-
Pacte de Sant Sebastià
Va ser un conveni polític entre els dirigents de la oposició antimonàrquica espanyola i els representants del Republicanisme Català que va intentar coordinar l'acció comuna per tal d'acabar amb el règim de la instauració política. Es va forjar una nova aliança en la que es van integrar, a més dels republicans de l'Estat, republicans catalans procedents de diverses formacions del catalanisme polític i gallecs. -
Period: to
Generalitat provisional
-
Period: to
Període Constituent
-
Period: to
Bienni Reformista
-
Eleccions d'abril de 1931
Van ser un referèndum entre monarquia o república. Va triomfar la coalició republicanista a les capitals i a les regions industrials, mostrant un rebuig a la monarquia i un desig de canvi polític. Milers de ciutadans van sortir al carrer per demanar la proclamació de la República. Com a conseqüència, el rei Alfons XIII va suspendre la potestat reial i va abandonar el país cap a l’exili. Tot això va portar a la proclamació de la Segona República el 14 d’abril de 1931. -
Començament Bieni reformista
Quan es va proclamar la II República, va començar el Bienni Reformista. Aquest va ser una etapa que es va iniciar des de la proclamació de la II República governada per Niceto Alcalá-Zamora que es va caracteritzar per comportar diverses reformes o canvis a l’estat amb la finalitat de modernitzar-lo i construir un país més democràtic, laic i descentralitzat. -
Proclamació II República Espanyola
Al llarg del dimarts 14 d'abril, dos dies després de les eleccions, es va proclamar la II República Espanyola des dels balcons d'ajuntaments de les principals ciutats que estaven ocupades per nous regidors (Eibar, València, Madrid, Barcelona...).
Respecte a Catalunya, Lluís Companys va sortir al balcó de l'Ajuntament de Barcelona per proclamar la República i hissar la bandera republicana. -
Crema de convents
Va ser una onada de violència, revoltes i disturbis anticlericals contra les institucions de l'Església catòlica de diversos llocs d’Espanya que va tenir lloc del 10 de maig al 13 d’aquest mes del 1931 i es va caracteritzar per l’incendi de convents o altres edificis religiosos d’aquests llocs. Va venir donada per l’extrema esquerra republicana amb la finalitat de pressionar el Govern Provisional perquè portés a terme la revolució que significava abans de res arrencar de quall el clericarisme. -
Estatut d’Autonomia de Catalunya
El 20 de juny de 1931, es va aprovat l’avantprojecte del que posteriorment seria l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, a Núria. Així doncs, a aquest se’l va anomenar “Estatut de Núria”.
Aquest va estar vigent des de la seva aprovació fins què fos suspès després de la victòria de la CEDA en les eleccions generals de 1933, i els problemes posteriors que porten als fets del sis d'octubre. -
Vaga telefònica
Va ser una convocatoria de vaga indefinida al sector de la telefonia que es va produir el 4 de juliol del 1931 convocada per la CNT. Aquesta tenia com a finalitat demanar la millora de la seguretat per als tècnics, especialment pels laborals, un augment salarial i la recuperació dels llocs de treball destruïts.
Va tenir com a conseqüències el reforçament de les opinions conservadores dels nostàlgics de la monarquia i l’accentuació de les diferències entre els dos corrents interns del PSOE. -
Creació nova constitució: Constitució del Govern d'Azaña
El 9 de desembre de 1931, el President de les Corts, Julián Besteiro, va promulgar la Constitució de la Segona República espanyola, fet que va fer que, un cop aprovada, Niceto Alcalá Zamora fos elegit el president de la República.
Aquesta, promulgava una consolidació de la democràcia, el reconeixement d’alguns governs autònoms, una aconfessionalitat de l’Estat i uns drets individuals i àmplies llibertats públiques i privades. -
Period: to
Catalunya autònoma
-
Sanjurjada
Va ser un intent de cop d’Estat fallit produit per part de l’exèrcit espanyol dirigit pel general José Sanjurjo. Aquest, que havia declarat la seva lleialtat al nou govern democràtic el 1931, es va aixecar contra la República a Sevilla.
Va triomfar a la capital andalusa, però va acabar fracassant a Madrid.
Degut a això, milers de persones es van manifestar al centre de Madrid en defensa de la República, de manera que l’única cosa que va aconseguir va ser enfortir la República. -
Llei de la Reforma Agrària Catalunya
La llei de la reforma agrària de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya va ser un conjunt de mesures polítiques i econòmiques promulada el 9 de setembre de 1932 que tenien com a finalitat aconseguir posar fi al problema del latifundisme, a l’atur dels jornalers i incrementar la capacitat adquisitiva dels pagesos.
