-
Mapa conceptual
L'he fet des d'una web que es diu www.timetoast.com en forma de línia de temps, on es veu molt més interactiu. L'he fet pública per a que es pugui veure, aquest és el link:
http://www.timetoast.com/timelines/1265371 -
Crack
Depressió econòmica mundial iniciada amb l'esfondrament de la Borsa de Nova York que va derivar en problemes interns de l'economia espanyola com l'atur agrícola, repartiment desigual de la terra, poca competivitat internacional, dèficit de la balança comercial... -
Eleccions municipals a Espanya
Els partits units pel Pacte de Sant Sebastià van guanyar en 41 de 50 capitals i a partir del 14 d'abril, una a una i començant per Eibar, les diferents localitats espanyoles van anar proclamant la República. Seguidament, Alfons XIII va renunciar i es va exiliar.
A Madrid es va establir el govern provisional i es va proclamar oficialment la Segona República Espanyola. A Catalunya van guanyar les candidatures republicanes i d'esquerres, Esquerra Republicana de Catalunya. -
República Catalana
Lluís Companys va declarar la República des del balcó de l'Ajuntament i, tot seguit, Fracesc Macià va proclamar la República Catalana dins de la Federació de Repúbliques Iberiques. Una comissió del govern provisional espanyol i Niceto Alcalà Zamora es van traslladar el dia 21 d'abril a Barcelona per a demanar a Macià que cancel·lés la proclamació de l República a canvi de la concessió d'un govern d'autonomia. -
La Generalitat provisional
Després de la negociació es va reconèixer la Generalitat de Catalunya, que estava en mans dels republicans i els catalanistes d'esquerres. La seva tasca era redactar l'Estatut d'Autonomia i es va així que els redactors es van reunir al santuari de Núria i van crear l'Estatut de Núria, que veia la República amb caràcter federal i sobirania popular. Catalunya va ser anomenada Estat autònom, el català va ser llengua oficial i la Generalitat assumia competències exclusives en molts àmbits. -
Eleccions a Corts constituents
Es van convocar eleccions a les Corts i es va declarar amnistia general per als presos polítics, es van prolamar llibertats polítiques i sindicals i es van protegir els pagesos expulsats de les seves terres.
Aquestes eleccions van tenir una participació molt alta i va guanyar la coalició d'esquerres, nomenant a Niceto Alcalà Zamora cap de govern i es va elaborar un projecte de constitució. -
L'Estatut de Núria
Va ser aprovat amb un resultat molt beneficiós ja que un 99% de persones van votar a favor, dels quals el 75% era el cens. Les dones, que no van poder votar fins que no es va aprovar la Constitució el desembre del mateix any, van demostrar que estaven a favor recollint més de 400.000 signatures. -
El poble contra l'Estatut
Francesc Macià va presentar l'Estatut a les corts de Madrid perquè fos discutit però tot i així molta gent fora de Catalunya es van declarar en contra d el'Estatut de Núria ja que veien perillar la unitat espanyola. Es van organitzar campanyes en contra de l'Estatut i es van boicotejar diversos productes catalans. Es va veure que l'aprovació seria complicada ja que la Constitució només contemplava una única sobirania espanyola, el castellà com a llengua oficial... -
La Constitució
La Constitució creada el 1931 era molt avançada ja que era fortament democràtica i progressista. Aquesta donava tots els poders al poble, cosiderava l'Estat una configuració integral, el poder legislatiu per les Corts, l'executiu pel govern format de ministres, el presindent de la República i el cap de govern i el judicial, pels jutges independents. Es va fer una àmplia declaració de drets i llibertats, es declarava la igualtat entre persones, el sufragi a les dones i la laïcitat de l'Estat. -
Grups de dreta
Centredreta: destaquen el Partit Republicà Radical, la Derecha Liberal Republicana.
Els partits conservadors i catòlics es van esforndrar i van quedar el Partido Agrario, el Partido Liberal Demócrata, Acción Española, la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA)...
