Descarga (1)

Dictadura i 2a republica

  • Period: to

    Dictadura Primo de Rivera

    Eliminació sistema Restauració (s’anul·la Constitució 1876 i dissolució cambres legislatives).
    Censura i prohibició partits i sindicats.
    Dissol diputacions, poder concentrat en els militars (governadors civils) i alcaldes nomenats pel govern.
    Supressió llibertats individuals.
    Repressió policial (acaba amb el pistolerisme) .
    Dura política contra els nacionalismes perifèrics:
    Abolició Mancomunitat (1925).
    Prohibició ús públic del català.
  • Period: to

    Directori Militar

    Autoritarisme i Repressió
  • Creació Unió Patriòtica

    partit governamental , sense programa ideològic definit, amb missió donar suport social dictadura.
  • Estatut municipal

    Negatiu: Sotmet ajuntaments a l’autoritat central.
    Positiu: Millora la gestió municipal.
  • Estatut provincial

    Vol incorporar funcionaris civils a l’administració.
    No han de pertànyer a l’exèrcit.
    Conseqüències: Desaparició caciquisme(no hi ha eleccions) però no dels cacics.
    Fi del directori Militar i inici del directori Civil
  • Desembarcament Alhucemas

    Problema Marro
    Ofensiva francoespanyola.
    èxit tropes espanyoles.
    Primera batalla aeronaval.
    Als sis mesos és derrotat Abd-El-Krim: es rendeix i es lliura als francesos.
  • Creació Assemblea Nacional consultiva

    substitueix Parlament. No poder legislatiu, només consultiu.
    No democràtica (membres no escollits per sufragi).
    Vot corporatiu: induït per patrons o dirigents sindicals, gremials, laborals o integrants de grups religiosos. Utilitzen influència per tal subordinats o afiliats votin en determinat sentit. Assemblea composta per representants de l’oligarquia agrària.
  • Period: to

    Directori Civil

    Institucionalització dictadura. Substitueix directori militar per civil.
    Política social i econòmica intervencionista: prosperitat econòmica “feliços anys vint”.
    Participació elements civils en el govern. José Calvo Sotelo. Ministre d’Hisenda
    Membres Unión Patriótica. “España, una, grande e indivisible”.
    Afiliats procedien: Catolicisme, funcionaris, administració, cacics rurals.
  • Fets de prats de Molló

    Intent d’invasió armada de Catalunya des de França dirigida per Francesc Macià.
    Novembre 1926, Macià endega complot Prats de Molló.
    Intent creuar frontera catalana amb França per diferents punts amb grup d'homes d'Estat Català.
  • Fundació Aliança republicana

    Els republicans estudiants, intelectuals i part de l'exercit formen la Aliança Republicana
  • Creació organització corporativa nacional

    Creació Organització Corporativa Nacional, sindicalisme vertical, agrupa patrons i obrers en grans corporacions. Regula conflictes laborals.
    President i vice, escollit per govern.
    5 representants patrons escollits per ells
    5 representants sindicats escollit pels sindicats.
  • Ocupació Efectiva del Rif

    Influència del sector africanista dins l’exèrcit espanyol
  • Exposició Universal

    per atreure suport i simpaties de Catalunya.
  • Crack del 29

    Genera Crisi economica a Espanya
    Devaluació de la pesseta
    deficit de pressupost de la balança fiscal ja que haviem de tornar diners a EEUU
  • Pacte de Sant Sebastià

    republicans, catalanistes d’esquerra i PSOE.
    Acord oral que no recollit en cap document.
    Necessitat enderrocar monarquia.
    Programa mínim per presentar-se a les eleccions.
    Constituir comitè revolucionari que es convertiria en govern provisional de la futura República.
    L’acord suposava que s’establiria la República( a la força si era necessari)
    Nou règim que garantís llibertat política i religiosa.
    Corts Constituents permetria , regions que ho desitgessin tenir el seu estatut d’autonomia.
  • Period: to

    2a Republica

    Primeres mesures:-Eleccions a Corts Constituents el 28 de juny.-Amnistia general de presos polítics.-Accions d’urgència en diversos àmbits per evitar el caos .
    - Proclamació llibertat política i sindical.
  • Period: to

    Dictablanda

    Dámaso Berenguer substitueix primo de ribera i diu que tornaran a la normalitat constitucional en un procès molt lent
  • Eleccions municipals

