Una passejada per la Renaixença

  • Interès per la Cultura Catalana

    Interès per la Cultura Catalana
    Entre 1752 i 1760, comença a sorgir molt d'interès per a la història i cultura catalanes. Així, es formen vàries institucions, d'entre elles La Real Academia de Buenas Letras de Barcelona. Tenen l'objectiu d'investigar i estudiar el passat de Catalunya i crear un diccionari dedicat especialment a la llengua catalana.
  • Period: to

    Precedents culturals i històrics

  • Revolució Industrial

    Revolució Industrial
    Com a resultat de molts canvis econòmics, socials i demogràfics, es produeixen revolucions per a reclamar canvis a la societat. Els sous són baixíssims i els treballadors es maten hores diàries treballant a les fàbriques, i la qualitat de vida és sota mínims. L'origen de la Revolució és a Gran Bretanya, però es va escampant per Europa, arribant a Catalunya.
  • Expansió demogràfica

    Expansió demogràfica
    A finals del segle XVIII, la demografia creix ràpidament a Catalunya; apareixen nous mètodes de conreu, millora l'alimentació i, per tant, augmenta la població. També, pel fet que el sector primari augmenti, ajuda molt l'economia de Catalunya, lligant així també el començament de la Renaixença.
  • Regnat de Ferran VII

    Regnat de Ferran VII
    Ferran VII, el seu regnat el qual dura des de 1808 a l'any 1833, es transforma en una gran figura de l'absolutisme i resisteix les moltes invasions Napoleòniques.
  • Inici del Romanticisme

    Inici del Romanticisme
    Les primeres pistes romàntiques a dins d'Espanya apareixen a través de la revista "El Europeo". Era redactada per dos catalans: Bonaventura-Carles Aribau i Ramon López Soler; i per tres italians: Luigi Monteggia, Fiorenzo Galli i Charles Ernest Cook.
  • Period: to

    Inicis

  • "La Pàtria"

    "La Pàtria"
    Aquesta publicació, escrita per Bonaventura Carles Aribau es considera l'inici de la Renaixença. És una recopilació de versos circumstancialment escrits en català.
  • Manifest de la Renaixença

    Manifest de la Renaixença
    J. Rubió i Ors (Lo Gayté del Llobregat) publica un recull de poesies amb un pròleg que es considera el manifest de la Renaixença.
  • Period: to

    Consolidació

  • Peticions per a celebrar els Jocs Florals

    Peticions per a celebrar els Jocs Florals
    Antoni Bofarull i Víctor Balaguer escriuen a la premsa, enviant cartes a mà, amb peticions per a poder restaurar els Jocs Florals, una competició literària que remunta al segle XIV, a Tolosa. El motiu pel qual volien que es tornessin a celebrar era perquè el català havia quedat a un segon pla. El castellà havia estat la llengua de cultura durant segles, i volien fer renéixer el català, com a llengua literària i de cultura.
  • Antologia poètica

    Antologia poètica
    Antoni Bofarull publica l’obra “Los trobadors nous”, una antologia poètica.
  • Els Jocs Florals

    Els Jocs Florals
    Finalment, s’instauren els Jocs Florals, que Balaguer i Bofarull patrocinen amb el suport de l’Ajuntament de Catalunya. Van ser un gran impuls per al moviment de la Renaixença, ja que animaven a la gent a participar, escampant altra vegada la llengua catalana.
  • Period: to

    Plenitud

  • Importància de la premsa periòdica

    Importància de la premsa periòdica
    La premsa periòdica era la major font de "publicitat" per a escampar la literatura catalana. (ampliar)
  • Publicacions en català

    Publicacions en català
    Gràcies a la premsa periòdica, que publica fragments de llibres en català, cada vegada s'escriuen i publiquen més obres catalanes.
  • Escriptors del moviment

    Escriptors del moviment
    Comencen la seva producció literària els escriptors més importants del moviment: Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller.
  • Period: to

    Plenitud i crisi

  • Aparició modernisme

    Aparició modernisme
    Encara que la producció de molts escriptors de la Renaixença s'allargarà fins ben entrat el segle XX, l'aparició del modernisme l'any 1892 suposa el triomf d'una nova concepció i valoració del paper de l'escriptor i de l'obra literària.