Altres grups foren Renovación Española, les Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista.
Defensaven un estat confessional, privilegis per l'excèrcit, la propietat agrària, un estat unitari i un rebuig a les reformes laborals -
Les esquerres
Els principals partits eren Izquierda Unida, el Partido Socialista Obrero Español, que agrupava el corrent socialdemòcrata i el corrent revolucionari, el Partido Comunista de España i la CNT, que era la força sindical més important, a favor de l'anarquisme dividida en els trenistes i en els revolucionaris, la FAI (Federació Anarquista Iberica). Defensaven la laïcitat de l'Estat, la democratització de l'Estat, una reforma agrària, els drets socials i laborals i la descentralització de l'Estat. -
Els partits catalans
Dreta: Governava la Lliga Regionalista (d'acord amb la República) que el 1933 es va passar a dir Lliga Catalana.
Esquerra: Dominava Esquerra Republicana de Catalunya formada per l'agrupació de nacionalistes radicals, republicans històrics i formacions republicanes i nacionalistes. Disposava d'una àmplia militància, força electoral i dirigents carismàtics (Màcia, Companys...). Els marxistes estaven representats per 2 grups socialistes i 4 grups comunistes. D'aquí van sorgir el POUM i el PSUC. -
Reforma agrària
Objectiu: eliminar latifundisme i crear una classe de petits propietaris
Reformes: protegir els pagesos sense terra i arrendataris, establir jornada de 8 hores, salari mínim, dur a terme l'expropiació, es va aprovar la Llei de Reforma Agrària el 1932 (modernitzar agricultura i millorar situació social) i es va crear la IRA.
Balanç: mancances tècniques i de diners i tensió social -
Reforma de l'Estat Centralista
Objectiu: permetre l'autonomia a les regions històriques tal com deia la constitució.
Reformes:
- Catalunya: es crea la Generalitat de Catalunya (1934) i s'aprova l'Estatut d'Autonomia
- País Basc: redacten un projecte d'Estatut (Estatut d'Estella), però no s'aprova per la gran oposició. El PNB es torna més centrista, aprova l'estatut d'autonomia el 1936 i constitueix un govern liderat per Jose Antonio Aguirre.
- Galícia: consciència nacionalista menys acusada i l'estatut no va ser aprovat -
Conflictivitat social
Reformes molt lentes i això va crear impaciència entre els treballadors degut a un alt atur i la falta de negociació. La CNT va iniciar el seu projecte revolucionari i va fomentar la conflictivitat laboral juntament amb els sectors més radicals del socialisme (UGT) a través de la Federació Nacional de Treballadors de la Terra. Múltiples vagues, insurreccions i ocupacions de terres com les de Alt Llobregat o Casas Viejas que van derivar en enfrontaments molt violents. Desgast govern d'Azaña -
L'Estatut d'Autonomia
ERC triomfa a les eleccions a Corts Constituents, es reforça l'Estatut d'Autonomia i es presenta a les Corts de Madrid:
- El govern central defensa l'autonomia moderada
- La oposició vol una Espanya Unitària
- Els representants catalans volen una Autonomia àmplia
Aquest dia s'aprova amb grans retallades respecte l'Estatut de Núria:
- Catalunya és una regió autònoma dins l'Estat Espanyol
- El català i el castellà són llengües oficials
- Moltes competències compartides amb l'Estat Central -
La tasca de govern II
Ensenyament: creació escoles de formació a mestres, escoles i centres de secundària i professional, l'Autonomia a la Universitat de Barcelona, millora les condicions laborals i salarials dels mestres, es van introduir la coeducació i la laïcitat, s'augmenta el nombre de biblioteques i s'organitzen colònies d'estiu
Cultura: normalització del català, publicació Diccionari Pompeu Fabra, establiment del bilingüisme, avenç en tots els nivells, català com a eina de comunicació, divisió territorial -
Eleccions al Parlament de Catalunya
Es van convocar eleccions al Parlament de Catalunya i es van crear dues coalicions:
- Esquerra Republicana: partit hegemònic, rebia suport de la petita burgesia, la pagesia i el proletariat. Liderat per Macià (president Generalitzat) i Companys (president del Parlament). --> reben 56 de 85 escons
- La Lliga: 2a força política, tenia el suport dels grups socials conservadors. --> 16 escons -
La tasca de govern I
Àmbit econòmic: van crear els serveis d'estadística, l'Institut d'Investigacions Econòmiques i les Cixes de Depòsits
Agricultura: van fomentar les cooperatives, es va reiabixar la renda un 50% i es va elaborar una llei per accedir a la propietat de terra.
