-
Period: to
DICTADURA DE BERENGUER
-
Pacte de Sant Sebastià
És un acord entre els principals representants republicans per enderrocar la dictadura i la monarquia de Primo de Rivera. A més, es convoquen eleccions el 12 d'abril de 1931. -
ELECCIONS MUNICIPALS
El 12 d'Abril de 1931 es varen convocar eleccions municipals a tot l'estat. Tot i que el nombre de vots total dels republicans era menor, aquests van guanyar a les capitals de provincia, tal com ens indica el gràfic de l'esquerra. Això farà que només dos dies després es proclami la Segona República Espanyola. -
PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA
-Niceto Alcalà-Zamora es converteix en el President de la República.
-Francesc Macià proclama la República Catalana dins la República Federal Espanyola. Tres dies més tard és converteix en la Generalitat de Catalunya. -
Period: to
Govern Provisional
Govern provisional presidit per Niceto Alcalà-Zamora, des del 14 d'abril de 1931 fins el 28 de juny del mateix any.
Durant aquest període ja es van començar dur a terme nombroses reformes com la de l'educació, en la que van augmentar els pressupostos destinats a la formació dels ciutadans. Augmentant el nombre de centres educatius, així com el de professorat. -
ELECCIONS GENERALS
El 28 de juny de 1931 es van convocar eleccions per a l'assamblea constituent, on els republicano-socialistes varen guanyar rotundament i va donar lloc al bienni progressista o reformista, on es van dur a terme nombroses reformes. -
CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1931
-REPÚBLICA DEMOCRÀTICA
-Dret a la AUTONOMIA
-ESTAT INTEGRAL
-SOBIRANIA POPULAR
-SUFRAGI UNIVERSAL MASCULÍ I FEMENÍ
-ESTAT ACONFESSIONAL I LAIC
-PARLAMENT UNICAMERAL (congrés dels diputats).
-DRETS FONAMENTALS: llei de divorci i matrimoni civil, inviolabilitat de domicili, llibertat d'expressió, d'unió, d'associació.
-Possibilitat de SOCIALITZAR la propietat. -
Period: to
Bienni progressista o reformista
Presidit per el govern de Manuel Azaña, varen dur a terme nombroses reformes. -
COP D'ESTAT FALLIT DEL GENERAL SANJURJO
La matinada del 10 d'agost de 1932 el general Sanjurjo va intentar un cop d'estat contra la Segona República, però va fracassar. Després del cop, Sanjurjo va ser condemnat a mort i, posteriorment, va ser exiliat a Portugal, des d'on va intentar tornar anys després per posar-se al capdavant dels sublevats l'any 1936. -
APROVACIÓ DE L'ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA
Es va aprovar el primer estatut d'autonomia concedit a una regió espanyola per àmplia majoria popular. Així, Catalunya ja no era considerada un Estat autònom, sinó una regió autònoma; no es contemplava la ciutadania catalana, sinó l’espanyola; el poder de Catalunya ja no emanava del poble, sinó de les Corts; la llengua catalana ja no era l’única oficial, sinó que compartia aquest caràcter amb el castellà. -
APROVACIÓ DE LA LLEI DE BASES PER A LA REFORMA AGRÀRIA
Va ser el projecte més ambiciós de la Segona República per la seva importància econòmica i social que, tot i això, no va donar els resultats desitjats i va sortir una forta oposició per part dels propietaris.
El camp espanyol es caracteritzava per l'endarreriment, les profundes desigualtats socials i la forta conflictivitat. Hi predominaven els latifundis i els jornalers vivien en condicions extremadament difícils. Es va crear l'Institut de la Reforma Agrària, encarregat d'expropiar les terres. -
REVOLUCIÓ ANARQUISTA - CASASVIEJAS
Anarquistes d'arreu d'Espanya es van rebel·lar amb l'objectiu d'instaurar el comunisme liberal. Diversos ajuntaments de província van ser cremats i a Barcelona els obrers i la policia es van enfrentar, deixant 37 morts i 300 ferits en tres dies. A més, a la localitat gaditana de Casas Viejas va tenir lloc una revolta protagonitzada per un grup d'anarquistes de la CNT, que van destituir l'alcalde i van matar al sergent de la Guàrdia Civil. Forces armades del estat van afussellar alguns sospitosos -
ELECCIONS MUNICIPALS DE 1933
Per primera vegada en la història d'Espanya, les dones poden votar en unes eleccions. La seva incorporació a la vida electoral té els resultats que s'esperaven, victòria republicana. -
ELECCIONS GENERALS DE 1933
Les eleccions convocades el 19 de Novembre de 1933 va donar la majoria als partits del centre-dreta i de dretes que es van presentar en coalicions. Això va donar lloc al denominat bienni radical-cedista, bienni conservador o "bienni negre" dels anys 1933-1936. Va ser la primera vegada que les dones van exercir el seu dret a vot. -
Period: to
Bienni conservador
El govern de Lerroux es veu involucrat en afers corruptes (Extraperlo) -
ENTRADA DE MINISTRES DE LA CEDA AL GOVERN DE LERROUX
José María Gil-Robles, líder de la CEDA, va exigir l'entrada en el govern de membres del seu partit. El 4 d'octubre de 1934 es va contituir un nou executiu que incorporava tres ministres de la CEDA. Això va ser vist pels partits d'esquerra i pel moviment obrer com una provocació i un risc per a les llibertats i la supervivència de la República. Aquest fet va tenir nombroses conseqüències. -
REVOLUCIÓ D'OCTUBRE DE 1934
La Revolució d'octubre de 1934 va ser un moviment de vagues revolucionaries que es va produir entre els dies 5 i 19 d'octubre de 1934. Aquest moviment va estar animat des d'amplis sectors i importants dirigents del PSOE i la UGT, i de forma desigual per la CNT i el Partit Comunista d'Espanya (PCE).
