-
Eleccions municipals
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de fet, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica, però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després. -
Proclamació de la República
Després de la celebració de les eleccions municipals del 12 d'abril, que van provocar la caiguda de la monarquia i van obligar el rei Alfons XIII a exiliar-se, d’una manera pacífica i sense violència es va proclamar el 14 d'abril de 1931 la Segona República a Espanya, un nou règim polític republicà vigent fins al final de la guerra civil. https://www.youtube.com/watch?v=i478is71c9A -
Period: to
PERÍODE CONSTITUENT
-
Period: to
FRANCESC MACIÀ
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933) va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'Avi. Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica i políticament, va virar d'un inicial regeneracionisme d'Espanya a la defensa de la República Catalana. -
Period: to
GENERALITAT PROVISIONAL
En el període 1931-1932 i després de la instauració de la Segona República Espanyola, a Catalunya es formà un govern de Catalunya, primer el de l'autoproclamada República Catalana i més tard el de la Generalitat Provisional fins a les eleccions al Parlament de 1932. -
Triomf electoral de la coalició d'esquerres.
Les eleccions van donar un triomf rotund a la Conjunció republicana-socialista. La dreta i el centre republicans (amb l'excepció dels radicals) quedaven reduïts a un paper testimonial, mentre que la dreta monàrquica sofria una derrota seriosa. Com a resultat la majoria de les esquerres en el Parlament, va donar lloc al denominat "bienni reformista" entre els anys 1931 i 1933. -
Estatut de Núria
L’ Estatut d' autonomia de Catalunya de 1932, o també conegut com a Estatut de Núria, va ser una llei espanyola aprovada durant el primer bienni de la Segona República Espanyola que li atorgava primera vegada a Catalunya un Estatut d' Autonomia que li permetia tenir un govern i un parlament propis, i alhora exercir determinades competències. -
Aprovació de la Constitució. Govern d'Azaña.
La Constitució Espanyola de 1931 (oficialment: Constitució de la República Espanyola) va ser la primera gran reforma del bienni reformista de la Segona República Espanyola. Aquesta és important, ja que va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes, és com la llei "mare". -
Period: to
BIENNI REFORMISTA
Durant la primera etapa republicana (1931-1933) en què van governar els partits d'esquerres, es van iniciar un seguit de reformes i millores socials, com la jornada laboral de vuit hores, la regulació del dret de vaga, la llei d'accidents laborals al camp i la llei de contractació laboral. També, en l'àmbit de l'ensenyament, es van construir més de 10.000 aules i es van preparar més de 7.000 professors. -
Period: to
NICETO ALCALÁ ZAMORA
Niceto Alcalá-Zamora i Torres (Priego de Córdoba, 6 de juliol de 1877-Buenos Aires, 18 de febrer de 1949) fou un polític i jurista espanyol que va ocupar diversos ministeris durant el regnat d'Alfons XIII, la presidència del govern provisional de la Segona República i, finalment, el càrrec de president de la República Espanyola entre 1931 i 1936. -
Dissolució de la Companyia de Jesús. Insurrecció anarquista a l'Alt Llobregat.
-> El 23/1/1932, el president de la República Manuel Azaña va fer arribar, al ministre de Justícia Fernando de los Ríos, un document en el qual s'ordenava la «dissolució en territori espanyol de la Companyia de Jesús».
-> La Revolta de l'Alt Llobregat (18-23/1/1932) va ser una vaga general, de caràcter revolucionari i que va tenir un seguiment important als sectors miner i tèxtil. La protesta s'inicià a Berga i arribà a les mines de Fígols, on els anarquistes proclamaren el comunisme llibertari. -
Intent de cop d'Estat de Sanjurjo
La ‘Sanjurjada’ va ser un intent de cop d'estat fracassat que part de l'exèrcit espanyol inicià la matinada del 10/8/1932 contra la II República, liderat des de Sevilla pel general Sanjurjo. Després del cop, Sanjurjo va ser condemnat a mort i, posteriorment, després d'una temporada a la presó el Penal del Dueso, va ser exiliat a Estoril (Portugal), des d'on va esperar a que passessin els anys per trobar una millor ocasió i tornar-ho a intentar.
https://www.youtube.com/watch?v=FvlgackLWxc&t=8s -
Llei de reforma agrària. Estatut d'Autonomia de Catalunya.
