SEGONA REPUBLICA

  • Period: to

    GENERALITAT PROVISIONAL

  • Period: to

    Francesc Masià

    Va proclamar la República catalana en la Federació Ibèrica i va acabar acceptant la formació del que seria un govern autonom.
  • Eleccions municipals

    Eleccions municipals
    Just després de la caiguda de la dictadura del Primo de Rivera el rei Alfons XIII va prendre la decisio de nombrar l'almirall Joan Bautista Aznar perque pogues prediir un govern de concentració monàrquica i la col·laboració regionalista. Ell va convocar unes eleccions municipals en lloc d'unes generals pel 12 d'abril del 1931
  • Proclamació de la República

    Proclamació de la República
    Es va proclamar la Segona República espanyola en un ambient eufòric, ja que Alfons XIII havia
    abandonat el país i semblava arribat el moment perquè la república arreglés tot allò que la monarquia amb la Dictadura de Primo de Rivera inclosa no havia pogut solucionar.
  • Period: to

    PERÍODE CONSTITUENT

    Aquest va iniciar perquè l'estat democràtic va crear una nova constitució pensant en la voluntat i les necessitats dels ciutadans.
  • Triomf electoral de la coalició d'esquerres

    Triomf electoral de la coalició d'esquerres
    Va ser la primera volta de les eleccions generals d’Espanya de 1931. Van ser considerades a les Corts Constituents i aquest acte es va celebrar el 28 de juny de 1931.
  • Estatut de Núria

    Estatut de Núria
    Aquest estatut va ser celebrat a Catalunya, el referèndum per l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia, aquest dotava Catalunya d'institucions d'autogovern en el qual va ser el marc de la Segona República Espanyola.
  • Aprovació de la Constitució, Govern d'Azaña

    Aprovació de la Constitució, Govern d'Azaña
    Aquesta va ser una de les que van estar més avançades en el seu temps. Reconeixia el ieisme de l'Estat, el sufragi femení i "la renúncia a la guerra fent servir com a instrument de política nacional."
  • Period: to

    BIENNI REFORMISTA

    En aquesta época van governar els partits d'esquerra, es van iniciar un seguit de reformes i millores socials, com la jornada laboral de vuit hores, la regulació del dret de vaga, la llei d'accidents laborals al camp i la llei de contractació laboral.
  • Dissolució de la companyia de Jesús. Insurrecció anarquista a l'Alt Llobregat

    Dissolució de la companyia de Jesús. Insurrecció anarquista a l'Alt Llobregat
    Aquest va ser iniciat quan els miners de la que era la colònia de Sant Corneli, a Fígols, van decidir donar principi a una vaga i es van apoderar de les armes que tenien en el sometent i van començar a patrullar pels carrers per aturar així la previsible resposta de la direcció de les mines.
  • Intent de cop d'Estat de Sanjurjo.

    Intent de cop d'Estat de Sanjurjo.
    José Sanjurjo, va ser qui va declarar la seva lleialtat al que en aquell moment era el nou govern democràtic el 1931, ell es va aixecar en contra de la República de Sevilla.
  • Llei de reforma agrària. Estatut d'Autonomia de Catalunya

    Llei de reforma agrària. Estatut d'Autonomia de Catalunya
    Va ser un dels projectes més ambiciosos de la Segona República perquè pretenia resoldre un problema històric. La gran desigualtat social que havia en la meitad del sud d'Espanya, on al costat dels latifundis, la propietat d'uns milers de families, casi 2 milions de jornalers sense terres acostumaben a viure en condicions miserables.
  • Eleccions al Parlament de Catalunya

    Eleccions al Parlament de Catalunya
    L'objectiu d'aquestes eleccions va ser que els ciutadans triessin 85 diputats representants dels catalans, aquests posteriorment escollirien al que seria el President de la Generalitat i el President del Parlament Català.
  • Insurreccions anarquistes

    Insurreccions anarquistes
    Va ser la segona de les insurreccions dutes a terme per la Confederació Nacional del Treball (CNT) a Espanya durant la Segona República.
  • Creació de la CEDA

    Creació de la CEDA
    La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) era una coalició espanyola de diferents partits catòlics i de dretes durant l'etapa de la Segona República.
  • Period: to

