-
Declaració d’Olympe de Gouges
La lluita antiesclavista i feminista. El desenvolupament del feminisme a partir de la Revolució Francesa (màxim fins l’any 1900).
Va elaborar una Declaració de Drets de la Dona i de la Ciutadana on demanava el dret al vot i la igualtat. -
Obra de Mary Wollstonecraft
La lluita antiesclavista i feminista. El desenvolupament del feminisme a partir de la Revolució Francesa (màxim fins l’any 1900).
Era filòsofa i escriptora britànica i va escriure “Vindicació dels drets de la dona” on demanava el divorci i l’educació igualitària. -
Les suffragettes
La lluita antiesclavista i feminista. El desenvolupament del feminisme a partir de la Revolució Francesa (màxim fins l’any 1900).
Unió Social i Política de les dones, a Anglaterra, que va utilitzar tàctiques violentes com el sabotatge, l’incendi de comerços i edificis públics, o a les agressions als domicilis privats de destacats polítics i membres del Parlament, per aconseguir el vot (el seu objectiu principal). -
Napoleó proclamat cònsol
El període Napoleònic. Napoleó: de cònsol a emperador.
Durant el Directori francès, la inestabilitat política i la necessitat de posar fi a la guerra contra Europa van proporcionar un gran poder a l'exèrcit, el qual va ser recolzat per la burgesia. Aquesta situació fou aprofitada per Napoleó Bonaparte per a accedir al poder. El 1799, mitjançant un cop d'Estat, es va constituir el Consolat, i Napoleó es va convertir en primer cònsol. -
Napoleó proclamat emperador
El període Napoleònic. Napoleó: de cònsol a emperador
A l’any 1804, amb la intenció de consolidar el poder de França, Jean-François Curée proposa que Napoleó sigui nomenat emperador i estableix en la seva família el dret a heretar el tron imperial. -
Victòria napoleònica a Austerlitz
El període Napoleònic. Les conquestes napoleòniques.
La victòria napoleònica a Austerlitz (1805) sobre els dos emperadors (Àustria i Rússia) va marcar el moment àlgid de la superioritat napoleònica. Diversos territoris conquerits varen ser incorporats a França i, en altres casos, es varen crear estats satèl·lit governats per francesos. -
Lleis de l’Imperi Britànic
La lluita antiesclavista i feminista. La lluita per l’abolició de l’esclavitud.
Enèrgiques campanyes dutes a terme pels abolicionistes, amb presència important de dones, van promoure lleis (de 1807 a 1834) que van prohibir primer el tràfic i posteriorment la pròpia esclavitud. Tanmateix extraoficialment les principals potències van seguir durant molt temps amb el tràfic de persones. -
Invasió napoleònica d’Espanya
El període Napoleònic. Les conquestes napoleòniques.
L'any 1808, França va envair Espanya i Josep Bonaparte, germà de l'emperador, va ser coronat rei. -
Aixecament del 2 de maig
Les revolucions liberals. La Guerra d’Independència i la Constitució de Cadis.
El 2 de maig del 1808 el poble de Madrid es va aixecar en armes contra les tropes franceses que l'emperador Napoleó Bonaparte havia enviat per ocupar la Península Ibèrica; donava així inici la Guerra del Francès, que es prolongaria fins a començaments de 1814. -
Independència d’Argentina
Els moviments nacionalistes. Independència de l’Amèrica hispana.
La independencia d’Argentina és un període que transcorre desde 1810 fins a 1820. Durant aquest període, les Províncies Unides del Riu de la Plata van iniciar la seva existència com a país sobirà. Cosa que gràcies a Guerra d'Independència va ser un èxit. Finalment van poder declarar la seva independència. -
Independència de Mèxic
Els moviments nacionalistes. Independència de l’Amèrica hispana.
La independència de Mèxic comença la matinada del 16 de setembre de 1810, quan Don Miguel Hidalgo dóna l’anomenat conegut com “El Grito de Dolores” que marcarà l’inici de l’inici de la lluita de Mèxic per a aconseguir independitzar-se d’Espanya. El procés d'independència consta de 4 etapes. -
Constitució de 1812
Les revolucions liberals. La Guerra d’Independència i la Constitució de Cadis.