-> La Llei de Reforma Agrària d'Espanya de 1932 va ser un dels projectes més ambiciosos de la Segona República perquè pretenia resoldre un problema històric: la tremenda desigualtat social que existia en la meitat sud d'Espanya.
-> L' Estatut d' autonomia de Catalunya de 1932, també conegut com a Estatut de Núria, va ser una llei espanyola aprovada durant el primer bienni de la Segona República Espanyola que atorgava a Catalunya per primera vegada un Estatut d' Autonomia. -
Eleccions al Parlament de Catalunya
Les Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 van ser celebrades el diumenge 20 de novembre de 1932, constituint les primeres eleccions democràtiques a aquest parlament regional. Es van celebrar en el context posterior a la proclamació de la Segona República, la restauració de la Generalitat de Catalunya i l' aprovació de l' Estatut d' Autonomia de Catalunya. -
Period: to
CATALUNYA AUTÒNOMA
El nou règim republicà espanyol va aprovar un Estatut per a Catalunya que atorgava un autogovern propi per a les institucions catalanes de nova creació: el Parlament, el Govern i el president de la Generalitat. La Catalunya autònoma va arrencar després de l'aprovació de l'Estatut i la celebració de les primeres eleccions al Parlament el novembre de 1932. -
Insurreccions anarquistes
La insurrecció anarquista de gener de 1933,també coneguda com la revolució de gener de 1933,va ser la segona de les insurreccions dutes a terme per la Confederació Nacional del Treball (CNT) a Espanya durant la Segona República. Durant la mateixa van tenir lloc els fets de Casas Viejas que van commocionar l'opinió pública espanyola contemporània, en el context del final del bienni reformista. -
Creació de la CEDA
La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) va ser una aliança de partits polítics de dretes fundada el 4 de març de 1933. Es va crear durant el bienni reformista de la Segona República Espanyola i arribarà al Govern en el període de 1933-1935. Des del moment mateix de la seva constitució es presenta com l'alternativa de dretes i d'ordre al govern "socialitzant" i a la República en general. -
Fundació de la Falange Española
La Falange Española (FE) va ser un partit polític espanyol d'ideologia feixista fundat el 29 d'octubre de 1933 per Alfonso García Valdecasas, Julio Ruiz de Alda i José Antonio Primo de Rivera, primogènit del dictador mort Miguel Primo de Rivera. -
Triomf electoral del centedreta. Sufragi femení.
El 19 de novembre de 1933 es va celebrar la primera volta de les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i van ser les primeres en què les dones van exercir el dret al vot. Les eleccions van donar una majoria parlamentària als partits de centredreta i de dretes, donant-se inici a l'anomenat bienni radical-cedista entre 1933 i 1936. -
Period: to
BIENNI CONSERVADOR
Denominat també bienni negre per les esquerres, el bienni conservador constitueix el període de la II República comprès entre les eleccions generals de novembre de 1933 i les de febrer de 1936. Durant aquest, van governar els partits de centredreta republicana encapçalats pel Partit Republicà Radical d' Alejandro Lerroux i aliats amb la CEDA i el Partit Agrari, els quals van implicar l'arribada de partits conservadors al poder i la paralització de totes les reformes. -
Govern de Lerroux (Partit Radical)
El 18 de desembre de 1933 es va constituir un govern presidit per Lerroux, amb radicals a les principals carteres. Aquest executiu va assolir la confiança parlamentària gràcies al suport de la CEDA. Lerroux i el seu govern van emprendre una tasca de rectificació de les polítiques seguides en el primer bienni republicà. -
Period: to
LLUÍS COMPANYS
Lluís Companys i Jovernota (Tarrós, 21/6/1882-Barcelona, 15/10/1940) va ser un polític i advocat espanyol, d'ideologia catalanista i republicana, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya, ministre de Marina d'Espanya (1933) i també president de la Generalitat de Catalunya. Exiliat després de la Guerra Civil, va ser capturat a França per la Gestapo i traslladat a Espanya, on va ser torturat, sotmès a un consell de guerra i finalment afusellat al castell de Montjuïc. -
Catalunya: Llei de contractes de conreu i Llei de bases
->La Llei de Contractes de Conreu fou una llei elaborada l'11/4/1934 pel govern de Lluís Companys que tenia com a finalitat bàsica substituir l'antic contracte de rabassa morta a fi de protegir els camperols.