Sanitat, assistència social: millorar xarxa hospitals, asistència a malalts, campanyes de prevenció mèdiques, es va crear l'Institut Contra l'Atur Forços i el Consell de Treball -
Reforma militar
Objectiu: professionalitzar i democratitzar l'exèrcit, reduir la macrocefàlia, sotmetiment al poder civil, treure els militars de la vida política
Reformes: es va aprovar la llei de retir de l'oficialitat, reduir el nombre d'oficials, clausurar l'Acadèmia General Militar, suprimir les capitanies generals, els tribuals d'honor, el Consell Suprem de Justícia Militar i la premsa destinada a l'excèrcit i crear la Guàrdia d'Assalt.
Balanç: rebuig sectors africanistes i la Dreta -
Reforma social
Objectiu: Establir una educació laica i liberal
Reformes: es crea una escola mixta, laica, obligatòria i gratuïta, s'incrementa el pressupost per l'educació (50%) i es millora el nivell cultural dels habitants Objectiu: fer reformes per millorar condicions laborals i pagesos
Reformes: s'aproven les lleis de contractes de treballs, de jurats mixtos, 7 dies de vacances pagades, augment salaris, assegurances, setmana laboral 40 hores Balanç: conflictivitat obrera i pagesa, irritació patronal -
La reorganització de les dretes
Centredreta: restructurada al voltant del Partit Republicà Radical, suport d'empresaris, comerciants i propietaris agrícoles parcialment oposats a la República.
Sectors catòlics i conservadors contra la política social, religiosa i autonòmica --> formació Confederación Española de Derechas Autónomas.Renovación Española,
Comunió Tradicionalista, JONS, Falange contra el marxisme i bolxevics
Sanjurjo fa cop d'Estat per enfonsar la República que va fracassar i va crear la Unión Militar Española -
Reforma religiosa
Objectiu: limitar la influència de l'Església i secularitzar la societat espanyola.
Reformes: es va secularitzar l'ensenyament, es va aprovar la llei de congregacions el 1933 en la qual es regularitzaven i fiscalitzaven les activitats de les ordes religioses i hi va haver un enfrontament amb els jesuïtes a causa de la dissolució Companyia de Jesús.
Balanç: avalots populars anticlericals i campanyes antirepublicanes. -
Les eleccions de 1933
Es celebren les primeres eleccions on les dones poden votar però tenen una alta abstenció degut a la influència de la CNT. L'esquerra estava desunida (socialistes i republicans enfrontats, candidatures separades) però la dreta estava unida i organitzada, de forma que va guanyar la centredreta. Es va iniciar el Bienni Negre. Els millors resultats van ser pel Partit Republicà Radical de Lerroux i per la CEDA de Gil Robles. Zamora va cedir la formació de govern al Partit Republicà. -
Paralització de les reformes
Lerroux va paralitzar la reforma agrària i va tornar les terres a la noblesa, anul·lar la cessió de propietats, donar llibertat de contractació, baixar els salaris jornalers... També va intentar parar la reforma religiosa aprovant un pressupost de culte i clero i donar amnistia als que s'havien revoltat amb Sanjurjo l'any 1932. Es va reduir el pressupost en l'educació i va aturar les negociacions per l'autonomia basca. El PSOE es va radicalitzar i hi va haver moltes vagues i conflictes. -
El conflicte rebassaire
La Generalitat seguia en mans dels republicans d'esquerra i es va enfrontar amb Lerroux arran del conflicte rebassaire. el Parlament va aprovar la Llei de contractes de conreu donant als rebassaires accés a la propietat de les terres que treballaven si pagaven uns preus als propietaris manats pel govern. Els propietaris però, van enviar la llei al Tribunal de Garanties Constitucionals i va ser anul·lada.
