-
Period: to
Goya: Línia temporal
Eix cronològic sobre les etapes de la vida de Francisco de Goya relacionades amb les seves etapes estilísitques, tot afegint imatges de les obres més representatives. -
Armari reliquiari de Fuendetodos
Es tracta de la primera obra reconeguda unànimement realitzada per Francisco de Goya. La peça es va perdre durant la Guerra Civil Espanyola, i només es coneix per fotografies d'arxiu. L'armari tancat presentava una imatge de la Verge del Pilar. En obrir les portes se'ns mostraven sengles iconografies de la Verge del Carmen i de San Francisco de Paula. -
Exaltació del nom de Jesús
Va realitzar un fresc per als jesuïtes d'Alagó titulat Exaltació del nom de Jesús. -
L'emperadriu Marta i Alfonso el Savi
En la convocatòria de primera classe, a fi d'obtenir una beca de formació a Roma, de nou sense èxit: va elaborar un oli titulat L'emperadriu Marta i Alfonso el Savi, però va guanyar el concurs el seu futur encunyat. -
Els pares de l'Església Llatina o Occidental
També va realitzar una sèrie dels pares de l'Església Llatina o Occidental per als jesuïtes de Calataiud. -
Anníbal vencedor contempla per primera vegada Itàlia des dels Alps
Va enviar el seu Anníbal vencedor contempla per primera vegada Itàlia des dels Alps (Museu del Prado) al concurs de pintura amb tema obligat convocat per l'Acadèmia de Parma. -
Period: to
Quadern italià
El Quadern italià és un taccuino, un quadern d'apunts artístics alhora que diari íntim en el qual va anotar les obres i ciutats que van cridar la seva atenció en el seu recorregut per Itàlia o els noms dels seus fills, amb la parròquia en què van ser batejats, comptes de despeses i dibuixos. -
Fugida a Egipte
Fugida a Egipte, primer gravat de Goya. -
Sacrifici a Pa
Sacrifici a Pa, obra atribuïda a Goya que, amb el seu possible parella, el signat Sacrifici a Vesta, l'hauria pintat durant la seva estada a Itàlia. -
L'enterrament de Crist
Immediatament després de tornar a Saragossa hauria emprès la realització de les pintures murals de la capella del palau de Sobradiel, un conjunt de pintures a l'oli sobre els murs que va ser arrencat i passat a llenç en 1915, dispersant-se després les peces. D'entre elles –tres conservades en el Museu de Saragossa i alguna perduda– destaca la que originalment ocupava el sostre de la capella, L'enterrament de Crist del Museu Lázaro Galdiano -
L'Adoració del Nom de Déu
L'Adoració del Nom de Déu o La Glòria (1772) és una pintura al fresc de Francisco de Goya que decora el sostre del coreto de la Basílica de La nostra Senyora del Pilar de Saragossa. -
Les pintures de la Cartoixa de l'Aula Dei
Les pintures de la Cartoixa de l'Aula Dei (1774) són un cicle d'obres pictòriques realitzades al secco (oli sobre el mur) per Francisco de Goya que decoren l'església del Monestir de la Cartoixa de l'Aula Dei de Saragossa. -
Partida de caça
-
Period: to
Els Cartons de Goya
Els Cartons de Goya són un conjunt d'obres pintades per Francisco de Goya per a la Real Fàbrica de Tapissos de Santa Bàrbara.
Si bé no són els únics cartons per a tapissos, sí que són els més coneguts i als quals la història de l'art ha atorgat l'apel·latiu «cartons per a tapissos» per antonomàsia.
En la seva majoria representen temes bucòlics, cinegètics, rurals i populars. Se cenyien estrictament al gust del rei i dels prínceps, i eren supervisats per altres artistes de la factoria. -
Period: to
Primera sèrie (1775)
-
Period: to
Segona serie (1776-1778)
-
Ball a la vora del Manzanares
-
Period: to
Tercera sèrie (1778-1779)
-
El cacharrero
-
Les bugaderes
-
Period: to
Quarta sèrie (1779-1780)
-
Crist crucificat
Goya es va guanyar l'admiració dels seus superiors, especialment la de Mengs, «a qui tenia sorprès la facilitat amb què feia els cartons». El seu ascens social i professional va ser notable i així, en 1780, va ser nomenat per fi acadèmic de mèrit de l'Acadèmia de Sant Ferran. Amb motiu d'aquest esdeveniment va pintar un Crist crucificat, on va mostrar el seu domini de l'anatomia, la llum dramàtica i els mitjos tons, en un homenatge que recorda tant al Crist de Mengs, com al de Velázquez. -
Detall de Regina Martyrum, cúpula de la catedral del Pilar
Des de 1778 Goya esperava rebre la confirmació d'un important encàrrec, la decoració pictòrica d'una cúpula de la basílica de La nostra Senyora del Pilar.
