-
Carles IV
Nasqué l'11 de novembre de 1748 a Portici sent fill del rei Carles III d'Espanya i la princesa Maria Amàlia de Saxònia. Era nét per línia paterna de Felip V d'Espanya i Isabel de Farnesi, i per línia materna de Frederic August II de Saxònia i Maria Josepa d'Àustria. El 1759 fou designat príncep d'Astúries en veure que el seu germà gran, Felip Antoni, era apartat del tron degut als seus problemes mentals. Va succeir el seu pare en morir aquest el 1788. -
Les corts de Cadis i la Constitució
Havia iniciat un procés de convocatòria de Corts perquè els representants de la nació decidissin sobre la seva organització i el seu destí. Estem davant del naixement de la nació espanyola. El nou règim constitucional, tot i que s’inspirava evidentment en la Constitució francesa de 1791, no era una còpia exacta de la mateixa, com argumentaven els seus detractors des del conservadorisme -
La guerra del francès
1808–1814
Fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. La guerra es va desenvolupar en diverses fases en les quals tots dos bàndols van prendre successivament la iniciativa.
Els primers èxits de les forces espanyoles a la primavera i a l'estiu de 1808, amb la batalla del Bruc. -
Restauració absolutista
1814 - 1833
La Restauració absolutista a Espanya és el període de la història d'Espanya que s'estén entre els anys 1814 i 1833, en el curs del qual es restableix a Espanya la Monarquia Absoluta Borbònica. El 4 de maig Ferran VII decreta il·legals les Corts de Cadis, i la seva obra legislativa posterior, fonamentalment la Constitució de 1812. -
El Trienni liberal
1820-1823
Va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.
A la vegada que el nou govern va restaurar la Constitució de Cadis, va excarcerar els lliberals, civils i militars i van tornar de l'exili bona part dels quasi 4.000 denominats afrancesats. -
La dècada Ominosa
La dècada ominosa és el període que comprèn des de la fi del trienni liberal fins a la mort de Ferran VII el 1833. Aquesta denominació es deu al fet que fou una època de decadència i ineficàcia governamental.
És el segon període absolutista durant el regnat de Ferran VII. Es caracteritzà també per la dura repressió que hi hagué en tots els sectors liberals. Molts dels liberals espanyols, s'exiliaren. -
La primera guerra carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830. La rebel·lió va esclatar el 1833 i va afectar principalment el País Basc, Navarra, Catalunya i el Maestrat. -
Triomf del liberalisme
Els moderats al govern (1837-1840). Un cop van aprovar-se les lleis reformistes més importants per part dels governs progressistes i després del gir favorable de la guerra carlista a favor de les tropes isabelines, els moderats van tornar al poder. Així, la política governamental entre 1837 i 1839 va tenir un clar caràcter conservador. Aquests van intentar, sense sortir-se del marc constitucional, desvirtuar els elements més progressistes de la legislació de 1837. -
Dècada Moderada
1844-1854
La Dècada Moderada va ser un període del Regnat d'Isabel II d'Espanya durant el qual el poder va estar en mans del Partit Moderat, dirigit pel general Narváez.
En aquesta fase es va crear la Guàrdia Civil (1844), es va aprovar la Constitució del 1845 i el règim liberal es va reconciliar amb l'Església Catòlica (concordat del 1851).
Les llibertats polítiques i el dret a vot van ser molt restringits. -
Constitució de 1845
La Constitució Espanyola del 1845 era de tendència liberal molt conservadora, que recollia els principis polítics del Partit Moderat:
Sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals.
Monarquia constitucional amb una clara preponderància del monarca sobre les Corts Generals.
Confessionalitat catòlica de l'Estat.
Sistema parlamentari bicameral.
Sufragi censatari molt restringit.
Va estar en vigor fins al 1868, llevat del Bienni Progressista (1854-1856) -
Bienni Progressista
1854 - 1856
És el període del Regnat d'Isabel II d'Espanya t durant el qual el Partit Progressista pretenia reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les característiques pròpies del règim liberal. El 1854 es va anomenar Espartero com a primer ministre, i aquest va formar el govern en coalició amb Leopoldo O'Donnell. Van realitzar una nova constitució que no va ser promulgada. -
Isabel II
Elisabet II del Regne Unit és la reina del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord i també és l'actual monarca de 15 estats més.
Després de la seva ascensió es comença a parlar del temps d'Elisabet per designar un període històric en què es produiria la desintegració de l'Imperi Britànic. Si bé, ja l'any 1947-1948 els estats es comencen a independitzar. -
Revolució de 1868
19 de set. de 1868 – 27 de set. de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i exili de la reina Isabell II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic. Viquipèdia -
Monarquia d'Amadeu I
1871-1873
La recerca d’un nou rei va dividir a la coalició vencedora de la revolució perquè cada partit buscava nomenar un candidat que donés resposta als seus interessos particulars. Finalment, la llista de candidats va veure’s reduïda a quatre noms: Amadeu de Savoia, el duc de Montpensier, el rei Ferran de Portugal i el príncep Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen d’Alemanya. -
La primera República
11 de febrer de 1873 - 29 de desembre de 1874
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica. El primer intent republicà en la història d'Espanya fou una experiència curta, caracteritzada per la inestabilitat política. -
Restauració canovista
La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.
Alfons XII -
Constitució de 1876
La Constitución española de 1876 fue promulgada el 30 de junio de 1876 por Antonio Cánovas del Castillo y fue la base de la Restauración borbónica.1 Esta constitución partió de un borrador constitucional desarrollado por un grupo de 600 notables, antiguos senadores y diputados de anteriores legislaturas, designados por Cánovas del Castillo.