Baixa (61)

República i Guerra Civil

  • 30 de gener: Dimissió de Primo de Rivera

    30 de gener: Dimissió de Primo de Rivera
    El 30 de gener de l'any 1930, Primo de Rivera va presentar la seva dimissió com a cap de govern de l'Estat espanyol. La seva dimissió va ser motivada per les creixents protestes i demandes de reformes polítiques i econòmiques per part de diverses forces polítiques i socials del país. Aquesta dimissió va marcar el final del règim autoritari instaurat per Primo de Rivera i va obrir pas a la instauració de la Segona República espanyola, que va tenir lloc més endavant en l'any 1931.
  • Gener 30-Febrer 31: “Dictablanda” del general Berenguer

    Gener 30-Febrer 31: “Dictablanda” del general Berenguer
    El terme «Dictablanda» es va utilitzar per referir-se al període en què el general Dámaso Berenguer va ocupar la prefectura del govern a Espanya, des de 1930 fins a 1931. Durant la Dictablanda de Berenguer, es va intentar implementar reformes polítiques i modernitzar algunes institucions, però la manca de decisió del govern i la pressió de grups polítics contraris van portar a un clima d'inestabilitat i agitació social.
  • 17 d’agost 1930: Pacte de Sant Sebastià

    17 d’agost 1930: Pacte de Sant Sebastià
    El Pacte de Sant Sebastià va ser un acord signat el 17 d'agost de 1930 entre els partits catalans d'esquerres i els partits republicans espanyols, amb l'objectiu de coordinar les seves accions per aconseguir la fi de la monarquia i l'establiment d'una República a Espanya. Aquest pacte va ser un pas important en la lluita per la República i va contribuir a la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera.
  • Març: Creació d’Esquerra Republicana de Catalunya

    Març: Creació d’Esquerra Republicana de Catalunya
    Al març de l'any 1931 es va fundar Esquerra Republicana de Catalunya , un partit polític catalanista i republicà que defensa la independència de Catalunya. Des de la seva creació, ERC ha estat un dels principals partits polítics de Catalunya i ha jugat un paper destacat en la defensa dels drets nacionals i lingüístics del poble català. A més, ha estat un dels principals impulsors del moviment independentista català i ha participat en diverses eleccions autonòmiques.
  • 12 d’abril: Eleccions municipals

    12 d’abril: Eleccions municipals
    El 12 de abril es una fecha importante para las elecciones municipales en algunos países. En este día, los ciudadanos tienen la oportunidad de elegir a sus representantes locales, como alcaldes, concejales y otros cargos municipales. Estas elecciones son fundamentales para la democracia local y permiten a la comunidad tener voz en la toma de decisiones que afectan su entorno más cercano.
  • 14 d’abril: Proclamació de la República

    14 d’abril: Proclamació de la República
    El 14 d'abril del 1931, es va proclamar la Segona República Espanyola, després de les eleccions municipals en què la majoria del poble espanyol va votar per partits republicans i d'esquerra. La proclamació de la República va comportar importants canvis polítics, socials i culturals al país, com la separació entre l'Església i l'Estat, la consecució de drets civils i polítics per a tots els ciutadans, la reforma agrària, la secularització de l'educació, entre d'altres.
  • Proclamació de la República Catalana per Francesc Macià i reconeixement de la Generalitat provisional

    Proclamació de la República Catalana per Francesc Macià i reconeixement de la Generalitat provisional
    El 14 d'abril de 1931, Francesc Macià proclamava la República Catalana a Barcelona des de la balconada del Palau de la Generalitat. La proclamació de la República Catalana va ser seguida per la constitució de la Generalitat provisional, presidida per Francesc Macià, que va iniciar la tasca de restablir les institucions catalanes i de recuperar la sobirania nacional de Catalunya.
  • 9 de desembre 1931: Constitució de 1931

    9 de desembre 1931: Constitució de 1931
    La Constitució de 1931, també coneguda com la Constitució de la Segona República Espanyola, va ser aprovada el 9 de desembre de 1931. La Constitució de 1931 va recollir principis fonamentals com la igualtat de tots els ciutadans davant la llei, la separació de poders, la llibertat religiosa i d'expressió, el sufragi universal, la creació d'un Estat laic i la defensa dels drets socials dels ciutadans.
  • 28 juny: Eleccions a Corts Constituents

