Republica

La Segona República i la Catalunya autònoma (1931 - 1936)

  • PARTITS CATALANS

    PARTITS CATALANS
    Les dues forces eren la Lliga Regionalista (Lliga Catalana) i Esquerra Republicana de Catalunya.
    Hi havia també grups marxistes representats per dos grups socialistes i quatre coministes tots amb poca influència política.
  • Generalitat de Catalunya

    Generalitat de Catalunya
    Catalunya va adquirir autonomia gràcies a la nova Constitució, fundant la Generalitat i aconseguint l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia el 1932.
  • Eleccions municipals

    Eleccions municipals
    Amb una elevada partcipació a les eleccions, triomfen els partits que es van unir en el Pacte de Sant Sebastià, de caràcter republicanosocialista.
    La proclamació de la república va der que Alfons XIII s'exiliés.
  • PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA

    PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA
  • Eleccions a les Corts

    Eleccions a les Corts
    Es convoquen eleccions a les corts per la proclamació de les llibertats polítiques i sindicals, la imposició de mesures per protegir els pagesos expulsats de les terres per no haver pagat rendes i la concessio d'una amnistia general.
  • Incendis contra els símbols religiosos

    Incendis contra els símbols religiosos
    Bona part dels sectors catòlics es van sentir ofesos per la nova llei de Congregacions i grups anticlericals van provocar incendis a alguns edificis religiosos per reforçar la temor.
  • Estatut de Núria

    Estatut de Núria
    L'Estatut de Núria es va fer perquè la República havia de tenir un caràcter federal i la sobirania residir en el poble català. Era un Estatut ambiciós que volia ser assumit per les forces polítiques catalanes. Aprovat el 02/08 pel 99% dels votants.
  • Presentació de l'Estatut a les corts de Madrid

    Presentació de l'Estatut a les corts de Madrid
    Francesc Macià presenta l'Estatut a les corts de Madrid per a que donessin la seva aprovació, tot i que molts no l'acceptaven perquè veien perill en la unió d'Espanya.
  • La Constitució del 1931

    La Constitució del 1931
    Gràcies a les exitoses eleccions del 28 de juny, es va començar un procés d'elaboració d'una Constitució de caràcter demcràtic, progressista i modern. Defineix Espanya com una República de treballadors de totes les classes que s'organitza en un règim de llibertat i justícia.
    Declarava que tots els poders eren del poble i l'Estat es configurava de manera integral, el poder legislatiu el té les Corts i el poder judicial el tenen jutges independents.
    Concedia, per 1a vegada, sufragi a les dones.
  • Cop d'Estat de Sanjurjo

    Cop d'Estat de Sanjurjo
    Amb el clima de crispació i temor que hi havia a Espanya en aquest moment, alguns sectors de l'exèrcit es van aprogitar del descontentament dels grups més conservadors i entre ells, el general Sanjurjo va protagonitzar un cop d'Estat per tombar la República, però va fracassar.
  • Llei de reforma agrària

    Llei de reforma agrària
    Aprovada en aquesta data deguda a la pressió per la necessària reforma que exigien els pagesos. Aquests tenien protecció, es va fixar la jornada laboral de 8h, establiment de salari mínim i la prohibició dels arrendaments.
    Amb aquesta llei, es promulgava millorar la situació social.
  • Aprovació Estatut de Catalunya

    Aprovació Estatut de Catalunya
    Tot i la feblesa inicial dels qui havien de defensar la proposta de que Catalunya tingués un Estatut propi que els donés una mica d'autonomia, finalment es va acceptar amb els vots a facor d'una part important de les Corts.
  • Eleccions al Parlament

    Aquestes eleccions es van convocar per tancar l'etapa de la Generalitat provisional. Es van destacar dues coalicions: la liderada per Esquerra Republicana (model social, republicà progressista i laic) i la part de la Lliga (conservador, catòlic i sense reformes). Guanya l'Esquerra Reoublicana.
  • Lluís Companys, líder de la Generalitat

    Lluís Companys, líder de la Generalitat
    Lluís Companys és elegit president de la Generalitat, càrrec que ocuparà fins la seva mort, el dia de Nadal de 1933.
  • Creació de la CEDA

