-
Caiguda de la dictadura de Primo
La dictadura de Primo de Rivera va ser el règim polític que va haver a Espanya des del cop d'Estat del capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, el 13 de setembre de 1923, fins a la dimissió d'aquest el 28 de gener de 1930 i la seva substitució per la "Dictablanda" del general Berenguer.
Malgrat els seus esforços de regeneració i l'immens progrés de l'economia i les infraestructures, la Dictadura va ser capaç d'estabilitzar la situació política durant un llarg període. -
Pacte de Sant Sebastián
Reunió promoguda per l'Aliança Republicana que va tenir lloc a Sant Sebastià ia la qual van assistir representants de tots els partits republicans, a excepció del Partit Federal Espanyol, i en la qual es va acordar l'estratègia per posar fi a la monarquia d'Alfons XIII i proclamar la segona República Espanyola. A l'octubre de 1930 es van sumar al Pacte, a Madrid, les dues organitzacions socialistes, el PSOE i la UGT. -
Period: to
La II segona República
Amb el nom de Segona República Espanyola es coneix el període polític de la història d'Espanya comprès entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII) i el 1 abril 1939 (data del final de la Guerra Civil Espanyola, que va donar pas a la dictadura del general Franco). El numeral «segona» obeeix a la necessitat de distingir-lo del anterior període republicà, la Primera República Espanyola. -
Declaració de la II República
Després de les eleccions municipals, es declara a Espanya la Segona República. Als carrers succeeixen manifestacions multitudinàries de celebració, a les casernes es feien sonar l'Himne de Riego i La Marsellesa i els membres del pacte de Sant Sebastià, futur govern provisional, sortien de la presó o tornaven de l'exili a França. -
Period: to
Govern Provisional
Va ser el govern que va posseir el poder polític a Espanya des de la caiguda de la Monarquia d'Alfons XIII i la proclamació de la República el 14 d'abril del 1931 fins aprovació de la Constitució de 1931 el 9 de desembre i la formació del primer govern ordinari el 15 de desembre. Fins el 15 d'octubre de 1931 el govern provisional va estar presidit per Niceto Alcalá-Zamora, i després d'aquest Manuel Azaña es va situar al capdavant del Govern. -
La religió, deixa de ser obligatòria.
L'ensenyament religiós a l'escola pública deixa de ser obligatòria, passa a ser voluntària. -
El govern proclama la llibertat religiosa
A més, es decreta que el Ministeri d'Instrucció Pública és lliure de retirar les obres d'art que guardessin els edificis religiosos si s'estimava que corrien perill de resultar deteriorats. -
Manuel Azaña comença la reforma de l'exèrcit
La reforma militar de Manuel Azaña va ser el conjunt de decrets aprovats entre abril i setembre de 1931 pel Govern Provisional de la Segona República Espanyola (que després van ser refosos i ratificats per les Corts Constituents en l'anomenada "Llei Azaña") i les lleis posteriors aprovades per les Corts a proposta del Ministre de la Guerra Manuel Azaña, càrrec que des d'octubre de 1931 va simultanejar amb el de president del govern. -
Eleccions corts constituents
El 28 de juny de 1931 es van celebrar a Espanya les eleccions a Corts Constituents de la Segona República Espanyola. La segona volta es va perllongar, amb diverses eleccions parcials, entre el 19 de juliol i el 8 de novembre. A elles van concórrer, d'una banda la Conjunció republicà-socialista, en la qual, encara que cada partit concorria amb el seu propi programa, s'incloïen el PSOE, els radicals de Lerroux, els radicalsocialistas, els progressistes (Dreta Liberal Republicana) i l'Acció Rep -
La llei de defensa de la república és derogada
La Llei de Defensa de la República de 1931 és derogada. Poc temps després, el Govern d'Azaña cauria i Alcalá-Zamora li encarregaria formar govern a Alejandro Lerroux. -
Dimissió d'Alcala Zamora com a president del Govern
Alcalà Zamora dimiteix com a president del Govern pel seu desacord amb les polítiques laïcistes que defensava el Gabinet. Passarà a ser president de la República, mentre que Manuel Azaña el substituirà al capdavant de l'Executiu. -
Aprovació de la Constitució de 1931
La Constitució espanyola de 1931 va ser aprovada el 9 de desembre de 1931 per les Corts Constituents després de les eleccions generals espanyoles de 1931 que van seguir a la proclamació de la Segona República i va estar vigent fins al final de la Guerra Civil Espanyola el 1939. La República espanyola a l'exili va continuar reconeixent la seva vigència fins a 1977, quan el procés polític de l'anomenada Transició Espanyola va permetre la redacció d'una nova Carta Magna democràtica. -
Period: to
Primer Bienni de la República
