-
fonògraf
com un aparell apropiat per a gravar
dictats de veu i no per a la música.Emile Berliner perfecciona la tècnica de gravació amb el seu gramòfon , un aparell basat en la idea
d’Edison, però que substituïa el cilindre d’estany per un plat lacat, que va anomenar disc. A més d’una qualitat de so més bona, el disc era molt més senzill
de duplicar que un cilindre. -
Gramòfon
El gramòfon de Berliner va començar a comercialitzar-se el 1887. Naixia així el
negoci discogràfic i les grans companyies productores musicals, com EMI a
Anglaterra, Deutsche Grammophon a Alemanya o RCA als Estats Units. -
El magnetòfon
La firma alemanya Telefunken-AEG inventa el magnetòfon, amb el seu
sistema de gravació sobre cinta magnètica. -
estereofonia
Es patenta el sistema de gravació i reproducció en estèreo (estereofonia). -
sintetitzador
el sintetitzador sempre va ser una font de sons nous que els músics poden utilitzar per a estendre les possibilitats de fer música» Robert Moog -
CD
Es presenta el mercat el primer model de CD (disc compacte). Comença l’era de la gravació digital. -
MP3
L’MP3 permet emmagatzemar en un mitjà digital (CD, disc dur, etc.) un nombre aproximadament 10 vegades més gran de cançons que el format tradicional d’àudio (wave). Actualment hi ha multitud de programes informàtics que
ens permeten passar un fitxer en format wave a MP3 i viceversa. -
P2P
permet que tots els usuaris d’Internet que vulguen puguen compartir fitxers musicals o d’un altre tipus a través dels seus ordinadors.