La Constitució de Cadis, aprovada el 19 de març de 1812, festivitat de Sant Josep, coneguda per això com la Pepa, és la primera Constitució pròpiament espanyola, ja que l'Estatut de Baiona de 1808 no va deixar de ser una “Carta atorgada” marcada pel segell napoleònic. -
La batalla de Leipzig
El període Napoleònic. La caiguda de Napoleó.
La batalla de Leipzig (entre el 16 i el 19 d'octubre de 1813 a Alemanya) va suposar una de les derrotes més decisives per Napoleó Bonaparte, qui va enfrontar-se amb la coalició de les grans potències europees del moment (Imperi austríac, Regne de Prússia, Imperi Rus entre altres). És la batalla més gran a Europa (abans de la Primera Guerra Mundial), hi varen participar unes 500.000 tropes. -
Manifest dels Perses
El retorn a l’absolutisme: la Restauració. El regnat de Ferran VII a Espanya.
L'anomenat "Manifest dels Perses" és un document signat per 69 diputats absolutistes, a la tornada del rei Ferran VII desde França, acabada la Guerra de la Independència. El que és demana és l'abolició de la legislació de les Corts de Cadis (a on posaven fi a l'Antic Règim) i el retorn a l'absolutisme. -
La batalla de Waterloo
El període Napoleònic. La caiguda de Napoleó.
Va ser una batalla entre les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes comandades per Wellington, va tenir lloc el 18 de juny de 1815, finalment les tropes van ser derrotades pels exèrcits de la Setena Coalició. -
Congrés de Viena
El retorn a l’absolutisme: la Restauració. La Restauració a Europa.
Va reunir les potències que van vèncer Napoleó amb l’objectiu de posar fi a l’expansió de les idees liberals i restaurar l’absolutisme monàrquic a tot Europa. -
La Santa Aliança
Les revolucions liberals. El Trienni Liberal a Espanya.
La Santa Aliança va ser un acord entre les potències de Àustria, Prússia i Rússia. En aquest acord es comprometien a ajudar-se en cas de que hi hagués revolucions liberals per a erradicar els ideals liberals. -
Simón Bolívar
Els moviments nacionalistes. Independència de l’Amèrica hispana.
Simón Bolívar va participar a la fundació de la Gran Colòmbia, nació que va intentar consolidar com a confederació política i militar a Amèrica. Confederació de la qual va ser president. A més Bolívar va deixar un gran llegat polític a diversos països llatinoamericans. -
Congrés d’Aquisgrà
El retorn a l’absolutisme: la Restauració. La Restauració a Europa.
Congrés celebrat a Aquisgrà el 1818 pels plenipotenciaris de la Gran Bretanya, Prússia, Àustria i Rússia, els quals decidiren de retirar de França llurs tropes d’ocupació i signaren un protocol secret que renovava la Quàdruple Aliança.
En ésser invitada a adherir-s’hi, la França de Lluís XVIII ingressà en el concert de les potències de la Restauració. -
El pronunciament de Rafael Riego
Les revolucions liberals. El Trienni Liberal a Espanya
El pronunciament de Riego va ser la revolució liberal realitzada per Rafael Riego es va produir a Espanya, va iniciar de les Revolucions de 1820. Després de la Guerra d'Independència Espanyola, els liberals van demanar el retorn de Ferran VII i li van demanar que aquest firmés la Constitució del 1812. -
Revolució del 1820
Les revolucions liberals. Les Revolucions de 1820 i 1830 a Europa (Espanya no inclòs)
Les revolucions de 1820 van sorgir com a reacció a la Restauració que es va produir com a conseqüència de la derrota de la França revolucionària, i que suposava el restabliment de l'Antic Règim i l'aplicació dels principis legitimistes del Congrés de Viena de 1815, confiats a la força i determinació intervencionista de la Santa Aliança. -
Antonio José de Sucre
Els moviments nacionalistes. Independència de l’Amèrica hispana.
