Segona República

  • Proclamació de la República

    Proclamació de la República
    L'Almirall Aznar convoca eleccions municipals pel 12 d'abril de 1931, on s'acaba votant en contra o a favor de la monarquia. El resultat electoral va ser desigual, ja que hi havia una gran majoria republicana. El 14 d'abril es va proclamar la república per primera vegada a Eibar. Front això, Alfons XIII es va exiliar.
  • Period: to

    Bienni Reformista

  • Period: to

    Govern provisional

  • Eleccions a Corts Constituents

    Eleccions a Corts Constituents
    Van tenir lloc poc després de la proclamació de la Segona República Espanyola amb la finalitat d'elaborar una nova constitució. Les eleccions les va guanyar la Conjunció Republicà-Socialista. La majoria de les esquerres en el Parlament va donar lloc al bienni reformista. En aquestes eleccions les dones podien ser candidates però no van poder votar.
  • Period: to

    Govern d'Azaña

  • S'aprova la Constitució de 1931

    S'aprova la Constitució de 1931
    Aquesta Constitució era de caràcter democràtic i progressista, que va estar vigent fins al final de la Guerra Civil en 1939. Aquest text reflectia que Espanya era una república democràtica de treballadors de tota classe, que s'organitza en règim de llibertat i de justícia, i era un estat integral. A més, presentava una extensa declaració de drets.
    La C.31 segons el Senat
  • Sanjurjada

    Sanjurjada
    La Sanjurjada va ser un intent de cop d'estat de Sanjurjo amb l'objectiu de canviar el Govern, però no el règim polític, per tant, no va ser un cop contra la República en si. Sanjurjada
  • Lei de reforma agraria

    Lei de reforma agraria
    Pretenia resoldre el problema de la desigualtat social que existia en la meitat sud d'Espanya gairebé dos milions de jornalers sense terres vivien en condicions miserables. El mètode que finalment es va triar per a resoldre el problema va ser l'expropiació amb indemnització d'una part dels latifundis que serien lliurats en petits lots de terra als jornalers.
    En la imatge veiem a Marcelino Domingo, Ministre d'Agricultura i impulsor de la llei.
  • Estatut de Núria

    L'Estatut d'autonomia de Catalunya, va ser una llei espanyola que atorgava a Catalunya per primera vegada tenir un govern i un parlament propis, i exercir determinades competències.
    Va ser l'únic Estatut d'Autonomia que es va aprovar abans de l'inici de la guerra civil. Però la intervenció militar i el franquisme van acabar amb la Constitució de 1931 i els estatuts d'autonomia aprovats.
    Estatut d'Autonomia de Catalunya
  • Period: to

    Bienni Conservador

  • Masacre de Casas Viejas

    Masacre de Casas Viejas
    Va consistir en un intent d'aixecament pagès contra la Caserna de la Guàrdia Civil, que van tenir lloc a la província de Cadis. Va donar lloc a una enorme crisi política en el primer bienni de la República i va ser l'inici de la pèrdua de suports polítics i socials que conduiria a la caiguda del govern d'Azaña i al triomf de les dretes en les eleccions de novembre de 1933.
    Casas Viejas
  • Period: to

    Govern de Lerroux i la CEDA

  • Sufragi femení

    Sufragi femení
    Encara que les eleccions a Corts Constituents de juny de 1931 es van realitzar per sufragi universal masculí, a les dones se'ls va reconèixer el dret al sufragi passiu, per la qual cosa van poder presentar-se com a candidates. Només van sortir tres elegides, on Clara Campoamor i Victòria Kent van destacar pel seu debat sobre el dret al vot de les dones.
    La primera vegada que la dona pot votar, a Espanya va ser en les eleccions generals del 19 de novembre de 1933
  • La Revolució d'octubre

    La Revolució d'octubre
    Va ser un moviment de vaga, revolucionari i insurreccional que es va produir durant el bienni radical-cedista de la II República contra el Govern d'aquesta. Aquest moviment va estar empentat des d'amplis sectors i importants dirigents del PSOE i la UGT, i de manera desigual per la CNT i el Partit Comunista d'Espanya (PCE). Els principals focus de la rebel·lió es van produir a Catalunya i a Astúries, encara que els successos més greus van tenir lloc en aquesta última regió.
  • Cas d'Estraperlo

    Cas d'Estraperlo
    Durant aquest any es van donar una sèrie d'escàndols com ara el d'Estraperlo, una varietat de la ruleta amb només tretze números que els seus inventors pretenien introduir a Espanya.
    Deien que en tenir tan pocs guarismes, una persona de ràpida capacitat de càlcul podia arribar a preveure quins números sortirien. Per tant, la ruleta (elèctrica), ocultava un mecanisme de rellotgeria que trucava els resultats. La crisi política creada acabaria amb el govern de Lerroux.
  • Alcalá Zamora substituït per Azaña

    El triomf del Front Popular no va ser acceptat pels sectors reaccionaris de la societat espanyola, que van començar a conspirar contra la República, mentre els sindicats i partits obrers exigien profunditzar en les reformes socials del bienni reformista. Azaña va substituir Zamora com a president de la República.
    Quan Azaña agafa la República
  • Eleccions generals

    La repressió després de la revolució d'octubre va unir les forces d'esquerra, anomenat Front Popular. Aquest va ser el guanyador de les eleccions de 1936, encara que es pensa que els resultats van eren un frau. Victòria del Front Popular
  • Period: to

    Front Popular

  • Sublevació militar

    Sublevació militar
    Com va anar desapareixent el centre, la política i societat es radicalitzen. La dreta s'oposa al retorn de les reformes, l'extrema dreta cerca un enfrontament civil i polític (pensen que un cop d'estat militar és l'única solució), i en l'esquerra es fan vagues, s'ocupen terres, etc. El Front Popular atorga l'autonomia als bascos i gallecs, però encara així no van poder frenar la conspiració contra la República. S'acaba donant la Guerra Civil Espanyola.