->La llei de bases per a la reforma agrària és un document circumstancial de natura legal que tracta un tema econòmic. Va ser aprovat per les Corts constituents espanyoles de la legislatura 1931-1933, amb Marcelino Domingo darrera de la proposta i anava dirigit a tots els espanyols. -
La Llei de contractes de conreu declarada inconstitucional
La Llei de Contractes de Conreu va ser una llei elaborada l'any 1934 pel govern de Lluís Companys que tenia com a finalitat bàsica substituir l'antic contracte de rabassa morta a fi de protegir els camperols. Veient la conflictivitat social al camp, el govern de la Generalitat de Lluís Companys redactà una llei per protegir els camperols de ser expulsats així com dotar-los de terres pròpies.
Tot i això, el 8 de juny de 1934, aquesta llei va ser declarada inconstitucional pel Parlament Espanyol. -
La CEDA al govern. Insurrecció a Asturies. Enfrontament amb la Generalitat. Suspensió de l'Estatut català.
-> El 5 d'octubre de 1934, els treballadors d'Astúries es van aixecar en una heroica insurrecció obrera que va derrotar l'exèrcit republicà. Des del cor miner d'Astúries, al nord d'Espanya, van construir una comuna obrera que durant 15 dies va mostrar el poder dels treballadors. -
Period: to
SUSPENSIÓ DE L'ESTATUT
Els fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Aquest intent secessionista desembocà en l'empresonament dels membres del Govern de Catalunya i la suspensió de l'Estatut de Núria per part de l'Estat espanyol. -
Escàndol de l'estraperlo. Dimissió de Lerroux.
->L'escàndol de l'estraperlo fou un escàndol polític de la Segona República Espanyola, a conseqüència de la introducció d'un joc de ruleta elèctrica de marca «Stra-Perlo».
->Després de l'enfonsament del Partit Radical en les eleccions de 1936, Lerroux va desaparèixer de l'escenari polític. Amb l'esclat de la Guerra civil es va exiliar a Portugal, des d'on arribaria a mostrar la seva adhesió a Francisco Franco. -
Triomf electoral del Front d'Esquerres.
El Front d'Esquerres de Catalunya fou una coalició electoral d'esquerres que va obtenir un gran triomf en les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936 per a enfrontar-se al Front Català d'Ordre. -
Period: to
FRONT POPULAR
L'última etapa republicana prèvia a l'inici de la Guerra Civil va ser l'anomenat Front Popular, coalició d'esquerres que va guanyar les eleccions del febrer de 1936 i que es mantingué fins a l'esclat del cop d'estat del 17 de juliol del 36. -
Period: to
RESTABLIMENT DE L'AUTONOMIA
-
Period: to
MANUEL AZAÑA
Manuel Azaña Díaz (Alcalá de Henares, 10 de gener de 1880 - Montauban, 3 de novembre de 1940) va ser un polític, escriptor i periodista espanyol del segle XX. A més a més, també fou president del Consell de Ministres (1931-1933) i president de la Segona República (1936-1939). Va destacar per les reformes que va implementar durant el seu govern, l'anomenat bienni social-azañista i pel seu paper com a cap del bàndol republicà durant la Guerra Civil Espanyola. -
Assassinat del tinent Castillo i de José Calvo Sotelo.
José del Castillo era un guàrdia d'assalt que va ser tirotejat per l'extrema dreta el 12/7/1936. Aquest fet va provocar una ràbia enorme en els membres d'aquest cos militar i van demanar mesures contra la Falange.
El Ministeri de la Governació ho va acceptar i tenien una llista de falangistes que havien de ser detinguts. En no trobar-los, algú va decidir anar a la captura de José Calvo Sotelo (líder de Renovación Española). Finalment, aquest va ser detingut i assassinat. -
Inici de la insurrecció militar
Entre el 17 i el 18 de juliol de 1936, a Espanya es va produir el cop d'Estat de 1936. Aquest va ser un aixecament militar dirigit contra el Govern constitucional de la Segona República (sorgit de les eleccions del febrer d'aquell any) i el seu fracàs parcial, va ser el qual va conduir a la Guerra Civil Espanyola. https://www.youtube.com/watch?v=sF5ubiEFWbk&t=165s