-
Period: 100,000 BCE to 10,000 BCE
Paleolític
El paleolític és el període més llarg de la prehistòria, situat entre l'aparició dels primers humans i el descobriment de l'agricultura i la ramaderia. Aquesta etapa va dels 3,4 milions a.C fins al 10.000 a.C. -
99,999 BCE
Activitats
Vivíen de la pesca, la caça i la recol·lecció de fruits i plantes. Cuinaven la caça i feien les eines i armes amb pedres i pals. -
90,500 BCE
Nòmades
Al paleolític eren nòmades. Cada cop que s'acabava la caça o la pesca, anaven en cerca d'un altre territori on sí que hi havia caça. -
90,000 BCE
Estil de vida
Els primers homínids vivien en tendes fetes de pell d'animal o en coves fetes amb fang a prop dels rius i en petites tribus. -
80,500 BCE
Ganivet de sílex
El ganivet de sílex va ser una de del primeres eines al paleolític. L'utilitzaven per caçar, per tallar la carn, els fruits que recol·lectaven. Estava fet d'un pal, que feia de màneg, amb la pedra sílex afilada. -
80,000 BCE
Estil d'art
Al paleolític existien 2 tipus d'art, l'art mobiliari i l'art rupestre.
A l'art mobiliari hi havien les Venus paleolítiques. Eren unes figures amb forma de dona fetes de pedra o banyes d'animals on se li remarcava molt els pits i les caderes. El seu objectiu era per la fertilitat de la dona i poder reproduir-se i tenir fills. L'art rupestre era d'estil franco-cantàbric. Eren representacions molt reals d'animals molt grans.Utilitzaven una paleta molt extensa de colors perquè quedesi més realista -
70,000 BCE
Creences
Es feien cerimònies i rituals per influir sobre els fenòmens meteorològics com, la pluja, la neu... I l'homo de Neandertal va començar a fer els primers enterraments i ritus funeraris. -
60,000 BCE
Foc
El foc va ser un dels descobriments més importants d'aquesta época. Es va descobrir al voltant de l'any 500.000 a.C. SErvia per escalfar-se i no passar fred, per cuinar la caça i la pesca, per espantar i protegir-se dels animals salvatges i per poder comunicar-se millor. -
60,000 BCE
Estris i armes
Fabicàven les eines amb pedra sílex, ossos i banyes d'animals. Feien armes i estris com, agulles, arpons, rascadors, puntes de llança... -
50,000 BCE
Comerç
No ni havia comerç en el paleolític, ja que tot els homínids eren iguals. A més, de que no existien els diners ni tenien gaires coses per poder intercambiar. -
40,000 BCE
Cova d'Altamira
La cova d'Altamira es una cova d'estil franco-cantàbric, situada a càntabria. S'estima que aquestes representacions van ser dibuixades al voltant de l'any 36.000 i 13.000 a.C. -
40,000 BCE
Arpó
L'arpó va ser la primera arma per pescar. Era un instrument generalment de d'os, llarg i estret, amb gruixudes dents en un o als dos costats, de manera de serra i amb una empunyadura en una de les seves extremitats per manejar-ho. -
Period: 10,000 BCE to 5000 BCE
Neolític
El paleolític és el segon període de la prehistòria on els homínids començaran a fer noves activitats i s'acabaran assentant en un lloc concret. Se'n diu revolució neolítica el conjunt de canvis produïts fa deu mil anys. Aquesta etapa va dels 10000 fins en 5000. -
9000 BCE
Origen del neolític
El període del Neolític comença amb una gran sequera fa 10.000 anys. La sequera provoca que els homínids i els animals comencin a apropar-se a la vora del riu, perquè només sobrevivíen les plantes allà. Els homínids comencen a observar el comportament dels animals, i a poc a poc van aprenent a utilitzar l'aigua com a regardiu i sembren en zones on no creixien les plantes. Es fixen en que les parts que sobren del menjar, els atrau als animals, i comencen a domesticar-los. -
9000 BCE
Activitats
Al neolític va aparèixer la especialització del treball. Cadascu es dedicava a fer una activitat per contribuir al poblat i poder tenir les necessitats bàsiques. També apareix la agricultura, que cultivaven blat i ordi, la ramaderia, que amb això aconseguien llet, ous... I apareix el comerç, que comencen a practicar el troc entre poblats. -
8000 BCE
Estil d'art
Com al pleolític, existeix 2 tipues d'art, l'art mobiliari i l'art rupestre. Però al neolític cambia.