    Lluís Companys

    Va ser un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya, ministre del Govern Espanyol, president de la Generalitat de Catalunya republicana durant la Segona República Espanyola i president d'ERC.
  • Fundació de Falange Española

    Fundació de Falange Española
    Va ser un partit polític espanyol fundat per José Antonio Primo de Rivera, advocat, fill del General Miguel Primo de Rivera, d'ideologia feixista.
  • Period: to

    BIENNI CONSERVADOR

    Aquest bienni va començar quan el Govern De Azaña va caure com a conseqüència de les desavinences polítiques. Enmig dels partits que li donaven suport, els fets De Casas Viejas i la seva incompatibilitat amb el president de la República.
  • Triomf electoral del centedreta. Sufragi femení

    Triomf electoral del centedreta. Sufragi femení
    El moviment internacional pel sufragi femení creat per les sufragistes va ser un moviment reformista social, polític i econòmic que promovia l'extensió del sufragi (el dret al vot) a les dones, advocant pel «sufragi igual» (la diferència de capacitat de votació per gènere) en lloc del «sufragi universal» (discriminació deguda principalment a l'ètnia), ja que aquest últim era considerat massa revolucionari.
  • Govern de Lerroux (Partit radical)

    Govern de Lerroux (Partit radical)
    Entre el desembre de 1933 i l’octubre de 1934, el Govern va estar en mans del Partit Republica Radical, amb el suport parlamentari de la CEDA i del Partit Agrari.
  • Catalunya: Llei de contractes de conreu i Llei de bases

    Catalunya: Llei de contractes de conreu i Llei de bases
    Aquesta era una llei aprovada pel parlament de Catalunya el 14 de març del 1934 i simbòlica el 14 d'abril del 1934. Tenia com a finalitat bàsica substituir l'antic contracte de rabassa morta a fi de protegir els camperols.
  • La Llei de contractes de conreu declarada inconstitucional

    La Llei de contractes de conreu declarada inconstitucional
    El Tribunal de Garanties Constitucionals sentenciava contra la Generalitat i declarava la llei inconstitucional el dia 8 de juny del 1934.
  • La CEDA al govern. La Insurrecció a Astúries. Enfrontament amb la generalitat. Suspensió de l'estatut català

    La CEDA al govern. La Insurrecció a Astúries. Enfrontament amb la generalitat. Suspensió de l'estatut català
    Aquest període és conegut com la revolució de 1934. Va ser un moviment vaguístic revolucionari produït entre el 5 i el 19 d'octubre. Els principals focus ser a Catalunya i a Astúries, regió on van tenir lloc els successos més greus. Aquesta revolució socialista eren dirigents de la UGT i el PSOE creien legitimada per l'entrada al govern de la República de tres ministres de la CEDA (Dreta catòlica "accidentalista").
  • Escàndol de l'estraperlo. Dimissió de Lerroux

    Escàndol de l'estraperlo. Dimissió de Lerroux
    El resultat que van obtenir de les derivacions polítiques de la denúncia per negocis del joc en l'anomenat cas de l'estraperlo dimiteixen dels llocs que ocupaven els ministres Sr. Alejandro Lerroux García i Sr. Juan José Rocha García, esquitxats pel cas.
  • Period: to

    FRONT POPULAR

    Va ser una coalició creada pels principals partits d'esquerra. El 16 de febrer van aconseguir guanyar les últimes eleccions de la segona república just abans del cop d'estat que arribaria a desencadenar la Guàrdia Civil.
  • Triomf electoral del Front d'Esquerres

    Triomf electoral del Front d'Esquerres
    És quan es van celebrar les terceres eleccions generals. Aquestes van donar el triomf a la coalició d'esquerres. És denominada Front Popular.
  • Assassinat del tinent Castillo i de José Calvo Sotelo

    Assassinat del tinent Castillo i de José Calvo Sotelo
    L'assessinat del tinent va tenir lloc a Madrid durant del període de govern del Front Popular. José Calvo Sotelo va ser abatut per uns pistolers de dretes els quals mai van ser trobats.
  • Inici de la insurrecció militar

    Inici de la insurrecció militar
    Aquesta va iniciar a Melilla, ràpidament es va expandir al protectorat del Marroc i el 18 i 19 de juliol es va expandir a la península i als arxipèlags.