) i religiosa (la religió cristiana). -
Period: to
Marx
-Materialista.
-Les forces econòmiques de la societat creen els canvis i impulsen la Història cap endavant.
-Les condicions materials, econòmiques i socials són la "base" de la societat. Té tres nivells: condicions de producció (condicions i recursos naturals), forces productives (eines i màquines), relacions de producció de la societat (l'organització del treball). La manera de pensar, les lleis o la religió són la "supraestructura".
-Volia una societat comunista.
-Treballar és ser persona. -
Period: to
La nostra época
Nietzsche: "Sigueu fidels a la Terra, no escolteu als que us ofereixen esperances celestials. Déu ha mort." Va influenciar a un altre important filòsof: Martin Heidegger.
Jean-Paul Sartre: "Les coses físiques són 'en elles mateixes', l'ésser humà és també 'per ell mateix'. L'existència precedeix l'essència. L'home està condemnat a ser lliure." La nostra existència contribueix a decidir com percebem les coses.
Simone de Beauvoir: "no existeix cap 'naturalesa femenina' o 'naturalesa masculina'." -
Period: to
Freud
Va explicar el funcionament psíquic humà amb un "aparell psíquic":
Allò: "principi dels instints" o plaer dins nostre.
Jo: regula els instints per adaptar-nos a l'entorn.
Superjò: ens avisa quan tenim desitjos "impropis".
La consciència és una petita part de la ment humana.
El que recordem si "ens posem a pensar" és "el preconscient". "El subconscient" és el que hem intentat oblidar perquè ens era desagradable.
En algun lloc molt a dins de la consciència conservem tot allò que hem vist i viscut.