-
Period: to
Guerra i revolució
A començaments del XIX Espanya es trobava en ple Antic Règim, amb sistema polític absolutista i societat dividida en estaments.
Al 1807 els espanyols van signar un acord amb Napoleó per ocupar Portugal. En lloc de fer-ho, els portuguesos van conquerir les principals ciutats espanyoles. -
Motí d'Aranjuez
El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport del posterior Ferran VII.
La família reial es va traslladar a Aranjuez per poder marxar en direcció al sud en cas de necessitat i embarcar-se cap a Amèrica. Els partidaris de Ferran van aprofitar l’avinentesa per aixecar-se contra el rei. -
Aixecament del 2 de maig
És el nom amb què es coneix l'aixecament popular de Madrid, acabat en derrota a favor dels francesos, sorgit per la protesta davant de la situació d'incertesa política generada després del Motí d'Aranjuez. La protesta fou reprimida per les forces napoleòniques regidores de la ciutat. Arran d'aquesta derrota s'estengueren proclames d'indignació i crides públiques a la insurrecció armada. Al crit de «¡Que nos lo llevan!», intentaren assaltar el palau. -
Constitució de Cadis
L'any 1810, en el transcurs de la guerra, es van reunir les Corts a Cadis. Els partidaris del liberalisme van fer aprobar la Constitució de 1812, que abolia l'absolutisme i la legislació d'Antic Règim i convertia a Espanya en un estat liberal. -
Ferran torna a Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833). -
Derogació de la Constitució de Cadis
La vida de la Constitució va ser breu, només dos anys, perquè en el seu retorn al tron espanyol en 1814 Ferran VII va derogar, juntament amb la dissolució dels tribunals i la detenció dels diputats liberals, amb l'objectiu de tornar a introduir l'absolutisme i revertir la significativa quantitat de modernitzar els canvis que la Constitució de Cadis havia implementat. -
Period: to
Regnat de Ferran VII
-
Period: to
Període absolutista
L'absolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta. -
Pronunciament de Rafael del Riego
Rafael del Riego i Flórez (Tuña, Tinéu, Astúries, 9 d'abril de 1785 - Madrid, 7 de novembre de 1823) va ser un general i polític liberal espanyol. -
Ferran VII jura la Constitució
-
Period: to
Trienni Liberal
El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica. -
Ferran VII recupera el poder absolut
-
Arribada dels Cent Mil Fills de St. Lluís
Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d'ajuda que féu Ferran VII al Congrés de Verona perquè fos restaurat com a monarca absolut. L'exèrcit va travessar la frontera espanyola i va recórrer tot el país perseguint el govern liberal refugiat a Cadis. -
Period: to
Segon període absolutista
-
Isabel II és nomenada hereva del tron
-
Firma de la Pragmàtica Sanció
La Pragmàtica Sanció de 1830 fou una norma legal aprovada per Ferran VII d'Espanya el 29 de març de 1830 que va promulgar la Pragmàtica de 1789 que havia estat aprovada per les Corts d'aquell any a instàncies del rei Carles IV i que no havia entrat en vigor per raons de política exterior. -
Mort Ferran VII
-
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830. Va afectar principalment el País Basc, Navarra, Catalunya i el Maestrat. -
Period: to
Període de regències
La regència és un període transitori durant el qual una persona (generalment de la família reial, però no necessàriament) exerceix el poder en nom del monarca titular ja sigui perquè aquest és massa jove, per absència d'aquest, o per la seva incapacitat per governar per si mateix. -
Aixecament militar de La Granja
El motí de la Granja de San Ildefonso fou una revolta militar que esdevingué a Espanya durant la Presidència del Consell de Ministres d'Espanya de Francisco Javier de Istúriz, quan era regent Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies l'estiu de 1836. -
Desamortització de Mendizábal
La desamortització de Mendizábal, promoguda pel president del Consell de Ministres Juan Álvarez Mendizábal el 1836, va tenir unes conseqüències molt importants per a la història social de l'estat espanyol, perquè els seus resultats (ja no gestionats per Mendizábal, que va ser destituït com a ministre al maig del 1836, sinó pels seus successors) van ser relativament pobres. -
Nova Constitució
-
Regència d'Espartero
La regència d'Espartero va ser un període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, així anomenat perquè el general Baldomero Espartero, després del triomf de la "revolució de 1840" que va posar fi a la regència de María Cristina de Borbó, mare de la futura reina Isabel II, que llavors comptava amb nou anys d'edat. -