    Per l'Almirall Aznar i dona com a resultat republica.
    Rebuig Monarquia per ser compromés amb la dictadura.
    Municipals per ser menys perilloses per la monarquia.
  • Insurrecció de JACA

    Insurrecció sense exit per proclamar la republica
  • Insurrecció de Cuatro Vientos

    Fou provocat per la repressió de la insurrecció de Jaca.
    Fracàs objectius i intent fracassat vaga general.
  • Substitució Berenguer per Juan Baustista Aznar

  • Govern provisional

    redacció Constitució 1931, base jurídica nou règim.
  • Consiitució 1931

    L’ordenació de l’Estat segons els principis democràtics i de justícia social.
    Principi d’igualtat absoluta entre tots els ciutadans.
    La descentralització de l’Estat: la qüestió de l’autonomia política de Catalunya i del País Basc... La Reforma Agrària: el gran intent de transformar el règim de la propietat de la terra en el camp espanyol.
  • Llei del retir

    (pas a la vida civil amb el sou íntegre), del 1931 i altres reformes (desaparició de les Capitanies Generals, del Consell Suprem de Justícia Militar, etc.) van tenir resultats limitats i van exacerbar els sectors més conservadors (els africanistes especialment).
  • Period: to

    Bienni reformador

    govern d'esquerres, clara voluntat transformadora, diverses reformes a nivell polític, militar, econòmic, social, cultural, etc.
  • Estatut de Catalunya al santuari de Núria.

    Llei catalana i espanyola, estructura jurídica i legal de la nova Generalitat.
    ERC encapçalarà, amb suport partits catalans, campanya a favor Estatut perquè fos aprovat en referèndum popular el 2 d’agost.
    El poble li va fer costat i sí va guanyar amb el 95% dels vots.
    campanya anticatalanista a la premsa espanyola.
    Nou Estatut:
    Rebutja fórmula federal.
    Redueix competències Generalitat.
    Instaura cooficialitat del català i el castellà en un model bilingüe.
  • Sanjurjada

    A l’agost del 1932 hi va haver un intent de cop militar a Sevilla protagonitzat pel General Sanjurjo, que es va exiliar a Lisboa.
  • Llei de Bases de la reforma agrària

    Expropiació sense indemnització d’una part de la terra de la noblesa. Expropiació a canvi d’indemnització de les terres deficitàries, mal treballades i les sempre arrendades. Es reparteixen a unes 12.000 famílies i col·lectius agrícoles. Intent modernitzar l’agricultura i millorar la situació social de la pagesia.
  • Francesc Macià escollitt president Generalitat

  • Llei de congregacions

    Expulsió de la Companyia de Jesús i confiscació dels seus béns.
    Límit a la possessió de béns per les comunitats religioses.
    Possibilitat de dissoldre els ordres si eren un perill per l’Estat.
    La secularització dels cementiris.
    La legalització del matrimoni civil i del divorci.
    Tensió constant entre l’Església i la República.
    Aldarulls anticlericals i oposició dels sectors catòlics.
  • Formació Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA)

    S’oposaven a la política social, religiosa i autonòmica del govern.
    Monàrquics alfonsins, Renovación Española, José Calvo Sotelo.
    Carlins, Comunión Tradicionalista.
    Propietaris agrícoles(especialment de Castella Lleó) , Partido Agrario.
    Partit Radical d’Alejandro Lerroux.
    GIL ROBLES
  • Period: to

    Bienninegre o conservador

    Paralització de la reforma agrària:
    La noblesa va recuperar les terres.
    El govern es posiciona a favor dels grans propietaris en els conflictes socials.
    Política militar:
    Amnistia pels militars col·laboradors amb Primo de Rivera i Sanjurjo .
    Ràpid ascens de molts militars conservadors i poc fidels a la República.
    Aprovació d’un pressupost de culte i clergat.
    Rectificació de la legislació laboral:
    Més partidària de la patronal i dels propietaris agraris.
    Intent de reformar la Constitució.
  • Convocatoria de Vaga general

    Seguiment irregular i reprimida ràpidament pel govern- declara estat de guerra.
    A Catalunya i Astúries triomfen.
    Lluis Companys s’enfronta al poder cedista i declara Estat Català dins la República Federal Espanyola.
    Intervenció exèrcit i manca suport CNT - frustra revolta.
    Conseqüències:
    Membres govern autònom empresonats (Companys, Pi i Sunyer, Azaña) 30 anys presó i suspensió Estatut.