ROMA_ Grup5 Ariadna Morell i Kiara Simonatto Curs 23-24

FENICIS

1000 BCE

Entre els segles X i VIII aC 🡪 Gàdir (Cadis), Malaca (Màlaga)

GRECS

800 BCE

Entre els segles VIII i VII aC 🡪 Rhode, Emporion, Hemeroskopeion, ...

Rei Ròmul

753 BCE

753-717 aC

Fundació Roma

753 BCE

Al turó Palatí per Ròmul 🡪 lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatges que travessaven la Península Itàlica (ex. comerç de la sal).

Monarquía

Period: 753 BCE to 509 BCE

Monarquia electiva. El rei tenia els poders màxims:
- Administrava justícia
- Manava l’exèrcit

- Era summe sacerdot
- El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants.
- Roma va tenir 7 reis 🡪 4 d’origen llatí i 3 d’origen etrusc:
Ròmul 753-717 aC
Numa Pompili 717-672 aC
Tul·li Hostili 672-640 aC
Ancus Marci 640-616 aC
Tarquini I 616-578 aC
Servi Tul·li 578-534 aC
Tarquini II el Superb 534-509 aC

CARTAGINESOS

600 BCE

Entre els segles VI al III aC 🡪 Ebusus, Cartago Nova.

Tarquini II el Superb

534 BCE

534-509 aC

Revolta contra els etruscs

509 BCE

Al 509aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar als etrucsc i es substitueix el sistema monàrquic per la República.

República

Period: 509 BCE to 27 BCE

Els etruscs

500 BCE

A partir del segle VI aC Roma va caure en mans d’un poble no llatí, els etruscs. L’època etrusca destaca pel fort creixement urbanístic (construcció de ponts, aqüeductes, cases i temples de pedra, murades, ...) i el desenvolupament de l’economia 🡪 importància de l’agricultura i la ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercials.

Tribú de la Plebs

500 BCE

Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus.

Expansió a la Península Itàlica

500 BCE

Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.

Llei de les Dotze Taules

450 BCE

compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus

dret a contreure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat.

400 BCE

Guerres púniques (Cartago)

264 BCE

Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.

Guerres entre Roma i Cartago

238 BCE

Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península (fundació de Cartago Nova - Cartagena). El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió (II guerra púnica 🡪 causa ocupació de la ciutat de Saguntum aliada de Roma però a territori controlat per Cartago).

Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats.

218 BCE

Desembarc a Empuries de Publi Corneli Escipió i derrotes succesives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península.

Guerra contra cartaginesos

218 BCE

Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats. Desembarc a Empuries de Publi Corneli Escipió i derrotes succesives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península.

Desprès de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir (poca resistència dels íbers).

202 BCE

Romans dominen zona mediterrànea

202 BCE

Desprès de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir (poca resistència dels íbers).

Expansió romana

154 BCE

Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta 🡪 forta resistència dels lusitans (dirigits per Viriat fins el 139 aC) i dels celtíbers fins el 133 aC (Numància).

Expansió pel Mediterrani Oriental

146 BCE

Es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà)

Consolidació de l’ocupació de la Meseta.

133 BCE

Crisi de la República al segle I aC.

100 BCE

Va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments interns en la república romana. Les causes són:

• Revoltes Populars 🡪 Desigualtats entre Patricis-Cavallers, beneficiaris de les conquestes i Plebeus (bàsicament pagesos) que no obtenen cap benefici

Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons.

29 BCE

Per administrar les terres conquerides els romans dividien el territori en províncies i al capdavant hi havia un governador ajudat per diversos funcionaris:

• República 🡪 2 províncies: Ulterior i Citerior
• August 🡪 3 províncies: Tarraconense, Baetica i Lusitania.
• Dioclecià 🡪 5 províncies: Tarraconense, Gallaecia, Carthaginensis, Baetica i Lusitania (després s’afegeix la província Baleariaca)

Imperi

Period: 27 BCE to 476

Pax Romana

1 CE

Moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art...

Aparició cristianisme

1 CE

Palestina 🡪 Jesús de Natzaret (religió monoteista). Idees principals: Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls. Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar. Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort.

• Poc èxit entre els jueus de Palestina 🡪 mort de Jesús.

Octavi August

27

Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma).

S'aturen les conquestes

201

Les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics (bàrbars) pel nord i dels perses per l’est 🡪 afebliment de l’autoritat imperial 🡪 augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit 🡪 crisi econòmica (manca d’esclaus, descens de la producció agrícola i minera, es tallen les vies de comunicació, estancament del comerç i l’artesania), augment dels impostos per afrontar les despeses militars.

Emperador Constantí

313

Va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió.

Emperador Teodosi

380

Imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir

• El Papa, que era el bisbe de Roma, va adquirir un paper preponderant com a guia de tots els cristians i d’ell depenien la resta de bisbes.
• Els concilis eren reunions dels bisbes per definir i precisar els aspectes fonamentals de la doctrina cristiana.

S.IV dC

395

Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble).

S.V dC

476

La pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició (476 dC, Odoacre, rei ostrogot, destitueix al darrer emperador de Roma, Ròmul Augústul (10 anys). A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se Imperi Bizantí.

Destrucció del darrer emperador

476

Al començament del segle V, i empesos per un poble arribat de l'Àsia central, els huns, hi va haver una nova onada d'invasions que van posar fi a l'Imperi Romà. L'any 476 Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el dar-rer emperador romà d'Occident. Després de la caiguda de l'Imperi d'Occident va començar una nova època a Europa. Els historiadors parlen de la fi de l'Antiguitat i del començament de l'Edat Mitjana.