Exili d'Espartero. Isabel II és proclamada major d'edat
-
Els moderats al poder. Suspensió de la desamortització
-
Period: to
Dècada Moderada
Va ser un període del Regnat d'Isabel II d'Espanya durant el qual el poder va estar en mans del Partit Moderat, dirigit pel general Narváez. -
Nova Constitució
-
Pronunciament de Vicàlvaro
La Vicalvarada és el nom amb què és coneguda la revolució espanyola del 1854 per haver-se originat a l'aquarterament del poble madrileny de Vicálvaro al final dels governs moderats durant el regnat d'Isabel II a la fi de juny de 1854, i engloba tant el pronunciament ocorregut el 28 de juny, com els successos de juliol, que van donar lloc al Bienni Progressista (1854–1856). -
Els progressistes al poder. Creació de la Unió liberal
Fou un partit polític espanyol sorgit de l'aliança electoral que després de la revolució del 1854 van concertar diferents polítics moderats no absolutistes i progressistes no exaltats, i que va acabar definitivament amb el Partit Moderat, que era al poder des del 1833. -
Period: to
Bienni progressista
Bienni Progressista és el període del Regnat d'Isabel II d'Espanya transcorregut entre juliol de 1854 i juliol de 1856,[1] durant el qual el Partit Progressista pretenia reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les característiques pròpies del règim liberal. -
Desamortització de Madoz
Durant el segon govern del progressista Baldomero Espartero, el seu ministre d'Hisenda, Pascual Madoz, realitza una nova desamortització (1855), que va ser executada amb major control que la de Mendizábal. El 3 de maig del 1855 es publicava a la Gaceta de Madrid, i el 3 de juny la instrucció per realitzar-la. -
Period: to
Aixecaments Populars
-
Serrano presideix el Govern
Francisco Serrano y Domínguez, Duc de la Torre (San Fernando, Cadis, 1810 - Madrid, 1885), militar i polític espanyol, fou President del consell de Ministres (1868), (1871) i (1872), també President del govern espanyol (1874), el cinquè i últim president de la Primera República Espanyola. -
Period: to
Govern Provisional
Un govern provisional és un govern d'emergència o interí que s'estableix quan hi ha un buit polític creat pel col·lapse d'un govern, règim o administració prèvia, i amb la intenció de restaurar o instaurar les institucions democràtiques. -
S'aprova una nova Constitució. Serrano és nomenat regent
-
Isabel II abdica a favor del seu fill Alfons
El 25 de juny de 1870, la seva mare Isabel II, en un document signat a París, va abdicar els seus drets dinàstics en favor del seu fill Alfons, que passava així a ser considerat pels monàrquics com el legítim Rei d'Espanya. -
Amadeu de Savoia, rei d'Espanya
Amadeu I d'Espanya va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó. -
Period: to
Regnat d'Amadeu
-
Figueras presideix la Primera República
Estanislau Figueras i Moragas, polític català, fou el primer president de govern de la Primera República Espanyola (1873) durant quatre mesos escassos.[ -
Abdicació de Savoia i proclamació de la Primera República
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbónica. -
República Federal
Una república federal, és un estat que és una federació i alhora una república. Una "república" és un estat on tots els governants i funcionaris públics han estat elegits democràticament i no pas per herència o designació d'un home. -
Moviment Cantonalista
El cantonalisme és un moviment o grup d'aixecaments populars que va tenir lloc en diverses localitats del País Valencià, Andalusia i Cartagena (Múrcia) l'any 1873. L'objectiu era instaurar un règim federal per als antics estats històrics, les províncies i els municipis -
Period: to
Primera República
-
Pronunciament de Pavía
El cop d'estat de Pavia va ser un cop d'estat que es va produir a Espanya el 3 de gener de 1874, durant la primera República i que va ser encapçalada pel general Manuel Pavia, capità general de Castella la Nueva la jurisdicció del qual incloïa Madrid. -
Pronunciament de Martínez Campos
Arsenio Martínez-Campos Antón (Segòvia, 14 de desembre de 1831 - Zarautz, 23 de setembre de 1900) va ser un oficial espanyol que es va pronunciar en contra de la primera República el 1874, donant inici a la restauració borbònica. Fou més tard Capità General (governador) de Cuba i president del Consell de Ministres (1879). -
Alfons XII, rei
-
Period: to
Restauració
La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931. -
Constitució de 1876
