-
Period: 1525 to 1569
Pieter Brueghel el Vell
Línia del temps sobre el pintor holandés Pieter Brueghel el vell,en apuesta linia del temps podem trobar algunes de les seues obres -
1559
Proverbis neerlandesos
Altres noms amb els quals és coneguda aquesta obra és La capa blava, o El món a l'inrevés. Representa una terra habitada amb representacions literals de proverbis flamencs de l'època. La pintura desborda de referències i encara poden identificar-s'hi la major part; mentre molts dels proverbis han estat oblidats o mai es van traduir a altres idiomes, alguns encara s'usen. Esta situada el el Museu Estatales de Berlín. -
1559
La batalla entre Carnestoltes I Quaresma
Aquest quadre en particular està representat per personatges agafats de la realitat mentre celebren un esdeveniment. Es tracta aquí d'un carnestoltes representat per la classe rural, pintat l'any 1559. S'exhibeix actualment en el Museu d'Història de l'Art de Viena, Àustria. -
1562
El triomf de la mort
Va pertànyer a la col·lecció de pintures de la casa real espanyola des de 1746 fins a 1759, quan va ser adquirida per Isabel Farnese pel Palau de la Granja. Des de 1827 forma part de la col·lecció del Museu del Prado, Madrid. És una panoràmica de la mort: veiem el cel enfosquit pel fum de les ciutats cremant, al fons un mar plagat de naufragis; a la riba hi ha una casa, al voltant de la qual s'agrupa un exèrcit de homes. -
1563
La Torre de Babel
El quadre presenta la construcció de la Torre de Babel, un episodi que apareix a la Bíblia al llibre del Gènesi, quan els homes van voler construir una torre per arribar al cel (Genesis 11:4), i que va acabar amb la confusió de les llengües.
El centre del quadre està dominat per la torre a mig construir, en un paisatge panoràmic. A la part superior de la torre, la presència d'un nuvol simbolitza la pretensió d'arribar al cel. Al Museu el
Kunsthistorisches de Viena, Àustria. 1563 -
1565
Crist I la dona adúltera
La hi presenta com una forma idealitzada, quelcom atípic en les figures femenines de Brueghel, normalment terrenals i propietàries; encara que l'esquema bàsic de la composició és neerlandès, "l'austera composició i les figures monumentals són potser les més italianitzades de totes les pintures de Brueghel",actualment en el Courtauld Institute of Art de Londres, Regne Unit. -
1565
Els segadors
L'escena descriu el treball i el descans en un dia d'estiu, probablement a l'agost. En primer pla dos pagesos tallen les llargues espigues de blat amb dalles i un tercer a través del camp a través d'una bretxa, portant una gerra i en direcció a la dreta, però, on alguns agricultors estan descansant, menjant i bevent a l'ombra. s'exposa al Metropolitan Museum of Art de Nova York. -
1565
Día malenconiós
L'escena del quadre s'ambienta al voltant del començament del calendari al voltant de gener, representat potser en la desolada atmosfera i els arbres sense fulles. La corona de paper al voltant del cap del nen que es refereix a l'Epifania i en menjar gofres que normalment es prenien en l'època del Carnestoltes abans de la Quaresma. S'exhibeix actualment en el Museu d'Història de l'Art de Viena, Àustria. -
1567
La boda camperola
La pintura a l'oli representa el banquet de noces d'uns camperols, com indica el seu títol. Hi una taula dins una pallissa on seuen els convidats. A les parets pengen dues espigues de cereal amb un rasclet. La núvia és la dona que seu enmig, sota el tapís verd amb una corona (els símbols habituals del casament renaixentista, presents també en el ric vestit de l'esposa de El matrimoni Arnolfini)... Va ser executada l'any 1568, ubicada en el Museu d'Història de l'Art de Viena, Àustria. -
1567
La terra de Xauxa
Es representa a tres homes vençuts per la
beguda,obesos,possiblement dormits, cadascun d'ells vestit de manera diferent, per representar tres classes socials: un cavaller, un camperol i un home de lletres, estudiant o clergue, aquest últim tombat sobre un abric de pells i amb un llibre a un costat. D'aquesta manera es transmet la idea que les febleses i els vicis no entenen de classes, a l'Alte Pinakothek de Munic, Alemanya. -
1568
La garsa a la forca
El quadre presenta una clariana al bosc on hi ha tres camperols dansant en cercle al so d'un sac de gemecs, al costat d'una forca al capdamunt de la qual hi ha una garsa.Una altra garsa s'enfila a una roca a la base de la forca, prop del crani d'un animal. Les úniques persones ocupen la part esquerra del primer pla: un home defeca a la foscor de l'esquerra, mentre que uns altres miren i s'apropen als tres dansaires. En el Museu Estatal de Hessen a Darmstadt, Alemanya.