El 24 de maig de 1822 amb la Batalla de Pichincha, l'Exèrcit patriota, al comandament del veneçolà Antonio José de Sucre, va donar la llibertat a l'Equador i li va obrir a l'Exèrcit Libertador les portes cap al Perú, cosa que faria possible la seva posterior independència espanyola i un èxit més de la gesta emancipadora. -
Els 100.000 fills de Sant Lluís
El retorn a l’absolutisme: la Restauració. El regnat de Ferran VII a Espanya.
Els Cent Mil Fills de Sant Lluís va ser un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França) per a restaurar l'absolutisme borbònic i mantenir l'Antic Règim que Ferran VII d'Espanya desitjava imposar. -
Revolució del 1830 de França
Les revolucions liberals. Les Revolucions de 1820 i 1830 a Europa (Espanya no inclòs)
El moviment es va iniciar a França, on, el juliol del 1830, es va derrocar el monarca absolut Carles X, que havia estat entronitzat després de la mort de Lluís XVIII. La revolució va situar Lluís Felip d'Orleans com a nou monarca constitucional. Per això va ser anomenat el "rei ciutadà". -
Primera Guerra Carlina
El retorn a l’absolutisme: la Restauració. El Carlisme.
Primera Guerra Carlina va ser una guerra civil que es va desenvolupar a Espanya, 1833 i 1840, entre els partidaris de l'infant Carles de Borbó (absolutistes) i, defensors d'Isabel II (liberalistes). Va ser guanyada pels cristins. Això va permetre que la reina Isabel II es mantingués en el tron. -
Guerres Carlines
Les revolucions liberals. El regnat d’Isabel II a Espanya.
El sector absolutista de la població no estava d’acord amb que Isabel fos la successora del tron de Ferran VII, en canvi eren partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó (Carles V). Això va esdevenir amb 3 guerres, anomenades guerres Carlines, que varen tenir lloc a 1833 fins a 1840 la primera, 1846-1849 la segona i, finalment, de 1872 a 1876 la tercera. -
Com va arribar Isabel II a ser reina
Les revolucions liberals. El regnat d’Isabel II a Espanya.
Després de la mort del seu pare hi ha un conflicte successionari entre si hauria de reinar Isabel o el seu tiet, Carles Maria Isidre de Borbó (Carles V). La part liberal de la població va recolzar a Isabel, qui va acabar regnant desde d’any 1843 fins a 1868 (ja que quan havia de succeir el tron encara era menor de edat primer van regnar la seva mare, Maria Cristina i després Baldomero Espartero). -
Segona Guerra Carlina
El retorn a l’absolutisme: la Restauració. El Carlisme.
La guerra dels matiners, segona guerra carlina o campanya montemolinista va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc fonamentalment a Catalunya entre setembre de 1846 i maig de 1849. -
Revolució de 1848 a l’Imperi austríac
Les revolucions democràtiques. Revolució de 1848.
La Revolució del 1848, coneguda com la "primavera dels pobles", va significar el despertar de les nacions que estaven sotmeses als grans imperis, on les demandes nacionalistes varen anar acompanyades del desig de constituir nous governs liberals.
A l'Imperi austríac, la revolta va tenir un caràcter liberal a Viena, on la revolució va obligar el canceller Metternich a dimitir. -
Revolució del 1848 a França
Les revolucions democràtiques. Revolució de 1848.
A França, un alçament popular el 25 de febrer va proclamar la II República, que va adoptar una sèrie de mesures democràtiques: sufragi universal masculí, llibertat de premsa, abolició de la pena de mort i reconeixement de diversos drets per als treballadors. -
Dred Scott
La lluita antiesclavista i feminista. La lluita per l’abolició de l’esclavitud.
Dred Scott fou el primer esclau estatunidenc que denuncià als seus "amos" per abusos i maltractaments contra la seva persona. -
La Guerra Civil dels Estats Units
La lluita antiesclavista i feminista. La lluita per l’abolició de l’esclavitud.