El primer bienni de la Segona República Espanyola, també anomenat, bienni social-azañista, bienni reformista o bienni transformador, constitueix l'etapa de la República en la qual el poder recau en el govern de coalició de republicans d'esquerra i de socialistes presidit per Manuel Azaña, format el 15 desembre 1931 després d'aprovar-la Constitució de 1931. -
S'aprova la llei de divorci
El Govern aprova la Llei de Divorci. La influent Església Catòlica va considerar les mesures preses pel Govern d'Azaña com a actes il · legals i ofensius. -
Ordre de dissolució de la companyia de Jesús
El govern, aplicant l'article 26 de la Constitució, ordena dissoldre la Companyia de Jesús i confiscar tots els seus béns a Espanya. -
Aprovació de l'Estatut Català
Ràpida aprovació de l'Estatut català al Parlament. Després del Cop d'Estat fallit del mes anterior, la majoria dels intervinents coincideixen que embrancar-se en lluites intestines per qüestions menors posa en perill l'estabilitat de la República. El Cop d'Estat de Sanjurjo va fer conscient a la classe política que existien cert nombre de persones ben situades decidides a acabar amb el sistema ia instaurar una dictadura o restaurar la monarquia. -
Llei de Bases per a la reforma agrària
S'aprova al Parlament la Llei de Bases per a la Reforma Agrària, el projecte més ambiciós de la Segona República per la seva importància econòmica i social que, però, no donarà els resultats desitjats. -
Fundació de la CEDA
Un grup de catòlics moderats funda la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) utilitzant l'Acció Popular com a nucli, si bé des del seu naixement el nou partit aglutina també els carlins i alfonsins. -
Eleccions municipals d'abril de 1933
Per primera vegada en la Història d'Espanya, les dones poden votar en unes eleccions. La seva incorporació en massa a la vida electoral té els resultats que s'esperaven, ja que era també la primera ocasió en què es presentaven candidats republicans en centenars de municipis rurals. -
Llei de Congregacions
La llei de Congregacions converteix en propietats públiques tots els béns de l'Església, no només els temples, sinó també els béns mobles. -
Revolució de Gener de 1933
Aixecament anarquista a nivell nacional. Anarquistes de tota la geografia espanyola es rebel · len amb l'objectiu d'instaurar el comunisme llibertari. Diversos ajuntaments de províncies són incendiats ia Barcelona els obrers i la policia s'enfronten. En alguns llocs com València o Sevilla es declara l'estat de guerra i es procedeix a la clausura dels sindicats obrers. -
Els successos de Casas Viejas
Els successos de Casas Viejas pixant és el nom amb el que han passat a la història els episodis que van tenir lloc entre el 10 i el 12 de gener de 1933 a la petita localitat de Casas Viejas a la província de Cadis i que constitueixen un dels fets més tràgics de la Segona República Espanyola. Va obrir una enorme crisi política en el primer bienni de la República i va ser l'inici de la pèrdua de suports polítics i socials. -
Fundació Renovació espanyola
Renovació Espanyola va ser un dels partits polítics de la Segona República Espanyola.
Es definia com un partit monàrquic, defensor del llegat d'Alfons XIII. Va tenir una representació a les Corts no gaire important però constant al llarg de les legislatures que configuren la II República. La seva importància es devia al fet que representava els interessos de les classes altes, entre elles l'encara puixant Aristocràcia de l'època. A més recollia part de l'herència del maurisme. -
Period: to
Bienio Conservador
Davant les vacil · lacions del president de la República a promulgar la llei que perdonava Sanjurjo i els conspiradors de 1932, Lerroux va dimitir al maig de 1934 sent substituït per un altre radical, Ricardo Samper, qui comptava amb menys suports a les Corts. -
Dissolució de les Corts i convocatòria de noves eleccions
Davant la impossibilitat de Lerroux d'assolir una majoria que garanteixi la governabilitat, es dissolen les Corts i es convoquen noves eleccions. -
Fundació de la Falange espanyola
Falange Espanyola de les JONS (FE de les JONS) era un partit polític espanyol d'ideologia feixista, 1 fundat per José Antonio Primo de Rivera, primogènit del llavors desaparegut dictador Miguel Primo de Rivera, el 29 d'octubre de 1933. Sorgir en el període històric de la II República, resultat de la fusió de les JONS (Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicalista) i FE (Falange Espanyola). -
Eleccions Generals
Eleccions generals guanyades pels conservadors de la CEDA, liderada per José María Gil-Robles, gràcies al vot massiu de les dones, dels agraris i dels sectors de la classe mitjana urbana apolítics però catòlics, a més de per l'abstenció dels anarquistes . En segona posició queden els radicals d'Alejandro Lerroux, principals beneficiats de la ruptura de la Conjunció Republicà-Socialista. -
