Socials

  • TRACTAT DE FONTAINBLEAU

    TRACTAT DE FONTAINBLEAU
    El tractat de Fontainebleau va ser un tractat entre Carles IV i Napoleó. Aquest tractat consistia en el fet que els espanyols deixarien passar a les tropes napoleòniques per anar a envair a Portugal. Finalment no va ser així.
  • REGNAT DE JOSEP BONAPARTE

    REGNAT DE JOSEP BONAPARTE
  • Period: to

    PRIMERA ETAPA D'INDEPENDÈNCIA DE L'AMÈRICA HISPANA

    A amèrica durant la guerra del Francès també es van formar juntes controlades per les elits criolles. Van destacar les de Bogotà, Quito, Caracas i Buenos Aires. El 1811 el Paraguai va ser pioner a proclamar la indendència. El retorn de Ferran VII va frenar el procés d'autogovern i va obligarbles juntes a dissolde's.
  • MOTÍ D'ARANJUEZ

    MOTÍ D'ARANJUEZ
    Revolta que va fer el poble espanyol amb el suport de Ferran el príncep d'Astúries, ja que estaven disgustats amb el Regnat de Carles IV. Això va causar el fi de la seva monarquia.
  • FI DE LA MOARQUIA DE CARLES IV

    FI DE LA MOARQUIA DE CARLES IV
  • Period: to

    REGNAT DE FERRAN VII

    Va ser un regnat curt a causa de les revoltes i vasions napoleoiques. Ferran VII va cedir el seu tron a Josep Bonaparte.
  • AIXECAMENT DE MADRID

    AIXECAMENT DE MADRID
    Va ser una protesta a causa de la incertesa després del motí d'Aranjuez i posteriorment la fi de la monarquia de Carles IV.
    Les tropes napoleòniques que regien a la ciutat es van oposar, però van acabar sent derrotades.
  • CREACIÓ DE LA JUNTA SUPREMA

    CREACIÓ DE LA JUNTA SUPREMA
    La intenció d'aquesta junta va ser governar en l'absència de Ferran VII, aquesta junta formada per 35 membres que tenien el deure de dur a terme el poder legislatiu i el poder executiu.
  • APROVACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ

    APROVACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ
    Va ser aprovada a Cadis, es la primera constitució propiament dita. Va ser una resposta del poble espanyol en contra de les invasions napoleòniques
  • TRACTAT DE VALENÇAY

    TRACTAT DE VALENÇAY
    El tractat va ser firmat a la localitat de Valençay (França). Aquest tractat va posar fi a la guerra del Francès. En aquest tracta Napoléo va reconeixer la seva derrota i va reconeixer a Ferran VII com a rei d'Espanya.
  • FERRAN VII TORNA A ESPANYA

    FERRAN VII TORNA A ESPANYA
  • Period: to

    RETORN DE FERRAN VII

    Després de recuperar el tron, i amb el suport dels absolutistes, va derrogar la constitució del 1812. La seva forma de gover va anar acompanyada de la repressió dels liberals. Per forçar el rei a acatar la constitució els liberls van duu a terme diversos prouciamets, que van fracasar tots.
  • Period: to

    SEGON FASE D'INDEPENDÈNCIA DE L'AMÈRICA HISPANA

    El 1816, deprés de la indepenència d'Argentina, la insurreció es va generalitzar per tot el territori i va començar una guerra contra les tropes colonials. Després de diverses victòries militars sobre els exèrcits espanyols,van aconseguir la independència Mèxic, Veneçuela, Xile, Equador, Colòmbia , Perú, Bolívia, Praguai i Uruguai. L'any 1826 Espanya havia perdut totes les colònies exepte Cuba, Puerto Rico i les Filipinies.
  • PRONUNCIAMENT DEL CORONEL RAFAEL DEL RIEGO

    PRONUNCIAMENT DEL CORONEL RAFAEL DEL RIEGO
    Rafael sempre va estar en contra del régim abssolutista de Ferran VII així que l’any 1820 es va pronunciar públicament als Caps de Sant Joan (Sevilla) a favor de la Constitució de Cadis de 1812, que el rei havia abolit res més tornar. El descontentament de les tropes per les condicions en què anaven a ser enviades a Amèrica (en una flota poc fiable) va facilitar l'èxit del pronunciament.
  • FERRAN VII DEMANA AJUDA A LA SANTA ALIANÇA

    FERRAN VII DEMANA AJUDA A LA SANTA ALIANÇA
    Ferran VII sempre havia estat en contra del règim així que va demanar ajuda als monarques absoluts d'europa per derrotar als liberals. La Santa Aliança va enviar els Cent Mil Fills de Sant LLuís, un exèrcit que, amb el duc d' Angulema al capdavant, va tornar a intaurar l'absolutisme.
  • Period: to

    LA DÈCADA OMNIOSA

    La última dècada del regnat de Ferran VII va coportar l'anul·lació de tota l'obra legislativa del Trienni Liberal i el retorn a l'absolutisme. Tanmateix, els problemes polítics i econòmics van portar la monarquia absoluta a la seva crisi definitiva. En l'ambit econòmic, la guerra contra els francesos havia afeblit l'economia i havia deixat la Hisenda en bancarrota. Per superar la crisi, esva proposar una reforma fiscal on el priviligiats paguessin impostos.
  • Period: to

