-
Jan 1, 1517
La Reforma protestant
La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa -
Pujada al poder de Hitler
dolf Hitler va ascendir a un lloc prominent en els primers anys d;existència de el partit. Sent un dels
millors oradors de el partit, va exigir als altres membres que ho fessin líder, amb l;amenaça dabandonar-
lo. En part es va ajudar del seu desig d;utilitzar la violència per avançar en els seus objectius polítics i per
reclutar membres que compartissin aquest desig. El Putsch de Munic, al novembre de 1923, i la posterior
publicació del seu llibre Mein Kampf van acostar a Hitler a més audiència -
Constitució de 1931
La Constitució Espanyola de 1931 (oficialment: Constitució de la República Espanyola) fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939). Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes. -
Eleccions municipals 1931
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de facto, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després. -
Proclamació de la Segona República
La proclamació de la Segona República Espanyola és la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII, que havia quedat deslegitimada en haver permès la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i que havia fracassat en el seu intent de tornada a la "normalitat constitucional" amb la Dictablanda del general Dámaso Berenguer (1930-1931). -
Estatut de Núria
El 20 de juny del 1931 s’acabava la redacció de l’Estatut de Catalunya al santuari de Núria, una llei catalana —però també espanyola— que havia de regir l’estructura jurídica i legal de la nova Generalitat. Esquerra Republicana de Catalunya era qui encapçalava, amb el suport dels partits catalans, una campanya a favor de l’Estatut perquè fos aprovat en referèndum popular el 2 d’agost. El poble li va fer costat i el sí va guanyar amb el 95% dels vots. -
Estatut de Núria
L;Estatut d;Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment
Estatut de Núria, fou el primer estatut d;autonomia redactat a Catalunya. De caràcter sobiranista,
l;estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel
99% dels votants. L;avantprojecte de l;Estatut va ser enllestit el 20 de juny de 1931 a Núria (Ripollès). -
Reforma agrària
Conjunt de mesures polítiques i econòmiques destinades a estimular el desenvolupament agrari, generalment per mitjà de canvis, en el repartiment de la propietat de la terra. -
Reforma
La Llei de Reforma Agrària d;Espanya de 1932, promulgada el 9 de setembre, va ser un dels projectes més
ambiciosos de la Segona República perquè pretenia resoldre un problema històric: la tremenda
desigualtat social que existia a la meitat sud d;Espanya ja que al costat dels latifundis propietat d;uns
milers de famílies, gairebé dos milions de jornalers sense terres vivien en condicions miserables. -
Eleccions del 1933
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República
Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya. Les
eleccions van donar la majoria als partits de dretes, cosa que va donar lloc al denominat bienni radical-
cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935. -
Mort de Francesc Macià
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859– Barcelona, 25 de
desembre de 1933) va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de
Catalunya, conegut popularment com l;Avi. Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la
Federació Ibèrica.
Políticament, va virar d;un inicial regeneracionisme d;Espanya a la defensa de la República Catalana. -
Fets d’Octubre de 1934 a Astúries
El 4 d’octubre de 1934, sota la presidència de Lerroux va formar-se un nou executiu conservador en el
qual la CEDA de Gil Robles finalment accedia a les responsabilitats de govern. -
Fets d’Octubre de 1934 a Catalunya
El 6 d;octubre de 1934 va tenir lloc a Barcelona la proclamació de l 39;Estat Català dins de la «República
Federal Espanyola» per part de president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys. Aquests fets
s;enquadren dins de la vaga general revolucionària iniciada el dia 5 d;octubre i són posteriors a l;entrada
de la CEDA el 4 d;octubre en el govern de la República, en virtut dels seus resultats a les eleccions
generals de novembre de 1933. -
Espanya es divideix en dos bàndols
els republicans i els insurrectes (o franquistes o nacionals): cal adjuntar un mapa de com queden dividides les dues zones a l’inici de la guerra civil -
Revolta militar a Melilla i les Canàries
La rebel·lió militar de Melilla va ser el primer moviment de l'cop d'Estat a Espanya de juliol de 1936, que va significar l'inici de la Guerra Civil Espanyola. -
Revolta militar a la Península i inici de la guerra civil
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol nacional—fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975. -
Derrota dels militars a Barcelona i a Catalunya (19 de juliol de 1936)
El Cop d'Estat del juliol de 1936 a Barcelona, també conegut com a Batalla de Barcelona, són els esdeveniments succeïts a la capital de Catalunya arran de la rebel·lió militar que va donar origen a la Guerra Civil espanyola. -
Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes
El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya fou un organisme creat el 21 de juliol del 1936 a Barcelona per Lluís Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó. En la pràctica fou l'òrgan efectiu de govern de Catalunya entre juliol i setembre de 1936, davant la situació revolucionària que dominava el país. -
Pacte de no-intervenció (dels països europeus a la guerra civil)
El Comitè de No-intervenció, també conegut com a Comitè de Londres (pel fet d'estar ubicat a la capital britànica), fou una organització creada el 25 de juliol del 1936 a proposta del president de França, Léon Blum, sota pressió britànica, que tingué l'objectiu d'evitar la internacionalització de la Guerra civil espanyola tot seguint el Principi de no-intervenció. -
Period: to
Segona Guerra Mundial
-
Bombardeig de Gernika i la Legió Cóndor
El bombardeig de Guernica va ser l'atac aeri realitzat el 26 d'abril de 1937 per l'esquadró conegut com a Legió Còndor contra la població basca de Guernica durant la Guerra Civil espanyola. -
Els Fets del Maig de 1937
Els Fets de maig del 1937 foren els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM. -
Bombardejos a Reus
Coincidint amb un dels episodis més durs de la Guerra Civil espanyola a la ciutat que va tenir lloc el 26 de març de 1938, l'Ajuntament farà un acte públic aquest pròxim dilluns, a les 13:00 h, i descobrirà una placa a la plaça del Prim en record dels bombardejos que van assolar la ciutat de punta a punta. -
Entrada dels nacionals a Reus
l’any 1939, fa 81 anys, en el context de les darreres setmanes de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), les tropes franquistes de la 105 Divisió del cos de l’exèrcit marroquí, comandades pel general colpista Yagüe, ocupaven Reus i Tarragona. -
Caiguda de Catalunya i exili de molts republicans a França
23 de desembre del 1938. . La guerra, definitivament, està perduda. L'Exèrcit Popular de la República està desfet després de la derrota a la batalla de l'Ebre. La República, la Generalitat, la democràcia i la llibertat tenen les hores comptades. Tot i els intents de la premsa i la ràdio per aixecar la moral, la majoria de la població ja només espera l'arribada dels franquistes. Paral·lelament, comença l'exili més traumàtic de la nostra història. -
Final de la guerra
El paso en retirada de los últimos efectivos del Ejército Popular a la orilla este del Ebro el 16 de noviembre de 1938 no solo puso fin al mayor encuentro de la guerra civil, sino que marcó el inicio de la descomposición de la capacidad de resistencia de la República que desembocó en el final de la contienda el 1 de abril de 1939. -
. Empresonament de Lluís Companys i el seu govern
Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, ;Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona,
15;octubre de 1940) fou un polític català ideologia catalanista i republicana. Primer president del
Parlament de Catalunya, ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la
Generalitat de Catalunya republicana durant la Segona República Espanyola i president ;ERC . És l;únic
president de govern elegit democràticament que va morir executat al;estat espanyol.