Dimissió de Lerroux
Davant les vacil · lacions del president de la República a promulgar la llei que perdonava Sanjurjo i els conspiradors de 1932, Lerroux va dimitir al maig de 1934 sent substituït per un altre radical, Ricardo Samper, qui comptava amb menys suports a les Corts. -
Dimiteix el govern Samper
Regidor en 1911 i 1920 i alcalde entre 1920 i 1923 a la seva ciutat natal, durant la II República va ser triat diputat pel Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux el 1931 i 1933. Després de l'entrada en el govern dels radicals en les eleccions del 19 de novembre de 1933, va ocupar la cartera de Treball i posteriorment la d'Indústria i Comerç. -
Gil Robles retira el suport de la CEDA a Samper
Davant la debilitat del govern, el 4 d'octubre Gil Robles va retirar el suport de la CEDA a Samper que dimitió.Alcalá Zamora no va fer altra cosa que tornar a encomanar la seva formació a Lerroux, però ara Gil Robles va exigir que tres dels seus partidaris de la CEDA entressin com ministros.Los socialistes es van aixecar contra el poder constitucional. -
UGT declara la vaga general
La Revolució de 1934 o vaga general revolucionària a Espanya de 1934, va ser un moviment vaguístic revolucionari que es va produir entre els dies 5 i 19 octubre 1934 durant el bienni radical-cedista de la II República. Aquest moviment va estar encoratjat des d'amplis sectors i per importants dirigents del PSOE i la UGT, com Largo Caballero o Indalecio Prieto. -
Proclamació de l'Estat Català
En el matí de dia 6 Lluís Companys, president de la Generalitat, rep l'anunci del govern de Lerroux que ha declarat l'estat de guerra a tot España.La Aliança Obrera organitza una manifestació que es dirigeix cap a la Plaça de Sant Jaume amb pancartes reclamant la "República Catalana" però es dissol pacíficament. -
Franco, cap del major Estat de l'exèrcit
Gil Robles nomena el general Franco cap de l'Estat Major de l'Exèrcit, tenint en compte la seva gran tasca coordinadora en la revolució d'Astúries, que va ser molt elogiada. -
Lluís Companys és jutjat
Després d'Astúries i de Catalunya, el lloc on els esdeveniments d'octubre de 1934 van tenir major gravetat va ser al País Basc. Allà, durant la setmana que va durar la vaga insurreccional (del 5 al 12 d'octubre), hi va haver quaranta víctimes mortals (la majoria d'elles insurrectes, més un guàrdia civil i un guàrdia d'assalt), entre elles, un personatge de la rellevància de Marcelino Oreja Elósegui, diputat per Biscaia el 1931 i 1933 i destacat militant tradicionalista, l'assassinat del qual aca -
Lerroux dimiteix
Lerroux es veu forçat a dimitir després de l'escàndol del "estraperlo", que ve de la deformació al castellà de "Strauss & Pearl", una famosa empresa d'apostes. -
Govern de Portela Valladares
Portela Valladares forma un Gabinet en què no figuren membres de la CEDA ni radicals. La CEDA obliga Valladares a formar nou govern el 30 de desembre. -
Es forma el front popular
Es forma el Front Popular, davant la convocatòria d'eleccions per al 16 de febrer. Intervenen Esquerra Republicana, Esquerra Catalana, PSOE, PCE, UGT, Joventuts Socialistes, POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista), Unió Socialista de Catalunya, Unió Republicana, Acciò Republicana, Partit Nacionalista Republicà Català i Partit Sindicalista. -
El front popular guanya les eleccions
El 16 de febrer, aconseguiran guanyar les últimes eleccions durant la Segona República, abans del cop d'Estat que produiria la Guerra Civil. -
Restauració de la Generalitat a Catalunya
Restauració de la Generalitat de Catalunya que havia estat suprimida a conseqüència de la revolució del 6 d'octubre de 1934. El nou Govern l'encapçala Companys. Franco és enviat a Canàries. -
La falange, il · legal
La Falange és declarada il · legal i José Antonio és detingut. -
Niceto Alcalá Zamora, destituït
Per 238 vots a favor i 5 en contra, les Corts aproven la destitució com a president de la República a Niceto Alcalá Zamora. -
Manuel Azaña és elegit president de la II República
Manuel Azaña és elegit president de la II República. -
Muerte de Jose Castillo
A les deu de la nit, quan doblega la cantonada del carrer Augusto Figueroa amb Fuencarral, per encaminar a la caserna, quatre pistolers d'extrema dreta, carlins o falangistes, li disparen sense donar-li temps a treure la seva arma reglamentària. -
Assassinat de José Calvo Sotelo
Detenció per membres de la Guàrdia d'Assalt de José Calvo Sotelo i posterior assassinat per un tret. -
Comença el cop d'Estat
Cop d'estat a la tarda del 17 de juliol de 1936 del exèrcit del nord del Marroc i diverses guarnicions peninsulars: comença la Guerra Civil espanyola. El 18 de juliol es trasllada a tot el marc peninsular.
