-
República D'esquerres (1931-1933)
Lluís Companys encapçalarà la llista del Front d'Esquerres per Barcelona ciutat. No és una sorpresa, ja que es donava per descomptat que el president suspès de la Generalitat lideraria la candidatura. Companys resta empresonat a El Puerto de Santa María (Cadis), com també els seus consellers, condemnats a 30 anys de reclusió pels fets del Sis d'Octubre. -
Period: to
Segona República Espanyola (1931-1939)
La Segona República espanyola va ser profundament anticatalana. La Segona República espanyola va ser rebuda amb entusiasme i esperança dins dels Països Catalans; aparentava un nou impuls regenerador de la societat a tota Espanya, en sintonia amb els anhels progressistes i federalistes de gran part de la societat, el restabliment de la nostra normalitat cultural. -
República de dretes (1933-1936)
La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) (en castellà: Confederación Española de Derechas Autónomas) fou una coalició de partits polítics de dretes fundada el 4 de març de 1933. Es va gestar durant el bienni progressista de la Segona República Espanyola, i arribarà al Govern en el període de 1933-1935, durant l'anomenat bienni conservador o bienni negre. El seu principal inspirador va ser Ángel Herrera Oria fundador i director del diari El Debate. -
El Front Popular (1936-1939)
Aquell 16 de febrer, però, l’ambient era molt diferent a l’actual. La República s’havia proclamat el 14 d’abril del 1931, i durant dos anys i mig havia governat una coalició d’esquerra moderada, que inicialment es va anomenar Conjunció Republicano-Socialista, amb el PSOE i un seguit de petites formacions republicanes, amb el lideratge de Manuel Azaña com a figura predominant. -
Guerra Civil Espanyola (1936-1939)
Del Rey argumenta que mataron más los franquistas en cifras absolutas y relativas, pero simplemente porque dispusieron de más tiempo para la represión. De hecho, la región manchega, a pesar de ser una zona relativamente tranquila en términos bélicos, “albergó en términos relativos la segunda matanza en importancia de la España republicana, solo superada por Madrid” . En la zona que aquí se estudia se mató no tanto como reacción al golpe, ni de manera espontánea o desordenada. -
Dictadura del General Franco (1939-1945)
Franco dirigió la guerra con criterios conservadores, muy alejados de la guerra rápida que propugnaban las doctrinas estratégicas modernas. en su bando contrastaba con los enfrentamientos que desangraban al bando leal a la República; Terminada la Guerra Civil, Franco impuso en España un régimen de nuevo cuño, inicialmente alineado con el nazismo de Hitler y el fascismo de Mussolini, -
Regnat de Joan Carles I (1975-2014)
El Comte de Barcelona va renunciar oficialment als seus drets dinàstics històrics i a la prefectura de la Casa Real el maig de 1977. Arrencava llavors la transició cap a la democràcia, paper que corresponia a la Corona. -
Transició Democràtica (1975-1982)
Immediatament després de les eleccions generals del 15 de juny de 1977 i de la signatura dels Pactes de la Moncloa a l’octubre, tot i que la cambra mai va declarar-se constituent, i sota la garantia del control governamental del procés gràcies a la majoria absoluta, es van iniciar les tasques de redacció d’una constitució democràtica per al conjunt de l’Estat espanyol. -
Catalunya, Comunitat Autònoma(1975-fins ara)
Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país[2] europeu situat a la Mediterrània occidental constituït com a comunitat autònoma d'Espanya. Se situa a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra i França, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i de tot el conjunt de terres de parla catalana o Països Catalans. -
Regnat de Felip VI (2014-fins ara)
El 2 de juny de 2014, el seu pare anuncià la seva intenció d'abdicar la corona en Felip, qui va ser proclamat.[n. 1] rei com Felip VI (segons la numeració de la Corona d'Aragó seria Felip V),[4] el 19 de juny després que el Consell de Ministres va regular d'urgència la llei orgànica d'abdicació.