Els britànics serviren d'inspiració per als americans. Les tensions entre nord industrial i sud agrari i esclavista van donar lloc a la guerra civil als Estats Units (1861-1865), on va guanyar el Nord, declarant el president Abraham Lincoln la llibertat de tots els esclaus. El fi de l’esclavitud va ser el començament de la segregació racial i la limitació dels drets civils dels negres, també moviments en contra. -
La Revolució de Setembre del 1868
Les revolucions democràtiques. Sexenni democràtic a Espanya.
La Revolució de Setembre del 1868, "La Gloriosa", tenia un objectiu clar: fer fora la reina Isabel II i apartar del govern els moderats. L'èxit de la revolució va provocar, en efecte, l'exili de la reina i l'arribada al poder de les forces polítiques més o menys marginades durant el regnat d'Isabel II (progressistes i demòcrates, especialment). -
Finalització de la unificació d’Itàlia
Els moviments nacionalistes. Unificacions d’Itàlia i Alemanya.
Inicià el 1848. Va finalitzar amb el Tractat de Laterà signat l'any 1929 per Benito Mussolini i el Papa Pius XI. La península i les Illes italianes formaven ja un sol i mateix país, independement de la Ciutat del Vaticà. -
Inici de la Comuna de París
Les revolucions democràtiques. La Comuna de París.
La Comuna de París és el govern socialista que va exercir el poder a la ciutat de París des del 18 de març (formalment el 26 de març) del 1871 fins al 28 de maig del mateix any. La Comuna de París de 1871 va ser el primer intent històric de tenir un govern diferent al capitalisme. -
Finalització de la unificació d’Alemanya
Els moviments nacionalistes. Unificacions d’Itàlia i Alemanya.
La guerra francoprussiana va ser l'últim conflicte bèl·lic que va portar Prússia a liquidar el procés d'unificació alemanya. Després d'haver derrotat Àustria a la guerra de les Set Setmanes, Prússia i França quedaven com a úniques aspirants a dominar el panorama polític europeu. -
La semana sangrienta
Les revolucions democràtiques. La Comuna de París.
Després de les jornades de la Comuna de París del 18 de març del 1871, les tropes de Versalles van començar una campanya d'atacs contra el poble per acabar amb el moviment socialista.
El 21 de maig de l'any 1871 va iniciar la "semana sangrienta" on més de 20 mil persones varen morir i hi va haver milers d'exiliats a Guinea Francesa. -
Inici de la restauració borbònica a Espanya
Les revolucions liberals. Restauració borbònica a Espanya.
La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya iniciat pel pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, on inicia també el regnat d’Alfons XII. -
Regnat d’Amadeu I
Les revolucions democràtiques. Sexenni democràtic a Espanya.
La monarquia no va acabar de funcionar, els carlins van provocar la Tercera Carlina (1872-1876) i el rei cada cop es trobava més aïllat, tant que finalment va acabar abdicant. Fracassada l'opció monàrquica, va arribar l'hora dels republicans. -
Nacionalisme Basc
Els moviments nacionalistes. Nacionalisme Català i Basc
El PNB (Euzko Alderdi Jeltzalea-Partit Nacionalista Basc, EAJ-PNB) és un partit polític fundat a l’any 31 de juliol de 1895 per Sabino Arana. Es va fundar amb la finalitat d'aconseguir la independència de Euzkadi i fundar un estat sobirà. -
Nacionalisme català
Els moviments nacionalistes. Nacionalisme Català i Basc.
La Lliga Regionalista va ser un partit polític conservador català que va aparèixer el 25 d'abril de 1901. La Lliga comptava d’un programa monàrquic i conservador. Principalment cercava lluitar per l'autonomia catalana dins l'Estat espanyol. -
Final de la restauració borbònica a Espanya
Les revolucions liberals. Restauració borbònica a Espanya.
La restauració borbònica en Espanya finalitza amb la caiguda d’Alfons XIII i la proclamació de la Segona República Espanyola.