    28 juny: Eleccions a Corts Constituents
    El 28 de juny es van celebrar eleccions a Corts Constituents a Espanya l'any 1977. Aquestes eleccions van ser les primeres que es van dur a terme després de la mort de Francisco Franco i van marcar l'inici de la transició a la democràcia al país. Els partits polítics que van participar en aquestes eleccions van ser nombrosos per tal d'establir la nova Constitució que regiria el país. Finalment, aquestes eleccions van donar lloc a la redacció i l'aprovació de la Constitució Espanyola de 1978.
  • 1931-1933: Bienni Reformista (govern Azaña)

    1931-1933: Bienni Reformista (govern Azaña)
    Durant el bienni reformista , sota el govern de Manuel Azaña a Espanya, es van dur a terme una sèrie de reformes polítiques i socials significatives.
    La reforma agrària, que cercava distribuir la terra de manera més equitativa entre els camperols i modernitzar el sector agrícola.
    Tot i això, el bienni reformista també va estar marcat per la polarització política i social a Espanya, amb tensions entre les forces d'esquerra i dreta que finalment desembocarien a la Guerra Civil espanyola.
  • 25 de febrer: Aprovació de la Llei del Divorci

    25 de febrer: Aprovació de la Llei del Divorci
    El 25 de febrer de 1981, es va aprovar a Espanya la Llei del Divorci, que permetia el divorci de manera definitiva i sense necessitat de separació prèvia. Aquesta llei va suposar un avenç important en la legislació espanyola en matèria de família i drets civils, permetent a les persones separar-se legalment de manera més ràpida i senzilla. La Llei del Divorci va contribuir a modernitzar la societat espanyola ia garantir el dret de les persones a decidir lliurement sobre la vida personal
  • 2 d’agost: Aprovació en referèndum de l’Estatut de Núria

    2 d’agost: Aprovació en referèndum de l’Estatut de Núria
    L’Estatut de Núria va ser aprovat en referèndum el 2 d’agost. Aquest estatut va establir el marc legal per a la autonomia de Núria, una regió amb una llarga tradició d’autogovern i una identitat cultural i lingüística pròpia. El referèndum va comptar amb una alta participació i va rebre un ampli suport de la població local. Aquesta aprovació va suposar un pas important en el reconeixement de la identitat i autonomia de Núria.
  • 10 d’agost: Intent de cop d’estat militar del general Sanjurjo

    10 d’agost: Intent de cop d’estat militar del general Sanjurjo
    El 10 d'agost del 1932, el general Sanjurjo va intentar dur a terme un cop d'Estat militar a Espanya. No obstant, el seu intent va fracassar i va ser arrestat juntament amb altres conspiradors. Aquest intent de cop d'Estat va ser un episodi més dins la inestabilitat política que va viure Espanya durant la Segona República. Després d'aquest fracàs, Sanjurjo va ser condemnat a mort, tot i que finalment la pena va ser commutada per la de cadena perpètua.
  • 9 de setembre: Aprovació de l’Estatut a les Corts de Madrid

    9 de setembre: Aprovació de l’Estatut a les Corts de Madrid
    El 9 de setembre de 2006, el Congrés dels Diputats espanyol va aprovar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, després d'un llarg i polèmic procés de negociació i debat polític. L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 va suposar una actualització i ampliació de les competències autonòmiques de la Generalitat de Catalunya, reconeixent la seva personalitat nacional i la seva capacitat legislativa en diversos àmbits. Malgrat la seva aprovació a les Corts espanyoles.
  • 20 de novembre: Eleccions al Parlament de Catalunya

    20 de novembre: Eleccions al Parlament de Catalunya
    Les eleccions al Parlament de Catalunya del 20 de novembre han estat un esdeveniment crucial per al futur polític de la regió. Els diversos partits polítics han presentat les seves propostes i programes electorals per intentar captar els vots dels ciutadans. És important que els ciutadans exercisin el seu dret a vot i participin en aquesta jornada electoral per decidir el futur del seu país.
  • 19 de novembre de 1933: Triomf de les dretes en les eleccions generals

