-
Primer Congrés Catalanista
Valentí Almirall impulsa una acció política catalana al marge dels partits d’àmbit estatal. La seva tasca propagandística el va aportar a promoure el Primer Congrés Catalanista (1880), que pretenia aplegar tendències diverses, des del federalisme republicà fins al corrent que havia fundat la 1a associació catalanista La jove Catalunya, on es va defensar la necessitat que el catalanisme superés la formulació literària i cultural i passés a ocupar-se dels “interessos materials” del país. -
Vigatanisme
En aquest trànsit paper important el vigatanisme, moviment cultural i intel·lectual impulsat pels membres de les institucions eclesiàstiques de Vic. Aquest apropament catalanisme conservador liderat clergues Jaume Collell i el bisbe Morgades, en un intent de cristianitzar el moviment. Aquest grup va comptar amb un òrgan de premsa (La veu de Montserrat) i van dur a termes campanyes a favor celebració mil·lenari de Montserrat (1881), entre altres, i l’exigència que bisbes fossin catalans. -
Partit Centre Català
Es va acordar la formació del partit Centre Català (1882), encarregat de desenvolupar un programa reivindicatiu (llengua, dret civil, proteccionisme econòmic) i de crear nuclis propagandístics del catalanisme arreu del Principat i qui va convocar el 2n Congrés Catalanista (1883). -
Segon Congrés Catalanista
Convocat pel partit Centre Català. On es va fer una crida als polítics catalans perquè abandonessin els partits dinàstics, denunciats pels seu caràcter sucursalista, i s’impliquessin en organitzacions estrictament catalanes. -
Míting a la Llotja de Barcelona
Centre Català va convocar un míting a la Llotja de Barcelona, on van participar organitzacions econòmiques de la burgesia, institucions culturals i altres entitats catalanistes, per assolir més projecció pública arran la redacció del Memorial de Greuges. -
Memorial de Greuges
1r manifest polític unitari del catalanisme i que va ser presentat a Alfons XII. En aquest es denunciava centralisme i es demanava dret a impulsar la vida regional, i es defensava el proteccionisme i dret civil català. Tot i la mort del rei i la seva conseqüent pèrdua d’eficàcia, el Memorial va aproximar al moviment catalanista a la burgesia que defensava el proteccionisme i manifestava posicions tímidament. descentralitzadores. -
"Lo catalanisme" - Valentí Almirall
Almirall publica Lo catalanisme, on establia bases ideològiques d’un catalanisme progressista explicant la seva concepció del particularisme català, el qual havia de ser el motor del desenvolupament de Catalunya i de la regeneració d’Espanya. Per impulsar-les, va fundar una organització política interclassista amb capacitat per intervenir en les eleccions. -
Lliga de Catalunya
Arran discrepàncies dins el Centre Català que havien menat a una escissió, es va formar la Lliga de Catalunya que tenia un caràcter + conservador que projecte Almirall i sintonitzava millor amb burgesia descontenta amb política dinàstica, i comptava amb polítics com Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Enric Prat de la Riba i Angel Guimerà. Van reivindicar oficialitat llengua catalana.defensa dret civil català, proteccionisme i execució política catalana. -
Exposició Universal de Barcelona
Proposta Almirall fracassa i perd suport perquè, representava un catalanisme massa republicà per atreure amplis sectors de la burgesia catalana i, perquè tenia un component social + feble que el republicanisme federal, que limitava les bases populars. Finalment, la forta oposició Almirall a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, va contribuir al distanciament burgesia. Poc desprès, el Centre Català va desaparèixer i influència Almirall dins moviment catalanista va esmorteint-se. -
Period: to
Missatge a la Reina Regent
Una de les iniciatives de la Lliga de Catalunya va ser el Missatge a la Reina Regent (1888), on demanaven a Maria Cristina l’autonomia per a Catalunya, i una campanya en defensa del dret català i contra el projecte de reforma del Codi Civil el 1889, on el catalanisme va obtenir la seva primera victòria perquè el govern va accedir a canviar la redacció d’aquest Codi Civil. -
Catalanisme conservador
Paral·lelament al catalanisme procedent del republicanisme federal i de caràcter progressista, es van consolidar altres opcions diverses que van emergir amb força al 1890, consolidant un catalanisme conservador. Al llarg de la Restauració, bona part del clero català que s’havia arrenglat al carlisme i havia adoptat posicions integristes i antiliberals durant la implantació de l’Estat liberal, van abandonar aquests plantejaments per cercar un espai dins del liberalisme més conservadors. -
Unió Catalanista p.2
Aquesta va tenir un suport important a la Catalunya rural (que entroncava amb les organitzacions comarcals), propietaris mitjans, comerciants, professionals liberals i intel·lectuals. La seva militància era escassa, però la seva estructura proporcionava una gran amplitud geogràfica que afavoria la difusió de les seves iniciatives. -
Unió catalanista p.3
