Origen de la Terra

Col·lisió de meteorits.

4500 BCE

Fa 4.500 milions d'anys, la Terra es va formar a partir de les col·lisions de meteorits, les temperatures eren tan altes que la superfície del planeta era un oceà de material fos, però per aleshores, ja s'estava començant a refredar.

Escorça volcànica.

4400 BCE

Fa 4.400 milions d'anys l'edat de la Terra era d'uns 100 milions d'anys, els meteorits seguien impactant en el planeta, però el refredament gradual del nucli havia fet que la major part de la superfície es solidifiqués formant una escorça volcànica. L'aigua ya es formava.

Formació de núvols.

4300 BCE

A l'evaporar-se de la superfície, el vapor d'aigua va ascendir en quantitats inmenses i es va unir al diòxid de carboni a l'atmosfera primigèia fromant núvols espesos que ho van cubrir tot.

Gran diluvi.

4100 BCE

Fa 4.100 milions d'anys, aquesta condensació desencadenaria el major diluvi que ha patit la Terra. Les tempestes castigaven els cels i la pluja va començatr a caure sobre la superfície rocosa i va seguir plovent durant milions d'anys. El resultat va ser un món aquàtic.

Inmens oceà.

4000 BCE

Fa 4.000 milions d'anys més del 90% de la superfície terrestre s'havia convertit en un inmens oceà. Petites illes volcàniques apuntaven entre les ones, aquests mars enormes eren rics en ferro el que els hi donava un color verd oliva. El diòxid de carboni hi abundava tant en el cel que semblava roig, la densa atmosfera produïa una pressió suficient per aplastar un cos humà. El calor era abrasador (93ºC).

Primera escorça continental.

3400 BCE

Fa 3.400 milions d'anys els inmensos oceans verds ho cubrien quasi tot, ninguna de les illes volcàniques va sobreviure molt de temps. L'augment de l'activitat volcànica submarina no trigaria a formar una roca més dura que donaria lloc als continents. Aquestes roques erosionades són els cims visibles del que avui es coneix com el cor de Caval, una colossal de granit primitiu que s'expandeix per sota del sud d'Àfrica. Es va formar la primera escorça continental.

Primers unicel·lulars.

2500 BCE

Es creu que la vida primitiva unicel·lulars es remonta quasi a l'origen dels primers oceans a molta profunditat sota les ones vivint del calor produït per les fisures volcàniques submarines, però ara estan evolucionant i ascendint cap a la superfície a la costa continental i va aparèixer un organisme que va canviar tot. L'estromatolito es nutria de la llum solar i va omplir l'atmosfera d'oxigen.

Continents.

1500 BCE

Fa 1.500 milions d'anys, l'aparició de l'oxigen havia tenyit el oceans de blau i els continents havien crescut fins a cobrir quasi la cuarta part de la superfície. Sota els oceans es desataven forces, el continents es movien. Moviment de les plaques tectòniques fa que es creei nova escorça.

Supercontinent Rodinia.

1300 BCE

Fa 1.300 milions d'anys, les enormes masses de terra es van unir en supercontinent Rodinia, Es creu que Canadà i els EEUU formaven el cor del supercontinent.

Primera glaciació.

700 BCE

Fa 700 milions d'anys, la posició de Rodinia ja bloquejava els corrents que portaven aigües càlides des de l'Equador fins als pols. Sense aquets calor, les regions polars es van gelar. El gel que va sorgir reflexava la major part dels rajos solars i en un catastròfic efecte de bola de neu, les temperatures van cauere encara més. Els bacteris i algues van quedar atrapades sota la capa de gel, a l'obscuretat i va tenir un catastròfic final.

Volcanisme.

650 BCE

Fa 650 milions d'anys els canvis climàtics desencadenats per la formació del supercontinent ja havien deixat a la superfície de la Terra coberta d'una capa de gel d'un 1,5 km d'espessor. Sota el gel el supercontinent era un caos, inmenses erupcions volcàniques destruïen Rodinia, aquest calor provocaria la fi de la glaciació global.

Efecte hivernacle.

630 BCE

Fa 630 milions d'anys, quan Rodinia es va fragmentar, el diòxid de carboni explusat per les erupcions va crear un efecte hivernacle temporal, les capes de gel van retrocedir.