En 1780, any en què va ser nomenat acadèmic, va emprendre viatge a Saragossa per a realitzar el fresc sota la direcció de Francisco Bayeu. No obstant això, al cap d'un any, el resultat no va satisfer a la Junta del Pilar. Goya no va acceptar les crítiques i es va oposar al fet que s'intervingués en la seva recentment acabada obra. -
La nevada
-
Period: to
Cinquena sèrie (1786-1787)
-
La verema
-
Period: to
Sexta serie (1787-1788)
-
Carles III caçador
Des de la seva arribada a Madrid per a treballar en la cort, Goya va tenir accés a les col·leccions de pintura dels reis, per la qual cosa, en la segona meitat de la dècada de 1770, va tenir un especial referent en Diego Velázquez.
En els seus quadres Goya va aplicar els enginyosos tocs de llum velazqueños, la perspectiva aèria i un dibuix naturalista. -
La gallina cega
-
Period: to
Séptima serie (1791-1792)
-
El pelele
-
Còmics ambulants
-
Assalt de lladres
En 1792, com la major part dels seus amics estaven exiliats, a penes va rebre encàrrecs, per la qual cosa es va dedicar a fer classes en l'Acadèmia.
en 1794, va rebre tractament d'electroteràpia per a tractar de millorar els símptomes de la seva sordesa, però el tractament va fracassar. En qualsevol cas, va anar en aquesta etapa i després de superar la malaltia quan Goya va començar a fer tot el possible per a crear obres alienes a les obligacions adquirides pels seus càrrecs en la cort. -
L'aquelarre
Abans que finalitzés el segle xviii Goya encara va pintar tres sèries de quadres de petit format que insisteixen en el misteri, la bruixeria, la nit i fins i tot la crueltat i estan relacionats temàticament amb els primers quadres de capritx i invenció pintats després de la seva malaltia de 1793. -
Capritx núm. 43, «El somni de la raó produeix monstres»
Goya inicia el grabado romántico y contemporáneo, con una serie de carácter satírico. -
La volta de l'ermita de Sant Antoni de la Florida.
En 1797, any de molt intensa activitat, va pintar per encàrrec de Carles IV els frescos de l'ermita de Sant Antoni de la Florida. -
Capritx núm. 68, «Linda mestra»
Amb aquests «assumptes capritxosos», plens d'invenció, es tractava de difondre la ideologia de la minoria intel·lectual dels il·lustrats, que incloïa un anticlericalisme més o menys explícit. -
Interior de presó o Crim del castell II
María Vicenta, a la presó després d'assassinar al seu espòs, espera ser executada. -
La família de Carles IV
En 1800 Goya va rebre l'encàrrec de pintar un gran quadre de grup de la família reial. -
La maca nua
-
La maca vestida
-
Escena de canibalisme o Caníbals contemplant restes humanes
-
Els desastres de la guerra, núm. 33, «Què cal fer més?».
El període que mitjana entre 1808 i 1814 està presidit per esdeveniments turbulents per a la història d'Espanya, perquè a partir del motí d'Aranjuez Carles IV es va veure obligat a abdicar i Godoy a abandonar el poder. -
Al·legoria de la vila de Madrid
El programa de Godoy per a la primera dècada del segle xix no va deixar de ser reformista i il·lustrat, com mostren quatre tondos encarregats a Goya com a representació al·legòrica del progrés i que decoraven una sala d'espera de la residència del primer ministre. -
El colós
En aquest quadre es presenta al poble espanyol com un gegant sorgit dels Pirineus per a oposar-se a la invasió napoleònica. -
Natura morta amb costelles i cap de xai
Entre els béns relacionats en l'inventari de 1812 a la mort de la seva dona Josefa Bayeu, se citen dotze natures mortes.11 D'ells destaquen la Natura morta amb costelles, llom i cap de xai. Tots ells se solen datar a partir de 1808 per raons d'estil i perquè durant la guerra la producció per encàrrec de Goya es va veure reduïda, la qual cosa va poder deixar temps al pintor per a explorar gèneres que encara no havia treballat. -
El dos de maig de 1808 a Madrid
Després de l'aixecament del Dos de Maig va donar principi l'anomenada guerra de la Independència contra les tropes invasores de l'emperador francès Napoleó Bonaparte. L'esclat de la guerra va enxampar a Goya treballant en un Retrat eqüestre de Ferran VII que li havia encarregat l'Acadèmia de Sant Ferran. A l'octubre va viatjar a Saragossa anomenat per José de Palafox, viatge en el qual va presenciar diversos fets d'armes que li van inspirar els Desastres de la guerra. -
El tres de maig de 1808 a Madrid
-
Assemblea general de la Companyia de Filipines
Aquest panorama polític de la Restauració, va portar a Goya a reduir els encàrrecs oficials a les pintures patriòtiques sobre l'Aixecament del 2 de maig i a realitzar retrats de Ferran VII —Goya continuava sent primer pintor de cambra—, com el Retrat eqüestre de Ferran VII -
La tauromàquia
-
L'aquelarre
-
Dos vells menjant sopa
-
Saturn devorant a un fill
-
La lletera de Bordeus
Goya va arribar a mitjan 1824 a Bordeus, després de llegar la Cinquena del Sord al seu net Mariano, i encara va tenir energia per a marxar a París a l'estiu (juny-juliol de 1824); va tornar a Bordeus al setembre, on pintaria La lletera de Bordeus i residiria fins a la seva mort.