    19 de novembre de 1933: Triomf de les dretes en les eleccions generals
    El 19 de novembre de 1933, es van celebrar eleccions generals a Espanya i les dretes van obtenir una victòria contundent. Aquest resultat va suposar un canvi en el sistema polític de la Segona República espanyola, que fins aleshores havia estat dominat per forces de centre-esquerra i esquerra. Aquestes eleccions i la victòria de les dretes van ser un punt d'inflexió en la història d'Espanya que va culminar amb l'esclat de la Guerra Civil espanyola l'any 1936.
  • Novembre de 1933-Febrer de 1936: Bienni conservador

    Novembre de 1933-Febrer de 1936: Bienni conservador
    Durant aquest període, conegut com el Bienni Conservador, es va instaurar un govern conservador a Espanya liderat per Alejandro Lerroux. Aquest govern es va caracteritzar per una política conservadora i moderada, amb una relativa estabilitat política i econòmica.
    Algunes de les mesures més destacades d'aquest període van ser la promulgació d'una nova llei electoral que beneficiava els partits conservadors, la repressió de moviments obrers i l'establiment de polítiques econòmiques liberalistes.
  • 25 de desembre: Mor Francesc Macià

    25 de desembre: Mor Francesc Macià
    Francesc Macià va morir el 25 de desembre de 1933 a Barcelona, als 69 anys d'edat. Va ser un important polític català i president de la Generalitat de Catalunya, conegut pel seu compromís amb la lluita per la autonomia i la independència de Catalunya. La seva mort va ser un gran impacte per al moviment independentista català i va ser recordat com un líder carismàtic i visionari.
  • 6 d’octubre: Lluís Companys proclama l’Estat Català dins la República espanyola

    6 d’octubre: Lluís Companys proclama l’Estat Català dins la República espanyola
    El 6 d’octubre de 1934, el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, va proclamar l’Estat Català dins de la República espanyola. Lluís Companys va ser detingut i condemnat a trenta anys de presó per sedició, però després de la victòria del Front Popular a les eleccions de 1936 va ser amnistiat i tornà a ocupar la presidència de la Generalitat.
  • 6 d’octubre: Insurrecció obrera a Astúries

    6 d’octubre: Insurrecció obrera a Astúries
    El 6 d'octubre del 1934 va tenir lloc la insurrecció obrera a Astúries, un aixecament armat protagonitzat principalment per miners i treballadors en contra de la dictadura recentment proclamada de Miguel Primo de Rivera.
    La revolta aviat es va estendre per tota la regió, amb enfrontaments armats entre els rebels i les forces governamentals. Finalment, l'aixecament va ser esclafat i els líders obrers van ser detinguts i condemnats a llargues penes de presó.
  • 16 de febrer: Eleccions generals amb triomf del Front Popular

    16 de febrer: Eleccions generals amb triomf del Front Popular
    El 16 de febrer d'un any indeterminat, es van celebrar eleccions generals amb un triomf del Front Popular, una coalició de partits d?esquerra a Espanya. La victòria del Front Popular va ser el resultat de la creixent desil·lusió de la població amb el govern anterior i amb les polítiques conservadores que s'havien implementat. Després de les eleccions, el Front Popular va formar govern i va iniciar un procés de reformes socials, laborals i polítiques.
  • Febrer-Juliol 1936: Govern del Front Popular

    Febrer-Juliol 1936: Govern del Front Popular
    El Front Popular va guanyar les eleccions legislatives de França el 3 de maig de 1936, formant un govern de coalició entre diversos partits d'esquerres. Durant aquest període, el govern va intentar dur a terme diverses reformes com la limitació de la jornada laboral a 40 hores setmanals, la creació de vacances pagades, la nacionalització de les empreses elèctriques i ferroviàries, entre altres mesures.
    Aquesta tensió culminaria finalment amb l'inici de la Guerra Civil espanyola el juliol de 1936