Aquesta, però, no va donar els resultats que esperava tothom, no va aconseguir satisfer les expectatives que els jornalers hi havien posat, ja que no va aconseguir el que es proposava. -
Primeres eleccions Catalanes al Parlament de Catalunya
Les primeres eleccions catalanes al Parlament de Catalunya es van després que Francesc Macià, hagués signat el decret de convocatòria de les eleccions al Parlament de Catalunya el 25 d’octubre d’aquell any.
Es van presentar l’ACR (Partit Catalanista Republicà); l’Esquerra Republicana, la Unió Democràtica, el Partit Republicà Federal, la Unió Catalaista, el Partit Radical Autonomista de Taragona, la Unió Sociaista i la Lliga Regionalista. Va guanyar l’Esquerra Republicana. -
Period: to
Bienni Conservador
-
Assalt de Casas Viejas
Va ser una de les batalles més tràgiques de la República que va fer que els partits republicans i el Partit Socialista perdessin la seva influència sobre la majoria dels espanyols.
Va consistir en un aixecament per part dels camperols contra la Guàrdia Civil entre el 10 i el 12 de gener de 1933 a la localitat de la província de Càdis anomenada Casas Viejas.
Aquest incident va fer que hi hagués una forta repressió que, posteriorment, va acabar fent que el govern reformista entrés en crisi. -
Començament Bieni Conservador - Triomf electoral Centre-dreta
El Bienni Conservador va començar com a conseqüència del resultat de les eleccions del novembre del 1933. A aquestes va guanyar el Partit Radical amb el recolzament de la CEDA, els quals, amb Alejandro Lerroux al davant, van imposar un Bienni Conservador o d’esquerres que va fer marxa enrere a nombroses reformes empreses en el Bienni Reformista. -
Eleccions de novembre de 1933 - Sufragi femení
Van venir donades com a conseqüència de la dimissió d’Azaña, després que el president de la República, Alcalá Zamora, disolgués les corts i convoqués noves eleccions.
Van ser les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya i van votar les dones, donant pas al sufragi fmení.
S’hi van presentar el CEDA, el PRR i el PSOE, i finalment van guanyar els partits de dreta i de centre, i Alejandro Lerroux, del Partit Radical, va ser elegit president amb el suport parlamentari de la CEDA. -
Final del Bienni Reformista
La seva arribada al final va venir donada per la crisi econòmica, conseqüència del crac del 1929 , la mobilització política de l'Església i la pressió a què és sotmès el president de la República. Tot això que va fer que Azaña es retirés del govern, i que posteriorment es dissolguessin les Corts i es nomenés a Martínez Barrio com a cap del Govern. Va haver la demanda d’unes noves eleccions que va guanyar el Partit Radical amb el recolzament de la CEDA, imposant així un nou Bienni Conservador. -
Period: to
Suspensió Estatut
-
Llei de Contractes de Cultiu i Llei de Bases a Catalunya
La llei de Contractes de Cultiu va ser una llei aprovada el 21 de març de 1934 al Parlament de Catalunya i promulgada el 14 d’abril d’aquest any, que tenia com a finalitat protegir els camperols arrendataris de la rabassa morta (és a dir, el contracte a través del qual el propietari del terreny el cedeix per a plantació principalment de vinyes al cultivador, mitjançant la renda) i propiciar-ne l'accés a la propietat de la terra que cultivaven aquests camperols. -
Declaració de la Llei de Cultiu com a inconstitucional
La Llei de Contractes de Cultiu va ser declarada inconstitucional, és a dir, que no entrava a la Constitució i, per tant, no era acceptada, el 8 de juny de 1934, després que guanyessin les persones que estaven en contra per 13 vots contra 10.
Van declarar-la així, és a dir, van fer que no es posés vigent, perquè segons els propietaris, ultrapassava les competències de la Generalitat. -
Entrada CEDA al govern
El 4 d'octubre de 1934, tres ministres de la CEDA van entrar al govern degut a la tensió que hi va haver entre els dos grans bàndols (dretes i esquerres) entre els quals s’havia polaritzat la política durant la crisis econòmica internacional i el triomf dels extremistes a Europa.