    LA PRIMERA GUERRA CARLINA

    La Primera Guerra Carlista va ser una guerra civil que es va desenvolupar a Espanya entre 1833 i 1840 entre els carlistes, partidaris de l'infant Carles María Isidro de Borbó i d'un règim absolutista, i els isabelins, defensors d'Isabel II i de la regent María Cristina de Borbó, el govern de la qual va ser originalment absolutista moderat i va acabar convertint-se en liberal per a obtenir el suport popular.
  • Period: to

    LA REGÈNCIA DE MARIA CRISTINA

    Als primers temps e la regència,Maria Cristina va buscar el suport els liberals moderats, que van empendre tímides reformes. Una sèrie d'aixecaments van fer que entregussin el poder als liberals progressistes.
    El lider dels progressistes va iniciar una reforma fiscal, dissolució del règim senyorial, desvinculació de la propietat i desamortittzació els béns de l'església.Una nova Constitució (1837) de caràcter progressista va reconèixer la sobirania nacional va otorgar amplis drets illibertats.
  • Mort de Ferran VII

    Mort de Ferran VII
    Com a conseqüencia de la mort de Ferran VII el tron va ser heretat per la seva filla Isabel que nomès tenia tres any, per tant enl grups favorables a l'absolutisme van negar reconèixer a Isabel com a hedera del tro i van apostar per Carles Maria Isidre. Per defensar la seva candicatura es va revoltar en contra de la reina. Per defensar el tro d'Isabel es va demanar ajuda als liberals per així formar un govern liberal moderat.
  • Period: to

    LA REGÈNCIA DEL GENERAL ESPARTERO

    L'any 1837 els moderats van arribar al pode amb el suport de la regent i van intentar fer un gir conservador al govern liberal. Un moviment d'oposició va forçar la dimissió de Maria Cristina i el nomenament com a regent del progressista Baldomero Espartero. El tarannà autoritari del nou regent i la promulgació de mesures lliurecanvistes van generar una forta oposició. Aleshores es va decidir avançar la majoria d'edat d'Isabel II, que va ser proclamada reina.
  • Period: to

    LA DÈCADA MODERADA

    La arribada al tron d'Isabel va significar el predomini dels moderats, sota la direcció del general Narváez. Les oves corts van proclamar una Constitució moderada, que restringia el vot, limitava les llibertats i compartia la sobirania entre les corts i la corona. Diverses mesures com uniformar l'administració estatal i municipal, elaborar un codi penal o la cració de la Guàrdia Civil.
  • Period: to

    LA GUERRA DEL MATINERS O SEGONA GUERRA CARLINA

    Va ser el resultat de nous aixecaments carlins a Catalunya motivats per la crisi econòmica (mancança d'aliments i l'augment de l'atur) i pel suport al nou pretenent carlí (el comte Montemolín, fill de Carles Maria Isidre).
  • Period: to

    Bienni Progressista

    L'any 1854, el general O'Donell va enapçalar una revolta popular contra els moderats.Va ser el pronuciament de Viválvaro(1854). Isabel II va cedir a les pressions i va donar el poder als progressistes,. Les corts van reactar una nova constitució (1855) que no es va aprovar i el govern aprofunir n les reformes econòmiques amb tres lleis fonamentals: -Una nova desamortització que va afectar els béns comunals i el ajuntamnets. -Una llei de ferrocarrils -Una llei d'explotació minera
  • Period: to

    LA DESCOMPOSCIÓ DEL SISTEMA

    Una nova crisi del govern d'Espartero va impulsar la reina a confiar en el govern a O'Donnell,que havia creat la Unió Liberal, un nou partit de caràcter centrista. Des del 1856 uninistes i moderats es van alternar en el poder, mentre que els progressistes es van quedar marginats. En aquests anys es va impulsar una política exterior colonialista. L'oposició al règim moerat es va ampliar i van nèixernous grups exclosos del sistema els demòcrates i els republicans.
  • Period: to

    LA REVOLUCIÓ I EL GOVERN PROVISIONAL

    La revolució del 1868 va ser impulsada per progressistes i demòcrates i unionistes. Arreu del país es van formar juntes revolucinàries de suport al moviment revolucionari. Aquell mateix any es va crear un govern provisional amb la missió de emocratitzar el sistema polític i es va crar la constitució del 1869.
  • LA MONARQUIA D'AMADEU I

    LA MONARQUIA D'AMADEU I
    Amadeu de Savoia va tenir el suport de progressites, unionistes i demòcrates, el govern va imposar mesures per recuperar l'economia i la democratització del país. Va fer front als moderats i a l'esglesia. Davant la quantitat de problemes Amadeu va d'haver renciar a la corona l'any 1873.
  • Period: to

    LA TERCERA GUERRA CARLINA

    Es va iniciar durant el Sexenni Revoucionari, per la nova vacant al tron espanyol després de l'exili d'Isabel II. Els carlins catalans van aconseguir algunes victòries (Alpens,1873) i van ocupar cuitats com ara Berga, Manresa, Vic i Olot. L'ofensiva de l'exèrcit liberal de l'any 1875 va derrotar el carlisme a Catalunya, però la guerra va continuar un any més al País Basc i Navara
  • Period: to

    BIPARTIDISME I TORN PACÍFIC

    El partit conservado i el partit Liberal van ser el partits que manaven a espanya i tenien les mateixes idees que les de la monarquia.
  • LA CRISI DEL 1898

    LA CRISI DEL 1898
    Espanya va entrar en crisi a causa de que espanya va perdre el poder en cuba i a mes els EUA van declarar-li la gerra als espanyols.