Índex

II República i Guerra Civil

By T.A.H
  • Eleccions electorals

    Eleccions electorals
    Van haver-hi eleccions replantejades com un enfrontament entre república i monarquia. Els partits d'esquerres es van unir i van formar una coalició, amb aixó el rei Alfons XIII es va donar comta que la gent no volia una monarquia sinó una república, així que es va adonar de que ja no pintava res i es va marxar a l'exili.
  • Period: to

    BIENNI REFORMISTA

    Las Reformas Republicanas La reforma militar: Azaña va iniciar la reforma de l'exèrcit. Reforma religiosa y educativa:La Constitució va separar l'Església de l'Estat.Educació laica. La reforma territorial:Descentralització de l'estat. Possibilitat de Governs autonoms i estatuts d'autonomia La reforma Agrària:Es va abordar el problema del latifundisme.
  • Proclamació II República

    Proclamació II República
  • Period: to

    II República

  • Constitució 1931

    Constitució 1931
    CONSTITUCIÓ PROGRESSISTA: President de la República Alcalá Zamora
    Cap del govern: Manuel Azaña -Reconeixia el sufragi universal masculí i femení
    -L’estat és no confessional, però es respectaven tots els cultes i creences.
    -Reconeixement d’àmplies llibertats públiques i privades.
    -Reconeix el dret a la propietat privada, però s’atorgava al govern el dret d’expropiar béns que es consideraven d’utilitat pública.
    - El poder es distribueix en: el legislatiu,executiu i judicial.
  • Cop d'Estat San Jurjo

    Cop d'Estat San Jurjo
  • Estatut d'Autonomia de Catalunya

    Estatut d'Autonomia de Catalunya
  • Revolució de Casas Viejas

    Revolució de Casas Viejas
    En començar la II República a Espanya el 1931, el nou govern va posar en marxa una Reforma Agrària per dotar de terres als camperols sense propietat anomenats jornalers, però, la falta de fons per indemnitzar els latifundistes fa que la llei aprovada en 1932 sigui excessivament lenta. La inquietud social i la protesta de l'esquerra per aquest retard va ser la causa de l'alçament anarquista que va acabar amb els sagnants successos de Casas Viejas
  • Eleccions del 1933

    Eleccions del 1933
    El resultat va ser favorable aquest cop a la dreta i el centre. El nou govern va iniciar un procés de desmantellament de les reformes iniciades a l’etapa anterior, el que va fer que les esquerres es tornessin més radicals.
  • Period: to

    BIENNI CONSERVADOR

    S'aturen les reformes del 1931 i eliminen l'estatut català. Paralització de la reforma agrària, amb la consegüent expulsió de les terres que havien ocupat de milers de jornalers. Interrupció de la reforma militar i designació per a llocs clau de militars clarament antirrepublicanos com Franco, Goded o Mola. Conciliació amb l'Església Catòlica.Enfrontament amb els nacionalismes perifèrics. Fre al projecte d'Estatut d'Autonomia basc i enfrontaments amb la Generalitat.
  • Catalunya

    Catalunya
    El president Companys va encapçalar una insurrecció contra el govern i va proclamar l’Estat Català dins de la República, el govern ho va anul·lar i van empresonar a Lluís Companys.
  • Astúries

    Astúries
    Va haver-hi una insurrecció obrera que formava part de la vaga general revolucionària i del moviment armat organitzat pels socialistes a tot Espanya , aixó va ser conegut amb el nom de Revolució d'Octubre de 1934 i que només va succeir a Astúries, a causa del fet que allí la anarquista CNT si que es va integrar en l'Aliança Obrera proposada pels socialistes de la UGT i el PSOE
  • Front Popular

    Front Popular
    Les forces polítiques d’esquerra es van presentar agrupades en l’anomenat Front Popular.
    L’objectiu era recuperar les reformes iniciades a l’inici de la República i l’amnistia per als represaliats del 1934 i restablir la Generalitat a Catalunya
  • Eleccions del '36

    Eleccions del '36
    Les eleccions van donar la victòria al Front Popular i Manuel Azaña com a president de la República. Van voler continuar les reformes frenades el 1933 i a Catalunya van restablir la Generalitat.
  • L'Esclat de la Guerra Civil, L'aixecament militar.