Els principals focus de la revolta es van produir a Catalunya i a Astúries, on 20.000 miners armats van ser sufocats per l'exèrcit, cobrant-se així la vida de 1.000 persones. -
LA REVOLTA DEL 6 D'OCTUBRE DE 1934 A CATALUNYA
Lluís Companys va sortir al balcó del palau de la Generalitat i va proclamar l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola. La reacció del govern central va ser declarar l'estat de guerra. L'exèrcit va controlar fàcilment la revolta tot i que van haver-hi alguns conflictes i morts. La matinada següent Companys es va rendir i es van produir nombroses detencions. Els militars ocuparen diversos càrrecs importants i van suspendre l'Estatut i la llibertat de premsa entre d'altres. -
ELECCIONS GENERALS DE 1936
Amb la dimissió de Lerroux, es van convocar eleccions el 16 de Febrer de 1936. Els partits d'esquerra varen fer una coalició, el Front Popular i varen guanyar les eleccions mentres que els votants de dretes es van veure dividits entre la CEDA i l'extrema dreta. Així doncs, el govern tornava a estar a càrrec d'Azaña, però la tensió anava en augment. Va fer reformes com l'amnistia als insurrectes d’octubre de 1934, la restauració de la Generalitat o la tramitació dels estatuts gallec i basc. -
Period: to
Govern del Front Popular
-
ASSASSINAT JOSÉ CASTILLO
La nit del 12 de juliol de 1936 va ser assassinat José Castillo, militar d'ideologia socialista que s'havia negat a reprimir la revolució d'octubre de 1934. Va dir textualment "Yo no tiro sobre el pueblo". Amb el triomf del Front Popular, va solicitar entrar a la Guàrdia d'Assalt. Va ser disparat per un grup de persones d'extrema dreta i va morir gairebé a l'acta. -
ASSASSINAT JOSÉ CALVO SOTELO
La matinada del 13 de juliol de 1936 un grup de la Guàrdia d'Assalt i de militants socialistes van segrestar a José Calvo Sotelo, diputat líder de Renovación Española (dreta monàrquica), i el varen matar en motiu de revenja de José Castillo, assassinat la nit abans. Aquest fet va provocar que el general Francisco Franco decidís unir-se al cop d'estat que feia temps s'estava preparant contra la República. -
COP D'ESTAT DEL 17 I 18 DE JULIOL DE 1936
El cop d'estat del 17 i 18 de juliol de 1936 va ser una sublevació militar enfocada contra la Segona República Espanyola, el fracàs general del qual va fer exclatar la Guerra Civil Espanyola i, un cop derrotada la República, a l'establiment del règim de Francisco Franco, generalíssim de l'exèrcit espanyol, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins 1975. -
Period: to
GUERRA CIVIL ESPANYOLA
-
APROVACIÓ DE L'ESTATUT D'AUTONOMIA DEL PAÍS BASC
Durant la Segona República Espanyola es van desenvolupar diverses propostes. Al setembre de 1931 el primer projecte d'Estatut d'autonomia va ser rebutjat en les Corts Constituents per sobrepassar els límits constitucionals. Una versió modificada seria rebutjada de nou en 1934 pel govern del Partit Republicà Radical i la CEDA. Finalment s'aprovaria al 1936i amb ell la formació del primer Govern autònom que duraria fins al març del 1937 presidit per José Antonio Aguirre (Partit Nacionalista Basc)
