-
PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA
Després de les eleccions municipals, el 14 d'abril de 1931 es declara a Madrid la Segona República Espanyola. Un dia abans, altres ciutats, com ara Éibar, ja l'havien proclamat. -
Period: to
GOVERN PROVISIONAL
-
Period: to
BIENNI REFORMISTA
-
DRET AL VOT DE LA DONA
L'1 d'octubre de 1931 s'aprova el dret al vot de la dona. Dues de les figures més importants en l'aprovació d'aquest dret foren Victòria Kent i Clara Campoamor, que defensaven postures diferenciades. La primera d'aquestes es posicionava en contra, mentre que Clara Campoamor defensava aquest dret. La primera elecció en que les dones van poder participar fou la de 1933. -
CONSTITUCIÓ DE 1931
La proclamació de la Constitució de 1931 posa fi al període del Govern Provisional. Amb aquesta, la república democràtica es converteix en la forma d'Estat. A més, aquesta constitució marca la separació completa entre Estat i Església, el dret a l'autonomia de les diferents regions de l'Estat i altres drets i llibertats de l'individu. -
LA SANJURJADA
La Sanjurjada és el nom pel qual es coneix el fallit cop d'Estat liderat pel general José Sanjurjo a Sevilla en contra de la Segona República. La poca participació per part dels grups militars en aquest cop d'Estat sentencià el seu fracàs des de gairebé un inici. -
LLEI DE REFORMA AGRÀRIA
La Llei de Reforma Agrària, aprovada el 1932 durant el Bienni Reformista, suposava l'expropiació de terres de grans propietaris i la redistribució d'aquestes a famílies de camperols amb la finalitat d'explotar-les eficientment i solucionar el problema agrari i econòmic del país. -
ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA
L'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya dona a aquesta regió una àmplia autonomia política i administrativa dins la república. Així, se li permetia tenir els seu propi govern i òrgans administratius -
FUNDACIÓ DE LA CEDA
La CEDA (Coalició Espanyola de Dretes Autonòmiques) fou una coalició de partits de dretes i catòlics que va prendre molta força. Entre les seves principals polítiques, es trobava l'eliminació de la Constitució de 1931 i la tornada a l'ensenyança catòlica. -
Period: to
BIENNI RADICALCEDISTA
-
FUNDACIÓ DE LA FALANGE
La Falange Espanyola fou un partit polític d'ideologia feixista creat per José Antonio Primo de Rivera (primogèni del dictador i líder del partit), Alfonso García Valdecasas i Julio Ruiz de Alda. -
REVOLUCIÓ D'ASTÚRIES
La Revolució d'Astúries de 1934 fou una insurrecció obrera liderada per l'Aliança Obrera (grups socialistes de la UGT i el PSOE, els anarquistes de la UGT i els comunistes del PCE). Malgrat que el seu impacte fou notable, especialment a aquesta regió, la revolució acabà sent reprimida pel govern radicalcedista de Lerroux -
ELECCIONS DE 1936
El 16 de febrer de i el 1 de març de 1936 es celebraren unes noves eleccions que donaren la victòria al Front Popular, una coalició de partits d'esquerra presidida, en un inici, per Manuel Azaña. -
Period: to
FRONT POPULAR
-
COP D'ESTAT DE 1936
El 17 de juliol de 1936, un grup de militars al protectorat español al nord de Marroc es subleven en contra del govern republicà del Front Popular. Al capdavant d'aquests militars es trobava el general Francisco Franco. La insurrecció s'extén a la resta d'Espanya, donant inici a la Guerra Civil. -
Period: to
GUERRA CIVIL
-
BRIGADES INTERNACIONALS
Entre l'octubre de 1936 i l'octubre de 1938, milers de voluntaris militars d'altres països s'uniren en el que coneixem com Brigades Internacionals per donar suport a la República i combatre contra el bàndol sublevat . -
BATALLA DE L'EBRE
Entre el 25 de juliol i el 16 de novembre de 1938, es combat la batalla més llarga i mortal de la Guerra Civil: la batalla de l'Ebre. La victòria decisiva fou del bàndol sublevat. Aquest conflicte marca un punt d'inflexió en el destí de la guerra. -
CAIGUDA DE BARCELONA
El 26 de gener de 1939, les tropes franquistes entren a Barcelona, acabant, així, amb la resistència republicana a Catalunya. -
FI DE LA REPÚBLICA
L'1 d'abril de 1939 marca el final de Guerra Civil amb la caiguda de Madrid el 28 de març. La victòria és pel bàndol sublevat, amb la qual cosa es posa fi a la Segona República. D'ara endavant, el general Francisco Franco es converteix en cap d'Estat i comença la dictadura feixista baix el seu règim fins la seva mort gairebé quaranta anys després.