-
Carles IV
Anomenat «el Caçador», va ser rei d'Espanya des del 14 de desembre de 1788 fins al 19 de març de 1808. Va ser fill i successor de Carles III i de Maria Amalia de Sajonia. El seu regnat va marcar l’inici de la crisi de l’Antic Règim a Espanya, i també coincideix amb el període revolucionari a la veïna França, cosa que influirà en la seva política interior i exterior. ... Va ser substituït per Godoy, favorit de la reina Maria Lluïsa. -
Tractat de Fontainebleau
El tractat de fontainebleau va ser firmat el 27 d’octubre de 1807 en la ciutat Francesa de Fontainebleau entre els respectius representants plenipotenciaris de Manuel Godoy, vàlid del rei d’Espanya Carles IV de Borbón i Napoleón Bonaparte.
Va ser un acord pel qual França i Espanya van acordar envair Portugal i dividir el país en tres regnes. -
Ferran VII
Ferran VII, conegut com “El Deseado” i “el rey Felón” va ocupar el tro espanyol entre març i maig de 1808, i després de l’expulsió de Jose I Bonaparte i la seva volta al païs, novament des de 1814 fins la seva mort, 29 de setembre de 1833. Un rei que va prometre una monarquia liberalista però, enganyant a la població espanyola, va aplicar una monarquia absolutista. -
Josep Bonaparte
José Bonaparte, més conegut com José I Bonaparte, Josep Napoleó I i de forma despectiva «Pepe Botella» va ser un polític, diplomàtic i advocat francès, germà gran de Napoleó Bonaparte, diputat per Còrsega al Consell dels Cinquens i secretari del mateix.
Va ser proclamat rei a Madrid el 25 de juliol. -
Guerra del Francès
La Guerra de la Independencia o del francès, guerra en el que es viu un dels episodis més importants de la història d’Espanya i de les Guerres Napoleòniques. Els problemes interns de la monarquia borbònica van ser aprofitats per Napoleó, que consegueix el beneplàcit per entrar al territori espanyol, enfrontant-se com a aliats a Espanya, Regne Unit i Portugal contra l’imperi francès. -
Corts de Càdis
Es coneix com a Corts de Càdis a l’Assemblea constituyent inaugurada en San Fernando el 24 de setembre de 1810 posteriorment traslladada en Càdis en 1811 durant la Guerra d’Independència Espanyola. -
Sagasta
Práxedes Mariano Mateo Sagasta i Escolar va ser un enginyer civil, maçó i polític espanyol nascut el 21 de juliol de 1825 i mort el 5 de gener de l’any 1903. Membre successivament dels partits Progressista, Constitucional i Liberal-Fusionista; famós pels seus dots retòrics. -
Cànovas
Va ser un polític i historiador espanyol, figura capital de la política espanyola de la segona meitat del segle XIX. Va redactar el Manifest de Manzanares publicat a l'inici del Bienni progressista. Tenia un pensament conservador per l’època, estava en contra dels liberals d’Isabel II. -
Pragmàtica sanció
La pragmàtica sanció aprobada per Fernando VII d’Espanya el 29 de març de 1830, és la pragmàtica promulgada pel rei d’Espanya que incunbeix aspectes fonamentals d’Estat, regulant qüestions tals com la successió dinàstica o altres. -
Guerres carlistes
Van ser una sèrie de guerres civils que es van desenvolupar a Espanya entre el 1833 i el 1840 entre els carlins, partidaris de l'infant Carles Maria Isidre de Borbó i d'un règim absolutista, i els isabelins, defensors d'Isabel II i de la regent Maria Cristina de Borbó , el govern del qual va ser originalmente absolutista moderat i va acabar convertint-se en liberal per obtenir el suport popular. -
Isabel II
Isabel II d’Espanya, coneguda com “la de los Tristes Destinos” o “la Reina Castiza” va ser reina d’Espanya entre els anys 1833 i 1868, gràcies a la derogació del Reglament de successió de 1713. Va néixer el 10 d’octubre de 1830 i va morir el 9 d’abril de 1904. Era més liberalista i va aplicar una monarquia parlamentària. -
Desamortització de Mendizábal
Va ser un llarg procés històric, econòmic, i social iniciat a finals del segle XVIII amb la denominada “Desamortització de Godoy” Un procés governamental de comercialització de terres i bens propis de la Església catòlica, amb l’objectiu de recaudar diners pel manteniment de la guerra contra els carlistesa més de crear una classe mitja. -
Espartero
Va ser un militar espanyol que va ostentar els títols de príncep de Vergara, duc de la Victòria, duc de Morella, comte de Luchana. Pertanyent al partit progressista de l’època, i conegut pel bombardeig de Barcelona l’any 1842 per acabar amb la ideologia conservadora. -
Amadeu de Savoia
Amadeu I d'Espanya, anomenat «el Rei Caballero» o «l'Electe», va ser rei d'Espanya des del 2 de gener de 1871 fins a l'11 de febrer de 1873.
Va ser elegit rei d'Espanya per les Corts Generals el 1870 després de la deposició d'Isabel II el 1868. -
La Gloriosa
Va ser una revolta militar amb elements civils que va tenir lloc a Espanya el setembre de 1868, la qual va suposar el destronament i exili de la reina Isabel II i l'inici del període denominat Sexenni Democràtic. -
Prim
Va ser un militar i polític liberal espanyol del segle XIX que va arribar a ser president del Consell de Ministres.
A la seva vida militar va participar a la primera guerra carlina ia la guerra d'Àfrica, on va mostrar rellevants dots de comandament, valor i temeritat. Després de la Revolució de 1868 es va convertir en un dels homes més influents a l'Espanya del moment, -
Primera República
S’inclueix una forma de govern presidencial amb moltes tendències liberals, entelada per l’article 210, imposta per Pedro Santana a l’Assemblea Constituyent per la força, donant privilegis d’una dictadura fins que la guerra independentista acabés. -
Alfons XII
Alfons XII, apodat “El Pacificador” va ser rei d’Espanya entre 1874 i 1885. Fill de la reina d’Isabel II i presuntament del rey Francisco de Asís de Borbón, el inici del seu reinat va posar en terme a la Primera República i va donar pas al període conegut com la Restauració. El 1 de desembre de 1874, fa públic el Manifest de Sandhurst, on s'expressa com a príncep catòlic, espanyol, constitucionalista i liberal. -
Guerra de Cuba
El terme Guerra de Cuba pot fer referència a diferents revoltes que es van produir a la província espanyola de Cuba entre el Govern i grups independentistes cubans al llarg de la segona meitat del segle i que va concloure finalment amb la derrota del Govern davant els Estats Units a 1898.