Aquesta remodelació del govern va ser interpretada per l'esquerra com l'anunci del triomf imminent del feixisme al nostre país i va acabar esclatant a la Revolució d’Octubre de 1934. -
Revolució d’Octubre
Va consistir en un seguit de vagues dutes a terme per amplis sectors i importants dirigents del PSOE i la UGT, donada per la inclusió executiva de tres ministres de la CEDA l’octubre de 1934. Va començar a Madrid, però es va estendre a altres territoris, com ara a Catalunya (on va haver enfrontament Generalitat amb l involució conservadora del Règim Republicà) , el País Basc, Astúries… Als tres primers va fracassar, però es va estendre a Astúries, acabant amb la Insurrecció del Sis d’Octubre. -
Escàndol de l'Estraperlo
Va ser un escàndol polític escàndol que va implicar polítics radicals. El joc fraudulent de Marc "Stra-Perlo" va ser prohibit per la policia perquè podia ser manipulat i degut a això Strauss va denunciar al president de la República, ja que Lerroux no volia pagar la indemnització per la prohibició del joc. L'escàndol va ser un dels factors en l'enfonsament del Partit Radical, al quedar sense representació i es van potenciar els extremistes d'esquerra i de dreta. -
Dimissió de Lerroux
El 29 d’octubre de 1935, Alejandro Lerroux va dimitir com a President de la República.
Aquesta dimissió va venir donada per la profunda crísi en la que havia entrat el partit Conservador durant el 1935, com per exemple, els escàndols de corrupció. Així doncs, el president va dimitir, el que va comportar el fi del Bienni Conservador i la convocatòria de les eleccions de febrer del 1936. -
Inici insurrecció militar
El 17 de juliol de 1936, la insurrecció militar es va iniciar a Melilla, des d'on es va estendre ràpidament al conjunt del protectorat del Marroc. El 18 i 19 de juliol, el cop es va estendre a la península i els arxipèlags i a partir d’aquí va venir un cop d'Estat a Espanya, que va ser una revolta militar dirigida contra el Govern sorgit de les eleccions de febrer d'aquell any. Va fracassar. Això va conduir a una guerra civil. -
Period: to
Front Popular
-
Eleccions de febrer de 1936 - Triomf electoral front d'esquerres
Es van dur a terme després que Lerroux dimitís. L'esquerra, agrupada al Front Popular, volia recuperar les reformes del primer bienni republicà. La dreta, unida en diferents coalicions que agrupaven cedites, radicals, monàrquics i tradicionalistes, volia augmentar el gir conservador de l’últim bienni i modificar la Constitució. A Catalunya, es va organitzar el Front Català d’Ordre. Les eleccions van donar la victòria al Front Popular i es va nomenar a Manuel Azaña president de la República. -
Començament Front Popular
Després de les eleccions, a les que va guanyar el Front Popular, amb Manuel Azaña com a president de la República, i Santiago Casares Quiroga com a cap de govern, va començar el Front Popular.
Va estar caracteritzat per tenir una tàctica política dels moviments socialista i comunista, un caràcter defensiu que reunia les organitzacions de la classe obrera, dels camperols i de la petita burgesia urbana i liberal, i per tenir com a objectiu frenar l’avanç del feixisme i del nacionalsocialisme. -
Assassinat José del Castillo
La nit del 12 de juliol de 1936, quatre pistolers d'extrema dreta, pertanyents al Terç de Requetés de Madrid, van assassinar a José del Castillo a Madrid, com a conseqüència de la seva decisió de denunciar el paper de la maçoneria al govern del Front Popular.
Això va motivar com, a venjança, el segrest i l'assassinat per alguns dels seus companys d'un dels polítics més assenyalats de l'època, José Calvo Sotelo , líder del partit de la dreta monàrquica Renovació Espanyola i del Bloc Nacional. -
Assassinat José Calvo Sotelo
El 13 de juliol de 1936, José Calvo Sotelo va ser assassinat per una unitat de la Guàrdia d'Assalt.
Va venir donat com la revenja per l'assassinat del tinent José Castillo hores abans.
Aquest fet, que va tenir un gran impacte emocional, que va ser el pretext utilitzat com a detonant de la sublevació militar que va donar inici a la Guerra Civil i en va avançar la data, que estava prevista per finals del mes de juliol. -
Cop d'Estat
Va ser una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República.
El 17 de juliol, a les Canàries i a algunes ciutats africanes, i el 18 a la Península, un sector de l’exèrcit van dur a terme un cop d'’estat. Va tenir el suport dels grups socials que s’havien oposat a les reformes republicanes i de les organitzacions polítiques antirepublicanes.
