PINTURA A L'OLI

By janacasacuberta
  • 1200

    EDAT MITJANA - Miniatures (s. XI-XV)

    Els primers indicis de la pintura a l'oli apareixen a l'Edat Mitjana (probablement Baixa Edat Mitjana) en escrits Medievals els quals parlen de les propietats dels olis secatius. Es creu que algunes de les miniatures (imatges amb les quals es complementava la informació d'un llibre) que presentaven, havien estat pintades a l'oli.
  • 1432

    RENAIXEMENT- L'Adoració de l'Anyell Místic. Germans Eyck, s.XV

    Obra realitzada per Humbert i Jan Van Eyck, pintors flamencs de molta anomenada del segle XV.
    Es tracta d'un políptic de dotze taules pintades a l'oli. Representa una al·legoria de Crist crucificat i l'adoració d'aquest.
    Ressalten trets distintius de la pintura flamenca com ara la importància del color, la recerca del naturalisme dins la representació i una certa tridimensionalitat amb una línia d'horitzó més aviat alta.
  • 1545

    MANIERISME - Venus, Cupido, la Follia i el Temps. Bronzino, s. XVI

    L'obra es tracta d'una al·legoria de l'amor i les seves dues cares.
    El pintor es serveix d'uns colors vius i brillants que ressalten la nuesa dels cossos dels personatges principals. La pizellada és precissa i gairebé irreconeixeble, no interessa mostrar el traç del pinzell. S'estableix un joc de llum i ombres que desvia l'atenció de l'espectador cap a certs personatges.

  • BARROC - Judith decapitant a Holofernes. Artemisia Gentileschi s. XVII

    Oli sobre llenç de la pintora italiana Artemisia Gentilleschi.
    Es tracta d'un un episodi de l'Antic Testament.
    L'obra presenta molts elements tècnics i formals típics del barroc com ara les formes voluminoses i exagerades, una pintura molt més tenebrosa que juga amb els clarobscurs i una imposició del color davant del dibuix.
    En aquest cas, la pintura a l'oli facilita el treball amb Veladures, el qual acaba proporcionant forts contrastos de llum i foscor.

  • ROCOCÓ - Jean-Honoré Fragonard s. XVIII

    Oli sobre llenç. L'obra representa una escena típica del Rococó; el lleure, l'hedonisme i el coqueteig.
    La composició és marcada per un gran dinamisme liderat pel personatge principal i emfatitzat per la natura, frondosa i salvatge, que creix pels voltants. S'hi representen molt minuciosament les diferents textures i la llum és tractada de tal manera que s'emfatitzen els colors pastels que predominen en l'obra.

  • ROMANTICISME - La llibertat guiant al poble. Eugène Delacroix s. XIX

    Oli sobre llenç. Delacroix fou un pintor romàntic francès del primer terç del segle XIX. La seva obra tindrà un gran pes en la pintura impressionista.
    Es tracta d'una declaració d'amor a la pàtria i al poble francès el qual es revolta en contra de les classes explotadores.
    La pinellada, enèrgica però controlada, ajuda a aportar un gran dinamisme a l'obra, alhora que desperta un esperit de lluita i de revolució.

  • REALISME - Enterrament a Ornans. Gustave Courbet, s. XIX

    Es tracta d'una obra del pintor francès Gustave Courbet. Un dels màxims representants i fundadors del realisme. Corrent que estava basat en la representació de la realitat tal i com era, sense cap mena d’idealització.
    Aquesta obra del pintor és característica per representar un tema com un enterrament, en unes dimensions tant immenses, quan fins llavors no estava ben vist. la pintura al oli permet el detall i la caracterització realista de cada un dels personatges i l’ambient.

  • IMPRESSIONISME - Impressió: sol naixent. Claude Monet s.XIX

    Aquesta obra es considera la precursora de l'Impressionisme. Monet innova dins el camp pictòric gràcies als seus estudis sobre el color i la llum. A més, amb l'aparició de la figura del colorista i la comercialització dels tubs de pintura a l'oli, apareix la pintura "au plein air", la qual cosa suposa un canvi molt faborable pels artistes.
    Destaquen les pinzellaes lliures, ràpides i enèrgiques. La composició casi espontània permet aquest desdibuixament de les formes i els seus contorns.

  • SIMBOLISME - Jeunes filles au bord de la mer. Chavannes, s. XIX

    Pierre Puvis de Chavannes, pintor francès el qual malgrat seguir amb les pautes academicistes, aconseguí innovar dins el camp del simbolisme.
    Aquesta obra suposa un bon exemple del seu art; una composició senzilla, de poca profunditat amb dibuixos esquematitzats o desdibuixats i colors apagats que susciten una certa malenconia.

  • POSTIMPRESSIONISME - La Femme à la cafetière. Cézanne, s. XIX

    Paul Cézanne (1839-1906) fou un pintor postimpressionista francès. Considerat un dels pares del Fauvisme i un precursor del Cubisme. L'obra escollida representa la seva evolució, sobretot per l'enfocament subjectiu i la perspectiva no naturalista. Cézanne feia servir la pintura a l'oli per fer quadres rics i vívids, contribuint així en el caràcter dels personatges i de l'ambient, i desenvolupant un estil molt personal i característic.

  • MODERNISME - Gòtic americà. Grant Wood, s. XX

    El pintor realista Wood fa una apologia dels valors americans tradicionals i del món rural.
    Imita l'estil dels pintors renaixentistes flamencs, amb figures frontals i una pintura a l'oli molt treballada i minuciosa. Ja no es descuida el traç de la línia, com es feia a l'Impressionisme, ara es cuiden tots els detalls i es procuren marcar les textures. Rep influència del gran pintor Jan Van Eyck.

  • SURREALISME - La Persistència de la Memòria. Salvador Dalí, s. XX

    El pintor presenta una obra surrealista de temàtica onírica. Forma part del que ell anomenà "fotografies de somnis pintades a mà". Dalí fa servir una tècnica molt acadèmica a l'hora de pintar el seu quadre; posa especial atenció en els detalls i procura fer una pinzellada curta i controlada. L'obra presenta una certa rugositat la qual prové del llenç i que proporciona un cert volum i diferents textures.