A l'art mobiliari tenim la Deesa Terra Mare, que eren une figures fetes de fang que servien per protegir les collites i els ramats i també, era responsable de la fertilitat.
I a l'art rupestre, tenim les pintures rupestres pero d'estil llevantí. Aquestes pintures eren més esquematiques, només utilitzaven 1 color i apareixía la figura humana. -
8000 BCE
Creences
Al neolític comencaven a fer homenatges als morts als Necròpolis, que són com petits cementiris o lloc de sotarrament. També feien ús de les urnes de ceràmica per enterrar al mort amb els seus objectes personals. -
7000 BCE
Estil de vida
Al neolític eren sedentaris, ja que conreaven i i domesticaven els animals i aconseguien els seus propis aliments.es van començar a crear els primers poblats i les cases estaven fetes de tova, que era una barreja de palla i fang, per les parets, palla pel sostre i fusta per reforçar. Normarment només tenia 1 habitació. -
7000 BCE
Comerç
S'intercanviaven productes entre pobles per tal de satisfer béns o serveis; això constitueix el primer esglaó de l'activitat comercial sense l'intervenció de diners. -
6500 BCE
Falç
La falç és una eina agrícola que s'utilitza per segar o tallar herba. Té el seu origen al neolitic al segle XVIII aC i segle VIII aC. Està fet de pedres tallants enganxades per dintre d'un tros de fusta en forma de mitja lluna i amb un mànec, també de fusta. -
6000 BCE
Ceràmica
Els atuells es fabricaven a base d'esclafar, trepitjar, refregar i colpejar l'argila fins a donar-li la forma desitjada. -
Period: 5000 BCE to 3500 BCE
Edat del Metalls
L'edat del metalls és el període on es començaran a utilitzar nous materials per construir objectes i intruments, i apareixeran grans avenços tecnològics com, la roda, la vela, la arada... Aquesta etapa acaba amb l'aparició de l'escriptura. Va del 5.000 a.C fins al 3.500 a.C. -
4800 BCE
Comerç
Les principals activitats econòmiques van ser, l'agricultura, la ramaderia, i amb els metalls, es va produir l'intercanvi de béns entre poblats i ciutats donant lloc al comerç. -
4750 BCE
Etapes
L'edat dels metalls es divideix en tres etapes. L'edat del coure, l'edat del bronze i l'edat del ferro. -
4500 BCE
Edat del coure
En aquesta etapa van descobrir el coure i va ser el primer metall que es va fer servir per fabricar eines i armes. Les seves característiques es que el coure esra molt tou i es deformava molt fàcilment. -
4350 BCE
Metal·lúrgia i siderúrgia
A l'edat dels metalls apareixen noves activitats com la metal·lúrgia i siderúrgia, que eren un conjunt de tècniques per la construcció de noves eines i estris. Fabricaven els objectes mitjantçant cops al ferro fred. Més endevant, fonien el materials metàl·lics per després donar-los forma amb un motlle. -
4250 BCE
Edat del bronze
El bronze va ser el segon metall que van utilitzar. El bronze, és una barreja entre estany i coure. Aquest metall ja era més dur i tallant, i d'en mica en mica, anirà substituit a la pedra. -
4000 BCE
Edat del ferro
El ferro és el tercer metell que utilitzen. El ferro és un metall molt resistent i fàcil de moldejar, i serà la substitució definitiva de la pedra. -
3750 BCE
Estil de vida
A l'edat dels metalls apareixen nous oficis com, els artesans o comerciants, ja que es comerç comença a fer-se molt extens. Apareixen els grups o classes socials, ja que algunes persones comencen a acumular molta riquesa i poder. Apareix també la societa urbana. La gent viu en ciutats per l'augment de la població. Aquestes estaven emmurallades i es construien edificis on hi havien soldats protegint les ciutats. Vivien al costat del mar. -
3500 BCE
L'arada
Les arades eren de fusta primerament, o format per una branca. De vegades es realitzaven amb branques en formes de forquilles, tirats per un animal o una persona, per obrir petits forats a la terra. Al 3000 anys a de C. comencen a utilitzar bous per estirar l'arada. -
3300 BCE
Cromlec de Stonehenge
El cromlech de Stonehenge és, sense
dubte, el cercle de pedra més famós
del món. Es troba situat al sud
d'Anglaterra. El seu nom s'ha vist associat a religions ancestrals, a sacrificis humans, a rituals funeraris, mites druídics, gegants petrificats i, fins i tot, la llegenda artúrica que adjudica la seva construcció
al mag Merlí.