Va triomfar a les zones agrícoles però va fracassar a les grans ciutats i a les regions industrials, conduint així a la Guerra Civil. -
Insurrecció
El 18 de juliol de 1936 un grup de militars rebels controlats per Mola, Franco i Queipo van donar un cop d'estat militar contra el govern de la Segona República. La divisió de la societat i l'exèrcit davant aquesta situació donaria lloc a l'esclat de la Guerra Civil espanyola.
El cop d'estat va començar en la nit del dia 17 a Melilla, on els regulars es van declarar contraris al govern de la República i van prendre el control de les guarnicions. -
La Guerra Civil Espanyola
El conflicte entre els partidaris i els opositors va esclatar després del fracàs parcial del cop d'estat del 17 i 18 de juliol de 1936 perpetrat d'una banda de les forces armades contra el Govern electe de la Segona República. La guerra va durar tres anys i va acabar amb una dictadura militar. Després va començanr així una guerra civil que conclouria el 1939 amb l'últim comunicat de guerra signat per Francisco Franco, qui va declarar la seva victòria. -
Defensa de Madrid
La Batalla de Madrid va ser un conflicte pel control de la capital espanyola que s'inicia al novembre de 1936 després del fracàs del cop d'estat contra la Segona República. Per culpa d’aquesta batalla en la nit del 27 al 28 d'agost de 1936 Madrid va ser bombardejada per primera vegada. Un alemany va llançar diverses bombes sobre el Ministeri de la Guerra i l'Estació del Nord, causant un mort i diversos ferits. -
Batalla del Jarama
Madrid era una ciutat lleial a la República. La capital es trobava pràcticament envoltada per l'exèrcit nacional. L'Alt Comandament revoltat creia que la situació requeria d'accions ràpides, i va planejar una maniobra alredador la ciutat amb la intenció d'arribar fins a Alcalá per a així poder aïllar a Madrid i forçar la seva rendició. Així, quan va arribar el mes de febrer, es va desfermar la batalla que es preveia definitiva en les riberes del riu Jarama. -
Guerra al nord. Ocupació de tot el Cantàbric pels insurrectes
Després del fracàs d'haver intentat prendre Madrid, el conflicte va acabar derivant en una guerra de posicions per veure qui es quedava el nord d’Espanya. Des del mes de març, els franquistes van portar a terme una ofensiva general al nord del país. En aquells moments, una estreta franja integrada per Astúries, Cantàbria i Biscaia estava en mans de la República. -
Batalla de Guadalajara
La Batalla de Guadalajara era una operació militar iniciada el 8 de març de 1937 a Guadalajara, Espanya, pel bàndol revoltat nacionalista (i els seus aliats) amb l'objectiu d'obrir una via estratègica per a la posterior presa de Madrid, després de diversos intents fallits des del començament de la Guerra civil espanyola i el prolongat Setge de Madrid. -
Batalla de Terol
La batalla de Terol inicialment va ser una victòria de la República, aviat es va convertir en una etapa important cap a la seva derrota final. El 22 de desembre de 1937 l'Exèrcit governamental assegurava, per primera vegada al llarg de la guerra, una capital de província, i a més aconseguia desviar l'atenció dels franquistes. No obstant això, en tot just una setmana aquests van iniciar una sèrie de contraatacs que els portaria a recuperar la ciutat. -
Ofensiva de Franco a Aragó
A principis de 1938 la situació militar era clarament amenaçadora per a les forces republicanes. La batalla de Terol havia finalitzat, tots dos exèrcits conservaven alta la guàrida. Els combats lliurats van ser acompanyats per bombardejos contra Barcelona. Franco va decidir canviar el seu pla anterior d'insistir en la conquesta de Madrid i va començar a planejar una ofensiva general sobre Aragó. -
Batalla de l’Ebre
Des de l'any 1936, els espanyols estaven enredats en una guerra civil que ja portava en peu dos anys. A finals juliol de 1938, l'Exèrcit Popular Republicà va llançar una ofensiva a l'Ebre que es convertiria en el major enfrontament de la contesa espanyola.
Mesos més tard Catalunya va caure i així es va perdre un important sector governamental. Malgrat això, la Guerra Civil Espanyola va continuar fins a març de 1939, quatre mesos després del desastre de l'Ebre. -
Ocupació de Barcelona
L'exèrcit franquista va entrar a Barcelona el 26 de gener de 1939. L’endemà, les noves autoritats van escollir un nou alcalde, Miquel Mateu i Pla, un home de confiança del general Franco. L’endemà mateix de l’ocupació, el general Eliseo Álvarez-Arenas, cap de la Jefatura de los Servicios de Ocupación, deixa clar que el castellà serà l’únic idioma oficial en l’àmbit públic.