-
Constitució de 1931
Fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939). Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes.La constitució es va redactar a partir d'un avantprojecte redactat per la comissió de les corts constituents, presidida per Luis Jiménez de Asúa, que van iniciar el treball el 14 de juliol de 1931 i el van presentar el 18 d'agost, i el debat va durar des del 27 d'agost fins a la promulgació el 9 de desembre -
Mort de Francesc Macià
Macià va ser President del govern provisional de la Generalitat des del 28 d'abril de 1931 (posterior a l'efímer govern de la República Catalana del 14 d'abril). A les primeres eleccions, després de l'aprovació de l'estatut, va ser elegit President i formà el primer govern de la Generalitat estatutària des del 14 de desembre de 1932 fins a la seva mort, el 1933. -
Eleccions municipals 1931
celebrades a Espanya estaven plantejades, de facto, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després. -
Proclamació de la Segona República
és la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII, que havia quedat deslegitimada en haver permès la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i que havia fracassat en el seu intent de tornada a la "normalitat constitucional" amb la Dictablanda del general Dámaso Berenguer (1930-1931). -
Reforma agrària
És un conjunt de mesures polítiques, econòmiques, socials i legislatives impulsades per tal de modificar l'estructura de la propietat i producció de la terra en un lloc determinat. Les reformes agràries busquen solucionar dos problemes interrelacionats, la concentració de la propietat de la terra en pocs amos i la baixa productivitat agrícola a causa del no ocupació de tecnologies o l'especulació amb els preus de la terra que impedeix el seu ús productivo. -
Estatut de Núria
Fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya. De caràcter sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants. L'avantprojecte de l'Estatut va ser enllestit el 20 de juny de 1931 a Núria (Ripollès). i l'Estatut fou aprovat al Parlament espanyol el 9 de setembre de 1932, després de ser fortament retallat per les Corts espanyoles. -
Reforma
. Vist l'estat d'abandó en què es troba, una de les primeres disposicions de l'Patronat és la seva restauració i adaptació, encàrrec que recau en els arquitectes Josep González i Francesc Perales. D'aquesta època són els estanys amb nenúfars o parterres de gespa amb xiprers dels patis. S'elimina la reixa de jardí, que es condiciona amb un nou plantejament per a ús d'estudiants i professors. Igualment, es condicionen moltes instal·lacions noves per a la docència (aules, laboratoris. -
Eleccions del 1933
Foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, cosa que va donar lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935. -
Pujada al poder de Hitler
La inestabilitat econòmica de la Gran Depressió aviat es va estendre a el camp polític i va beneficiar a Hitler. El 25 de febrer, Hitler finalment va decidir convertir-se en ciutadà alemany, i immediatament va presentar la seva candidatura, en contraposició a la de Hindenburg -
Fets d’Octubre de 1934 a Catalunya
El 6 de octubre de 1934 tuvo lugar en Barcelona la proclamación del Estado Catalán dentro de la «República Federal Española» por parte del presidente de la Generalidad de Cataluña, Lluís Companys. En virtud de sus resultados en las elecciones generales de noviembre de 1933, y son conocidos en la historiografía nacionalista catalana como fets del sis d'Octubre. -
Empresonament de Lluís Companys i el seu govern
És l'únic president de govern elegit democràticament que va morir executat a l'estat espanyol. Companys fou portat primer a Madrid, on se li van obrir diligències per "ser el President de la Generalitat, ministre de la República i responsable dels fets realitzats a Catalunya". Després de interrogatoris, va ser traslladat a Barcelona per fer-li un consell de guerra sumaríssim sense garanties processals i, com s'ha demostrat posteriorment, de forma il·legal