La Unió tenir un paper important en el desvetllament de la consciència catalanista i va significar el triomf de les tesis per l’obtenció d’un ampli autogovern per a Catalunya, més enllà de l’organització descentralitzadora de l’Estat. El seu punt més feble fou la tensió entre els sectors contraris a la participació política i els que defensaven la necessitat de convertir aquesta en una organització política que es presentés a les eleccions. -
Unió catalanista p.1
La campanya contra el projecte de Codi Civil va mostrar la necessitat d’organitzar més i millor el moviment catalanista i la Lliga de Catalunya va proposar la fundació de la Unió Catalanista (1891), una nova entitat que coordinava a tots els grups catalanistes comarcals, per tal que fos una federació de tots els grups, centres, associacions, ateneus i publicacions i que propagués les idees regionalistes i portés a terme la realització d’un programa comú per a tots ells. -
"La tradició catalana"
Però tradició vigatana va entroncar amb Josep Torras i Bages, bisbe Vic, que 1892 va publicar La tradició catalana, on defensava que esperit Catalunya reposa en família, propietat i religió; refusava tot plantejament de canvi social, presentava Edat Mitjana idealitzada com a model de valors que calia aplicar al present i defensava estratègia regionalista allunyada acció política. En aquest sentit, clero protagonista principal tasca de cristianització model social degradat per industrialització. -
Aprovació Bases de Manresa
Va tenir lloc un dels primers actes de la Unió Catalanista a Manresa, una assemblea amb l’objectiu d’aprovar les Bases per a la Constitució Regional Catalana o Bases de Manresa, un programa polític que recollia els principis del catalanisme polític i posava l’èmfasi en el paper que Catalunya havia de tenir en la vida política espanyola. -
Estructura Bases de Manresa
Estructurada 17 articles,Bases definien poder regional sobirania de Cat, deixant competències Estat central limitades:competències absoltes pel poder català en matèria legislativa,educació,justícia, ordre públic,encunyació moneda;oficialitat llengua cat; càrrecs públics Cat exercits catalans; servei militar voluntari; restabliment antigues institucions(audiència reial i corts elegides sufragi corporatiu) i vinculació Cat amb Esp per un pacte institucions amb Corona(mostrant caràcter arcaïtzant). -
Period: to
Catalanisme polític conservador
Malgrat voluntat de consens que es pretenia amb institució com la Unió Catalanista, divergències constants durant tota la dècada, sobretot a causa del caràcter apolític que hom li va otorgar. Final, crisis per pèrdua darreres colònies(1898) i frustració burgesia catalana davant ineptitud govern espanyol per aplicar política regeneracionsita de modernització de l'Estat, com es va demostrar en la protesta tancament de caixes (1899), van impulsar decisivament catalanisme polític caire conservador. -
Unió Regionalista
Davant el fracàs del projecte regeneracionista del govern de Silvela-Polavieja i la protesta ciutadana coneguda con “Tancament de Caixes”, els dirigents de les corporacions econòmiques i ciutadanes de Barcelona, que actuaven com portaveus polítics de la burgesia industrial, van optar per crear la Unió Regionalista, un grup polític que el seu programa incloïa referències regionalistes explicites i demanava una autonomia política i administrativa per a Catalunya. -
Centre Nacional Català
Paral·lelament Unió Regionalista, el grup que publicava el diari La Veu de Catalunya va abandonar la Unió Catalanista i va fundar el Centre Nacional Català (1900), format per joves professionals favorables a la intervenció del catalanisme en la política per via electoral: Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Jaume Carner, Lluís Duran i Ventura... -
Candidatura dels quatre presidents
A Bcn, 2 grups polítics acord presentar candidatura unitària a les eleccions de maig, que responia confluència interessos 2 grups pq: el 1r, tenia base social nodrida industrials i comerciants, però no projecte polític definit ni dirigents amb experiència; i el 2n tenia programa polític possibilista i dirigents experts, però necessitava suports socials clars. Iniciativa coneguda com la candidatura dels 4 presidents: Albert Rusiñol, Bartomeu Robert, Lluís Domènech i Montaner i Sebastià Torres. -
Lliga Regionalista
Èxit va promoure fusió 2 grups en la Lliga Regionalista 1901, nova entitat política que va fer el diari La Veu de Catalunya el seu òrgan de difusió i va consolidar la força electoral del catalanisme. Victòries 1901 marquen fita dins corrupte sistema electoral Restauració, pq fou 1r cop que candidatures “no dinàstiques” guanyaven a Bcn. Hegemonia electoral es disputaria entre republicans i catalanistes, on els últims van aconseguir èxits electoral i van dominar vida política catalana fins 1931. -
Lliga Regionalista 1a formació política moderna Estat espanyol
Lliga Regionalista 1a formació política moderna Estat espanyol, xq: provoca trencament monopoli classes benestants partits dinàstics i organització eficaç:afiliats,centres polítics,secretaria electoral. Inicial, influència entre industrials, comerciants i professionals Bcn,però, expansió resta Cat, tmb entre propietaris agraris. Programa capaç aplegar majoria sectors benestants país disposats lluitar corrupte+ ineficaç sistema centralista Rest i a favor reformisme polític atorgar autonomia a Cat
