TASCA 4. ELABOREM UN EIX CRONOLÒGIC_cagimbert

  • 635 BCE

    Teoria dels 4 elements

    Teoria dels 4 elements
    En l'antiguitat, la voluntat de trobar l'element original de què era fet el cosmos va fer que quatre filòsofs proposessin per separat l'aigua (Tales de Milet, 635 aC), l'aire (Anaxímenes, vers 585 aC), la terra (Xenòfanes, vers 570 aC) i el foc (Heràclit, 544 aC). Segons Plató, el filòsof jònic Empèdocles (vers 450 aC) va ser el primer a teoritzar que de fet l'univers era compost per aquests quatre elements.
  • Period: 460 BCE to

    Teoria atomista

    460 BCE – 2019
    Teoria de l’atomisme
    Leucip de Milet i el seu deixeble Demòcrit creien que en les divisions successives de cada un dels quatre elements una de les partícules obtingudes seria tan petita que ja no podria dividir-se més. (àtom)
  • MODEL ATÒMIC DE DALTON

    MODEL ATÒMIC DE DALTON
    Dalton va proposar la primera teoria atòmica. Segons ell, l'àtom era la part més petita de la matèria, la qual ja no podia seguir dividint-se. La forma de representar l'àtom era com una esfera sòlida.
  • Model atòmic de Thomson

    Model atòmic de Thomson
    Thomson va ser el primer que va suposar que l’àtom tenia una estructura interna.
    Model atòmic:
    1. Va imaginar l’àtom com una esfera uniforme i petita de matèria carregada positivament, en la qual hi havia incrustats els electrons en un nombre tal que el conjunt era elèctricament neutre.
    2. Els electrons tenien una massa molt petita; per tant, la càrrega positiva seria la responsable de quasi tota la massa de l’àtom.
  • Modelo atómico de Rutherford

    Modelo atómico de Rutherford
    Rutherford va idear un model atòmic basant en l’experiment que es va fer en el laboratori que dirigia. Va bombardejar una làmina molt fina d’un metall (or) amb partícules alfa que procedien d’un material radioactiu. Aquestes partícules de gran massa i càrrega positiva s’usaven com a projectils.
    Resultats observats:
    • Quasi totes les partícules travessaven la làmina d’or sense dividir-se.
    • Algunes partícules es desviaven lleguerament.
    • Molt poques partícules rebotaven a la làmina.
  • Modelo atómico de Bohr

    Modelo atómico de Bohr
    El físic danès va inventar el 1913 el model atòmic que destronaria a el model proposat anys abans per Rutherford.
    Els postulats de Niels Bohr es resumeixen de la següent manera:
    Els electrons en un àtom es mouen de forma estable a una certa distància de l'nucli amb una energia definida. Això és el que s'anomena l'estat estacionari.
    Els electrons en cada estat estacionari segueixen òrbita circular. Cada òrbita rep el nom de "capa".El model no va servir per explicar àtoms amb més d'un electró.
  • Teoria de Broglie- Dualitat ona corpuscle

    Teoria de Broglie- Dualitat ona corpuscle
    Va dir que l'electró és una partícula material i també es comporta com una ona electromagnètica.
  • Werner Heisenberg model atomic

    Werner Heisenberg model atomic
    Va determinar que l’única manera de descriure la ubicació d’un electró en un àtom és mitjançant la distribució de probabilitats. Aquest principi constitueix la base del model del núvol d’electrons.
  • Model atòmic de Schrödinger

    Model atòmic de Schrödinger
    El model atòmic de Schrödinger concebia originalment els electrons com a ones de matèria. Així l'equació és interir com l'equació ondulatòria que descrivia l'evolució en el temps i l'espai d'aquesta ona material. El model de Bohr funcionava molt bé per a l'àtom d'hidrogen. En els espectres realitzats per altres àtoms s'observava que electrons d'un mateix nivell energètic tenien energies lleugerament diferents. Això no tenia explicació en el model de Bohr per això necessitava una correcció.
  • Model atòmic de Chadwick

    Model atòmic de Chadwick
    Confirmar l'existència d'una altra partícula subatòmica de la qual es tenien múltiples sospites: el neutró. Aquest descobriment va conduir directament a la fissió nuclear i la creació de la bomba atòmica.
    Com a reconeixement va ser guardonat el 1932 amb la medalla Hughes de la Royal Society pels seus estudis sobre la radioactivitat, i el 1935 amb el Premi Nobel de Física pel seu descobriment el neutró.