Què és conèixer, què podem conèixer i com podem conèixer?

  • 6 BCE

    Pre-Socràtics

    Pre-Socràtics
    Estableixen la naturalesa com a subjecte de preguntes filosòfiques (Física més que Metafísica). Panta Rei (tot flueix)
  • 5 BCE

    Sócrates

    Sócrates
    Interessats pel bé/veritat associada a la utilitat del coneixement
  • 5 BCE

    Plató

    Plató
    La veritat no és al món real, és al món ideal. Només sé que no sé res (arrel de l’escepticisme)
  • 4 BCE

    Aristòtil

    Aristòtil
    Són les realitats sensibles les que ens han d’interessar
  • 13

    Roger Bacon

    Roger Bacon
    Roger Bacon. La deducció requereix veritats fonamentals. Primer mètode científic.
  • 17

    Kepler

    Kepler
    Empiricisme científic i mètode científic. Refina i posa en el centre de la construcció del coneixement el mètode empíric
  • 17

    Galileu

    Galileu
    Empiricisme científic i mètode científic. No proposa un mètode. Buscava una veritat general que anés més enllà de la confirmació d’hipòtesis locals
  • 17

    Newton

    Newton
    Proposa quatre normes per pensar sobre ciència:
    1) El raonament ha de ser sobre causes – que han de ser certes
    2) Als mateixos efectes corresponen les mateixes causes
    3) Hi ha propietats que cal considerar universals
    4) Hem de derivar els nostres principis d’una inducció àmplia.
    No podem tolerar hipòtesis per “descartar” principis als que hem arribat a través de la inducció.
  • 17

    Descartes

    Descartes
    Cogito ergo sum. Es proposa fonamentar un mètode per explicar la natura en les matemàtiques.
  • 18

    Hume

    Hume
    La inducció no ens pot portar al coneixement; ens porta a un raonament circular.
  • 18

    Kant

    Kant
    L’estudi del coneixement és independent de l’estudi de la realitat última. “Els pensaments sense contingut són buits; les intuïcions sense conceptes són cegues”
  • 18

    Hegel

    Hegel
    Idealisme que redueix la realitat a idees derivades de la lògica
  • 19

    Auguste Conte

    Auguste Conte
    Positivista que aborda el problema del coneixement d’una forma normativa per demanar-se quina és la forma més valuosa del coneixement.
  • 19

    Jonh Stuart Mill

    Jonh Stuart Mill
    No era un empiricista naïve, però era un empiricista fort: començar amb dades i procedir per inducció cumulativa.
  • 19

    Whewell

    Whewell
    Creia que la ment humana pot capturar/comprendre la realitat independentment de l’observació. Portem idees a l’observació per tant no és una font, per si sola, del coneixement. Afirma que la ment pot arribar a veritats a priori. Proposa un mètode hipotètico-deductiu
  • 19

    Hermenèutica

    Hermenèutica
    El món és un discurs
  • 19

    Marx

    Marx
    Materialisme històric. La base del coneixement és la realitat.
  • 19

    Khun

    Khun
    L’estructura de les revolucions científiques. Procés d’acumulació fins que una revolució comporta un canvi de paradigma. Els paradigmes són incommensurables: el mètode només té sentit dins de cada paradigma. La teoria de Kuhn incorpora elements sociològics a la discussió sobre la natura de la ciència.
  • 20

    Popper

    Popper
    La ciència ha de ser neutre envers els valors. Proposa la falsabilitat com a criteri de demarcació. No es pot definir el coneixement científic positivament. Els sistemes de coneixement que no apliquen/accepten la falsabilitat són pseudociències. La inducció és impossible i la deducció no ens permet avançar. La falsabilitat és un procés hipotètico-deductiu. a) Quina és la naturalesa de les teories? b) Quin és el paper del mètode científic? Descriure què és ciència o recomanar un camí per avançar?
  • 20

    Postmodernisme

    Postmodernisme
    Engloba a:
    -Khun
    -Lakatos
    -Feyerabend
  • 20

    Lakatos

    Lakatos
    Tot i ser un seguidor de Popper proposa que la falsibilitat no és un mecanisme absolut. Els programes de recerca científica té tres elements: a) Un nucli de teories acceptades que no es qüestionen
    b) Hipòtesis que han de ser contrastades, ajustades o rebutjades
    c) Dues heurístiques que guien la recerca:
    - Positiva: per treballar sobre hipòtesis
    - Negativa: per protegir el nucli del programa Lakatos introdueix idees socio-històriques que propugnen un progrés científic.
  • 20

    Feyerabend

    Feyerabend
    A partir de Popper i de l’element d’ incommensurabilitat proposa el pluralisme teòric: Cal proposar hipòtesis alternatives diverses. Rebutja standards variables de racionalitat. La ciència evoluciona de manera inconsistent i anàrquica (anarquisme metodològic). La consistència tendeix a protegir teories existents i va en contra de l’evolució social. Totes les teories possibles són inconsistent amb una part de la realitat. rebutja la idea de progrés. La ciència no es única per explicar el món.