Nacionalisme Català

  • Period: to

    Nacionalisme Progresista

    Al 1879, Valentí Almirall i Llozer, fundà el primer diari íntegrament escrit en català (Diari Català). Aquesta publicació va defensar el republicanisme federal i va intentar formar consciència catalanista. Durant els seus tres anys de vida, va prestar especial atenció a la informació de les comarques i es va proposar d’actuar com a portaveu de les classes populars
  • Diari Català

    Diari Català
    el 1880, va convocar el Primer Congrés Catalanista.
  • Congrés Catalanista

    Congrés Catalanista
    Al 1882 va fundar Centre Català, la primera entitat política de caràcter catalanista que estableix que els
    seus socis no poden pertànyer als partits polítics “sucursalistes” de caràcter espanyol, tot agrupant el
    conjunt de les forces catalanistes, i que serà l’encarregada de desenvolupar un projecte polític catalanista i reivindicatiu (llengua, dret civil, divisió comarcal, proteccionisme econòmic) i de crear
    nuclis propagandístics del catalanisme arreu del Principat
  • Centre Català

    Centre Català
    Al 1885 va impulsar la redacció d’un Memorial de Greuges, que va ser presentat al rei Alfons XII. El Memorial denunciava l’opressió de Catalunya i reclamava l’harmonització dels interessos i les aspiracions de les diferents regions espanyoles.
  • Memorial de Greuges

    Memorial de Greuges
    En 1885, es va presentar el Memorial de Greuges al rei Alfons XII, document que denunciava l'opressió soferta per Catalunya i exigia l'harmonització dels interessos regionals amb els del govern central espanyol. Aquest memorial reflectia les aspiracions del catalanisme moderat de l'època, destacant la necessitat de reconeixement i respecte cap a la identitat cultural i política de Catalunya dins del context nacional espanyol.
  • Creació Lliga Catalunya

    Es va produir una escissió dins del Centre Català, donant origen a la Lliga de Catalunya, liderada per figures com Àngel Guimerà i Enric Prat de la Riba. Aquesta nova organització va adoptar un foc polític més conservador, centrat en la defensa dels interessos catalans, el proteccionisme econòmic i l'autonomia política. Encara que no comptava amb una base social definida, la Lliga representava un important sector de la burgesia catalana i va contribuir al desenvolupament del catalanisme polític.
  • Period: to

    Nacionalisme Conservador

  • Missatge a Maria Cristina

    Missatge a Maria Cristina
    En 1888, la Lliga de Catalunya va elaborar un missatge dirigit a la reina regent María Cristina amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona. En aquest missatge, es reivindicava l'autonomia política per a Catalunya, recollint novament els reclams i aspiracions del catalanisme moderat, amb un enfocament en l'oficialitat del català i el reconeixement de la identitat catalana dins d'Espanya.
  • Proposta Unió Catalanista

    Proposta Unió Catalanista
    En 1891, com a resposta a la lluita per la defensa del dret civil català, va sorgir la proposta de crear una entitat que coordinés els diversos grups catalanistes a nivell regional. Així va néixer la Unió Catalanista, una federació de diferents sectors catalanistes amb l'objectiu de promoure el regionalisme i desenvolupar un programa polític comú. Amb un fort suport a la Catalunya rural, la Unió buscava descentralitzar el catalanisme i evitar l'hegemonia de Barcelona en el moviment.
  • Period: to

    Lliga racionalista

  • Creació Lliga Regionalista

    Creació Lliga Regionalista
    La crisi del 98 va ser determinant per a la formació d'un partit polític nacionalista a Catalunya. En 1901, va sorgir la Lliga Regionalista liderada per Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó. Aquest partit advocava per un reformisme polític que atorgués autonomia a Catalunya dins del marc espanyol. Després de les eleccions d'aquest any, on van obtenir quatre diputats, la Lliga Regionalista es va consolidar com una força política rellevant a Catalunya fins a 1923.
  • Èxit Electoral i oposició de la Lliga Regionalista en les jurisdiccions

    Les eleccions de 1901 van representar un èxit per a la Lliga Regionalista, que va obtenir quatre diputats, desafiant el caciquisme regnant. No obstant això, la seva presència política va trobar oposició en algunes jurisdiccions, on van enfrontar resistència per part d'altres sectors polítics arrelats en el sistema establert. Malgrat això, la Lliga Regionalista va aconseguir establir-se com una força hegemònica a Catalunya durant les dècades següents.