Segona República

  • Period: to

    Govern Provisional

    El Govern Provisional de la Segona República Espanyola va ser el govern que va posseir el poder polític a Espanya des de la caiguda de la Monarquia d'Alfons XIII i la proclamació de la República el 14 d'abril de 1931 fins a l'aprovació de la Constitució de 1931 el 9 de desembre i la formació del primer govern ordinari el 15 de desembre.
  • Period: to

    Bienni Reformista (progressista).

    S’iniciava una nova etapa, entre desembre de 1931 i setembre de 1933, en la qual les forces republicanes d’esquerra i els socialistes van impulsar un ambiciós programa de reformes.
  • Eleccions municipals que donen el triomf als partits republicans

    Eleccions municipals que donen el triomf als partits republicans
    Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de facto, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després.
  • Es proclama la II República

    Es proclama la	II República
    La proclamació de la Segona República Espanyola és la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII.
  • Guanyen les eleccions generals republicans i socialistes

    Guanyen	les eleccions generals republicans i socialistes
    Les eleccions van donar un triomf rotund a la Conjunció republicana-socialista. La dreta i el centre republicans (amb l'excepció dels radicals) quedaven reduïts a un paper testimonial, mentre que la dreta monàrquica sofria una derrota seriosa.
  • Constitució de 1931

    Constitució de 1931
    Primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939). Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes.
  • Reforma agrícola

    Reforma agrícola
    Va ser un dels projectes més ambiciosos de la Segona República perquè pretenia resoldre un problema històric: la tremenda desigualtat social que existia en la meitat sud d'Espanya on al costat dels latifundis propietat d'uns milers de famílies, gairebé dos milions de jornalers sense terres vivien en condicions miserables.
  • Cop d’estat del general Sanjurjo

    Cop d’estat del general Sanjurjo
    La Sanjurjada fou un intent de cop d'estat fracassat que part de l'exèrcit espanyol iniciat la matinada del 10 d'agost[1] de 1932 contra la II República, liderat des de Sevilla pel general Sanjurjo.
  • S’aprova a les Corts l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

    S’aprova a les Corts l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
    Primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya. De caràcter sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants.
  • Period: to

    Bienni negre (conservador).

    Periode de la Segona República Espanyola comprès entre les eleccions legislatives del novembre del 1933, que donaren una majoria a la dreta, enfront d’una esquerra dividida.
  • Eleccions general que donaren la majoria als partits de centre

    Eleccions general que donaren la majoria als partits de centre
    Segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes.
  • Creació de Falange Espanyola de les JONS

    Creació de Falange Espanyola de les JONS
    Era el nom del partit únic de la dictadura franquista creat el 19 d'abril de 1937, a iniciativa de la prefectura del denominat Estat Nacional, per fusió dels diferents partits i moviments que donaven suport la revolta militar.
  • Paralització o desmantellament de les reformes progressistes.

    Paralització o desmantellament de les reformes progressistes.
    S'enfrontà amb el govern de la Generalitat a causa de la Llei de contractes de conreu aprovada pel parlament català, a fi de protegir els camperols.
  • Revolució d'Octubre a Astúries i a Catalunya.

    Revolució d'Octubre a Astúries i a Catalunya.
    Va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius de la qual principals es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista.
  • José María Gil-Robles (CEDA) nomenat ministeri de Guerra

    José María Gil-Robles (CEDA) nomenat ministeri de Guerra
    Polític espanyol, líder de la CEDA durant la Segona República Espanyola
  • Period: to

    Front Popular

    Pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.
  • Period: to

    El Front popular i les dretes seguiren camins diferents

    Per a les eleccions, els grans partits d’esquerra i de dreta van tendir a formar grans coalicions per intentar aconseguir majories parlamentàries.
  • En les eleccions generals guanya la coalició del Front Popular.

    En les eleccions generals guanya la coalició del Front Popular.
    El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola. Les eleccions van donar el triomf a la coalició d'esquerres denominada Front Popular.
  • Period: to

    Aixecament militar, dirigit pel general Francisco Franco,

    Fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment del règim franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.