-
Pacte de Sant Sebastià
El Pacte de Sant Sebastià és el nom que reben els acords a que van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representats republicans de tot l'estat espanyol, per pactar la instauració de la República i liquidar la monarquia borbònica. -
Eleccions municipals
Van ser convocades pel cap de govern, l'almirall Aznar, van ser una sorpresa per a tots. Els republicans no
esperaven l'èxit i els monàrquics consideraven impossible la victòria dels seus adversaris. El que va provocar aquest tomb polític va ser que el sistema caciquil de l'Espanya de la Restauració havia arribat a un límit insostenible, finalment s'havia col · lapsat i per primera vegada el govern havia estat derrotat en unes eleccions. -
Proglamació de la II republica i govern provicional
Es proglama la II republica i es crea un govern provisional precedit per Niceto Acalá Zamora i format per republicans d'esquerra i dreta, socialistes i nacionalistes.
Aquest nou govern el teu ancians general de reformes. Va convocar eleccions constituents de les Corts. Reformes de l'exèrcit i projecte de reforma agrària. Negociacions amb els nacionalistes. -
Period: to
Gobern provisional.
-
Elecións generals
La primera volta de les eleccions generals d'Espanya de 1931 o eleccions a Corts Constituents de 1931 es va celebrar el 28 de juny de 1931. Les eleccions van donar un triomf rotund a la Conjunció Republicà-Socialista. La dreta i el centre republicans (amb l'excepció dels radicals) quedaven reduïts a un paper testimonial, mentre que la dreta monàrquica sofria un seriós revés -
Reforma de l'exercit, Azaña
La reforma militar de Manuel Azaña va ser el conjunt de decrets aprovats entre abril i setembre de 1931 pel Govern Provisional de la Segona República uyo objectiu era modernitzar i democratitzar l'Exèrcit espanyol a més de posar fi a l'intervencionisme militar en la vida política. Aquesta reforma d'Azaña va ser l'única de les aprovades durant el primer bienni que no va ser canviada pels governs de centredreta del segon. -
Constitució
La Constitució Espanyola de 1931 fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola. Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes -
Period: to
Bienni progresista
-
Gobern republico-socialista presitit per Azaña
Manuel Azaña forma el nou govern mantenint bàsicament a les mateixes persones encara que canviant les carteres que van tenir en l'anterior gabinet. Acció Republicana comptava amb la presidència i dues carteres, ja que Manuel Azaña seguia en Presidència i Guerra. -
Llei de divorci
La Ley de Divorcio de 1932, aprobada durante la II República española, fue la primera ley que reguló el divorcio en España. -
Sublevació del General Sanjuro
Va ser preparada pels monàrquics, encara que alguns generals monàrquics van col · laborar-hi. La major influència la van exercir liberals de la vella política. Aquesta revolta va tenir poca importància i es va localitzar a Sevilla, on els revoltats es van fer amb el poder unes hores ia Madrid, on intentaronsin èxit prendre el Ministeri de la Guerra. -
Estatut de Catalunya
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, també anomenat Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya. De caràcter sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants. L'avantprojecte de l'Estatut va ser enllestit el 20 de juny a Núria (Ripollès).[1] i l'Estatut fou aprovat al Parlament espanyol el 9 de setembre de 1932. -
Llei de la reforma agraria
S'estenia a tot el país i que seria aplicada per l'Institut de Reforma Agraria.Se establien fins a tretze categories diferents de terres expropiables, l'expropiació es feia amb indemnització, excepte per a les terres de la grandesa nobiliaria.La causa del fracàs de la reforma va ser la complexitat de la llei i la manca de mitjans per fer-la. Les conseqüències van ser molt greus per al govern, els camperols que esperaven d'aquest el remei als seus mals. -
Sublevació anarquista a cases velles
L'11 de gener de 1933 va tenir lloc en la localitat gaditana que actualment es diu Benalup-Casas Viejas una revolta protagonitzada per un grup d'anarquistes de la CNT que va decidir fer la revolució pel seu propi compte i implantar el comunisme llibertari Aquest fet va obrir una enorme crisi política en el primer bienni de la República i va ser l'inici de la pèrdua de suports polítics i socials que conduiria mesos després de la caiguda del govern republicà-socialista de Manuel Azaña. -
Llei de la congregació religiosa
Exigia a les ordres ja existents una inscripció en un Registre d'Associacions, la limitació en la possessió de béns, la possible dissolució en cas de perill per a l'Estat i el domini d'aquest sobre els béns eclesiàstics. -
Dimisió d'Azañan com a president del govern
-
Eleccions generlas
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals va haver sufragi universal a Espanya. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes. -
Period: to
Bienni conservador
-
Revoltes a Catalunya y Asturies
La Revolució d'Astúries i de Catalunya de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres a, entre els objectius de la qual principals es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista. -
Empresonament de Lluis Companys
Lluís Companys seria empresonat amb tot el seu govern i l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1932 suspès. El Govern català fou detingut en ple per tropes dirigides pel comandant en cap de la quarta divisió orgànica, el general Batet. -
Escandol d'extraperlo
El "escàndol de l'estraperlo" va sortir a la llum pública l'octubre de 1935, arran de la denúncia que va presentar Daniel Strauss al president de la República Niceto Alcalá Zamora en què exigia una "indemnització" per les despeses d'instal · lació del joc conegut popularment com "estraperlo" -
Period: to
Gobern del front popular
-
Elecions generals
El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola. Les eleccions van donar el triomf a la coalició d'esquerres denominada Front Popular. -
Reunió dels generals militars.
Reunió dels generals Franco , Goded , Fanjul i d'altres comandaments militars per estudiar la possibilitat de declarar l'estat de guerra pel seu compte. -
Jose Antonio Primo de Rivera, detingut.
Abandonà el parlament el 1936. Aquell any, la Falange fou il·legalitzada i Primo de Rivera, empresonat. -
Assesiant de Calvo Sotelo
El 12 de juliol de 1936, José Castillo, tinent de la Guàrdia d'Assalt i militant socialista va ser assassinat a trets a la porta de casa. -
Cpo d'estat de Francisco Franco
El cop d'estat del 17 i 18 de juliol de 1936 fou una sublevació militar dirigida contra el govern de la Segona República Espanyola el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil Espanyola i, derrotada la República.