La Generalitat va rebutjar l'anul·lació i la va tornar a aprovar. -
La Revolució d'octubre 1934
Ceda va amenaçar a Lerroux per entrar al govern dient que sinó retiraria el suport parlametari i es va formar un nou govern. Això va causar una vaga general a grans ciutats:
- Astúries: minaires fan revolució social, minaires armats ocupen pobles, prenen casernes guàrdia civil i substitueixen ajuntament per comités revolucionaris
- Per a reprimir-ho el govern va enviar la Legió d'Àfrica (comandat Franco) i va ser molt dur, més de 1000 morts, 2000 ferits i 5000 detinguts -
La revolta a Catalunya
La revolta va tenir el suport de Lluís Companys a Catalunya (president de la Generalitat) que va proclamar la República Catalana dins la República Federal Espanyola i una aliança entre partits i sindicats d'esquerra: PSOE, UGT, Unió de Rebassaires i comunistes.
La CNT no hi va participar i la revolució no va tenir suport, per això va fracassar. Es va declarar l'Estat de Guerra, l'exèrcit va ocupar la Generalitat, van empresonar el govern (i Azaña) i es va suspendre l'Estatut i la Generalitat. -
Crisi del segon bienni
La CEDA va rebre suport i va voler reorientar el govern retornant les propietats als jesuïtes, anomenant José Maria Gil Robles ministre de guerra i Franco cap de l'Estat Major. Va voler modificar la Consitució abolint autonomies, divorci i expropiació de terres.
A Catalunya es va suspendre l'Estatut i els pagesos van ser obligats a pagar les terres que havien rebut.
Va esclatar una crisi de govern degut a corrupció (cas de l'estraperlo) i es va fer imprescindible un canvi de govern. -
Les eleccions de 1936
Es convoquen eleccions legislatives per canviar el govern: Esquerres: s'uneixen en el Front Popular (comunistes, socialistes, republicans i recolzament de la CNT) Dretes: Rep suport de:
- Front Català d'Ordre (a Catalunya)
- Bloque Nacional: CEDA --> són monàrquics, tradicionalistes i estan desunits
- Extrema dreta El 16 de Febrer guanya el Front Popular, amb un 59% de vots a Catalunya i un 48,5% dels vots a la resta d'Espanya. -
El Front Popular
Després de guanyar les eleccions van començar a complir el seu programa: amnistia als presos polítics, restaura la Generalitat de Catalunya (Companys com a president), tramita els estatuts gallec i basc, completa la reforma agrària...
Les dretes es van mostrar en contra del nou govern i van iniciar-se accions violentes entre esquerres i falangistes.
A catalunya l'enfrontament entre esquerra i dreta no és tant pronunciat. -
Cop d'Estat
Els militars planejaven un cop d'Estat que es va dur a terme quan Emilio Mola es va posar al capdavant de l'operació. El seu pla era fer un cop d'Estat simultani a diverses ciutats i va enviar generals populars a llocs on no fossin sospitosos: Franco a Canàries, Mola a Navarra i Goded a Balears.
Tenien el suport de la dreta (falangistes, monarquics, carlins...) i el suport de Mussolini i Hitler, que havien oferit ajuda militar i econòmica. El dia 14 van assesinar a Sotelo i es va produir el cop