    L'Esclat de la Guerra Civil, L'aixecament militar.
    El 17 de juliol del 1936 a Melilla, Tetuán (nord Àfrica) i Ceuta i el 18 de juliol a la Península Ibèrica, una part de l’exèrcit, entre ells el general Francisco Franco, al que es van unir conservadors i falangistes, van donar un cop d’Estat. Els sublevats es van apoderar dels òrgans de govern,d’algunes ciutats i van crear una junta d’alts càrrecs militars, amb la intenció de restablir l’ordre i d’acabar amb el Front Popular.
  • Period: to

    GUERRA CIVIL

    La Guerra Civil va assolir des del primer moment una gran repercussió internacional. Aquest enfrontament es va veure com una confrontació entre la democràcia i els règims feixistes. Espanya va ser el primer escenari on combatien aquestes forces que acabaran enfrontant-se més tard a la Segona Guerra Mundial. Va ser un conflicte social, polític i militar-que més tard repercutiria també en un conflicte econòmic.
  • Alzamiento Nacional

    Alzamiento Nacional
    Alçament Nacional és el nom amb el qual els revoltats contra el govern de la Segona República Espanyola i, posteriorment, el govern franquista van denominar al pronunciament que es va produir entre el 17 i el 18 de juliol de 1936 i el fracàs parcial conduir a la Guerra Civil Espanyola.
  • 1rs Combats, guerra de columnes

    1rs Combats, guerra de columnes
    • Desembarcament exèrcit africà- Ocupació frontera Irun (Mola) - De Sevilla a Badajoz- “L’Alliberament de l’Alcàsser” (Toledo)
    ELS REPUBLICANS VAN RESPONDRE:
    - Ofensiva republicana des de Catalunya.
    -Recuperar Aragò i Mallorca (fracàs)
  • Estatuts d'Autonomia País Basc

    Estatuts d'Autonomia País Basc
  • Batalla de Madrid

    Batalla de Madrid
    La Batalla de Madrid és el conjunt d'episodis bèl · lics succeïts a la zona de Madrid durant el transcurs de la Guerra Civil Espanyola.Després del fracàs de la rebel · lió a Madrid, en els dies posteriors al pronunciament amb la caiguda de la Caserna de la Muntanya i el de Campament, la ciutat queda sota el domini governamental de la Segona República Espanyola.
  • El front del Nord abril-octubre

    El front del Nord abril-octubre
    Les tropes franquistes es van llençar a atacar les ciutats del nord peninsular.El 26 d’abril es bombardeja la ciutat basca de Guernika per la legió Còndor alemanya, que va ser arrasada brutalment.Al juny les tropes franquistes van ocupar Bilbao i les zones industrials i mineres del nord d’Espanya.Mentrestant, les tropes republicanes van intentar guanyar les ciutats de Belchite (Saragossa) i Brunete (Madrid), però van perdre igualment de Santander a l'Agost iAstúries a l'0ctubre.
  • Juan Negrín

    Juan Negrín
    Assumeix la presidència de la República, que s'instal·la a Barcelona. Va voler dedicar més esforços a guanyar la guerra, a la potenciació de l’Exèrcit Popular i a reforçar la resistència.
  • La batalla de l'Ebre i la caiguda de Catalunya

    La batalla de l'Ebre i la caiguda de Catalunya
    El 1938 els nacionals van avançar sobre Aragó i van arribar al Mediterrani per Castelló, amb la qual cosa Catalunya va quedar aïllada de la resta del territori republicà.
    El govern de la República, per impedir perdre Catalunya, va organitzar una ofensiva: va creuar el riu Ebre, del marge esquerre al marge dret, és a dir en direcció al sudoest.
    Amb aquesta derrota, els franquistes avancen cap a Catalunya de forma imparable.A Catalunya es dóna per acabada la guerra.
  • Fi de la guerra

    Fi de la guerra
    El febrer del 1939 només quedava en mans republicanes Madrid i la zona centre. El govern republicà de Negrín va voler negociar amb Franco, però sense èxit.
    Entre els mesos de febrer i març els franquistes van ocupar la resta del territori, donant per acabada la guerra l’1 d’abril del 1939.
  • L'exili

    L'exili
    Entre els mesos de febrer i març els franquistes van ocupar la resta del territori, donant per acabada la guerra l’1 d’abril del 1939.Després de la derrota dels republicans, molt d’ells van començar l’exili per por a la repressió franquista. Es calcula que per la frontera francesa van travessar més de mig milió d’espanyols, dels quals de catalans entre 70.000-80.000. En pocs mesos, van tornar Espanya al voltant de la meitat; la resta van emprendre un camí que no s’aturà a França.