    Creació de la CEDA
    Aquest mes, es va fundar aquest nou partit (Confederación Española de Derechas Autónomas) gràcies als sectors catòlics i conservadors que es van mobilitzar contra la política social, religiosa i autonòmica dels governs d'esquerra.
  • 1933 - 1934: PARTITS DE DRETA

    1933 - 1934: PARTITS DE DRETA
    Destacaven el Partit Republicà Radical i la Derecha Liberal Republicana.
    Hi havia també grups monàrquics i altres conservadors i c`tòlics, però no tenien tanta força com els anteriors.
  • Llei de Congregacions

    Llei de Congregacions
    Per tal de limitar el predomini dels ordres religiosos en l'educació, el govern va prohibir que s'hi dediquessin fent aquesta llei.
  • Estatut Inferior de Catalunya

    Estatut Inferior de Catalunya
    Aquest mes, el Parlament aprova l'Estatut Interior de Catalunya, que regulava el desenvolupament de les institucions.
  • Falange Española

    Falange Española
    Aquest mes, després de les múltiples insurreccions anarquistes, es funda un nou partit, consegut com Falange Española. Partit, que va crear molta polèmica.
  • Izquierda Republicana

    Izquierda Republicana
    A partir de la unió de Acción Republicana (Azaña) i Partit Republicà Raidcal Socialista (Marcel·lí Domingo), es forma la Izquierda Republicana.
  • Canvi de president

    Canvi de president
    Francesc Macià havia estat el president de la Generalitat fins el començament del 1934, qui deixa de poder exercir aquest càrrec passant a ser Lluís Companys qui es converteix en el nou president.
  • CATALUNYA: Llei de contractes de conreu i Llei de Bases

    En la política social, mitjançant la Llei de Bases, es traça un programa d'acció per organitzar serveis de sanitat i assistència social.
    Sobre al llei de contractes de conreu, es va aprovar una reducció del 50% de les rendes que els rabassaires pagaven als propietaris i se'ls premetia accedir a la propietat de la terra.
  • Revolució d'Octubre

    Revolució d'Octubre
    Davant la mobilització de la CEDA, s'exigia retirar el suport parlamentari. L'esquerra va interpretar l'entrada de la CEDA al govern com una deriva cap al feixisme i es van convocar vagues generals, decretant l'Estat de guerra i arribant a suspendre l'Estatut català.
    Les zones espanyoles més afectades van ser Astúries i Catalunya degut a la gran revolució que van fer cada comunitat.
  • Escàndol de l'estraperlo

    Escàndol de l'estraperlo
    Amb la suspensió de l'Estatut d'Autonomia i l'anul·lació de la Llei de contractes de conreu, se li va sumar una forta crisi de govern per un seguit d'escàndols de corrupció. El més comentat va ser el cas de l'estraperlo: ruleta trucada que per mitjà de suborns, s'havia intentat implantar a diferents casinos espanyols. Degut a això, Lerroux va dimitiri es van convocar noves eleccions pel febrer del 1936.
  • CNT

    CNT
    El 1936, la CNT (anarquista) arriba al mil·lió d'afiliats, sent la força radical més important. Tenia de la seva part, a la Federació Anarquista Ibèrica que defensava la via insurreccional i armada.
  • Noves eleccions

    Noves eleccions
    El programa electoral es basava en l'amnistia política per als empresonats dels Fets D'Octubre del 1934 i el restabliment de l'Estatut, la Generalitat i la Llei de contractes de conreu.
    El Front Popular, força guanyadora, va formar el nou govern, aplicant el que es va dir durant el programa polític i Lluís Companys va tornar a entrar en vigor.
  • Restabliment de l'Estatut d'autonomia

    Restabliment de l'Estatut d'autonomia
    Després d'haver suspès l'Estatut de Catalunya a finals del 1934, el 1936 torna a estar en funcionament juntament amb el gran èxit que van tenir les esquerres aquell any.
  • Inici de la guerra civil

    Inici de la guerra civil
    La mort de Castillo i José Calvo Sotelo va accelerar els plans colpistes i la insurrecció militar va començar al Marroc, començant així, una guerra civil que duraria tres anys.