Teotihuacan

La vall de Mèxic en el període clàssic prehispànic

20,000 BCE

La domesticació d'espècies vegetals va permetre als habitants de la regió superar l'extinció de la fauna,cosa que va passar cap al 7000 a.C.A la riba oriental del llac de Chalco es va establir un assentament a Zohapilco, la primera fase abasta del 5.500 a.C. al 3.500 a.C. En aquesta època els pobladors de Zohapilco posseïen instruments de conreu, estris per processar els grans i armes per poder caçar; i des del 2.000 a.C. van començar a produir ceràmica.

Introducció

20,000 BCE

Teotihuacan o també Teo uacanés el nom que es dona a la que va ser una de les majors ciutats prehispàniques de Mesoamèrica.Les restes de la ciutat es troben a nord-est de la vall de Mèxic, en els municipis de Teotihuacan i Sant Martín de las Pirámides (Estat de Mèxic), aproximadament a 78 km del centre de la Ciutat de Mèxic.

Història

1000 BCE

Per motius que encara no han estat de el tot dilucidats, Teotihuacan va col·lapsar cap a mitjans del segle VIII, donant lloc al Període Epiclàssic mesoamericà. Els vestigis de la ciutat van donar origen a nombroses explicacions sobre la seva presència entre els pobles nahues del Postclàssic, i aquestes explicacions són conegudes per la tasca de recopilatòria que van fer els missioners d'Índies, i en concret Bernardino de Sahagún.

Arquitectura

500 BCE

També hi ha les dues grans piràmides,la Casa del Sacerdot,el palau de Quetzalpapalotl,el palau dels Jaguars,l'estructura dels cargols emplomallades,el temple de Quetzalcóatl, la ciutadella i moltes edificacions més que en el seu dia van ser de gran bellesa.En una de les estances es van descobrir pisos construïts amb dues capes de làmines de mica de 6 cm de gruix,que van ser cobertes més tard amb tezontle.

Els habitatges residencials

400 BCE

Tot l'entorn de centre cerimonial de la ciutat estava densament poblat per variats grups de sacerdots,artesans,terrissaires i obrers que van edificar la ciutat.L'habitatge teotihuacà estava submergit en una densa trama ortogonal composta per un gran nombre de petits carrers que connectaven placetes de menor escala i altres punts importants d'aquesta xarxa.La majoria de les vivendes estan formades per un pati central,al voltant del qual hi ha les habitacions en desnivell respecte la mateixa.

Primers assentaments a la regió de Teotihuacan (abans del 300 a. C).)

300 BCE

Hi ha poca informació sobre el procés que va portar a la fundació de Teotihuacan. Aquestes llogarets eren contemporanis a Terremote Tlaltenco, Tlatilco i Cuicuilco i el seu desenvolupament correspon a les fases Cuanalán i Tezoyuca. Durant la fase Cuanalán s'estableixen els primers llogarets a la vall de Teotihuacan que van aprofitar les condicions de l'entorn per a la pràctica de l'agricultura.

Piràmide del Sol

200 BCE

La piràmide del Sol és l'edifici més gran de Teotihuacan i el segon de Mesoamèrica, només darrere de la Gran Piràmide de Cholula. Per les seves considerables dimensions es pot observar a diversos quilòmetres de distància. Té una alçada de 63 metres, amb una planta gairebé quadrada d'aproximadament 225 metres per costat, pel que sol comparar-se amb la piràmide de Kheops (Egipte).

Inicis de la ciutat amb un nombre important entre habitants

100 BCE

Entre l'any 100 a.C. .Teotihuacan va començar a concentrar un important nombre d'habitants provinents de tota la vall de l'Anàhuac.Al creixement de Teotihuacan van contribuir-hi els emigrats de Cuicuilco,que havien iniciat un èxode que va acabar per despoblar aquella ciutat.La fase Tzacualli de Teotihuacan és aquella en la qual s'estableixen les bases de la planificació urbanística de la ciutat i es defineixen diversos trets característics de la cultura teotihuacana.

Màxim esplendor

250

Cap a l'any 250 va iniciar-se la fase Tlamimilolpa, que pren el seu nom d'un indret perifèric de Teotihuacan que es coneix amb aquest nom. Durant aquesta fase Teotihuacan s'ha consolidat com un poder regional i la seva influència s'estén constantment per tota Mesoamèrica. La piràmide de la Lluna va ser ampliada en dues ocasions més en aquest període. La cinquena etapa constructiva d'aquest edifici va ocórrer al voltant de l'any 300 i la sisena entre els anys 350 i 400.

Decadència

650

Al voltant de l'any 650 va començar la fase Metepec. Tot i aquesta contracció demogràfica, Teotihuacan seguia sent la major urbs de la vall de Mèxic i una de les més grans de Mesoamérica.L'activitat arquitectònica a la ciutat es paralitza, de fet l'únic edifici que es va realitzar completament durant aquesta fase és la plataforma adossada a la piràmide de la Serp Emplomada.