Baixa

moviment obrer cronologia

  • Camprodon. Primeres manifestacions a Catalunya del ludisme o anti-maquinisme. Els obrers destrueixen les màquines de filar i cardar.

    Camprodon. Primeres manifestacions a Catalunya del ludisme o anti-maquinisme. Els obrers destrueixen les màquines de filar i cardar.
  • Vilanova i la Geltrú.

    Vilanova i la Geltrú.
    S'inaugura una fàbrica tèxtil moguda amb vapor, sota la direcció de "Gumà, Ferrer i Cia", que havien pres el relleu a la firma "Roquè, Gumà i Cia" constructora de la factoria. Se la coneixerà com la fàbrica de la Rambla, amb el segell comercial "El Fènix".
  • Catalunya

    Catalunya
    Primera prohibició de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona. Volem destacar que tot i la prohibició es continuen constituint Societats de Protecció Mútua de fora del pla de Barcelona. També destaquem l'escrit que la Junta de la Societat va adreçar als seus associats.
  • Girona

    Girona
    El dia sis es constitueix la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó. Formaven part de la junta Francesc Pagès (director), Francesc Farrés (secretari) i Francesc Martorell (vocal).
  • Londres

    Londres
    Publicació del Manifest Comunista de Karl Marx i Friedrich Engels.
  • Reus

    Reus
    El dia 4 els teixidors de la cotonera "Canals, Pamies i Huguet" és declaren en vaga perquè els fabricants han trencat, unilateralment, el conveni signat l'any 1848. La vaga s'estengué a quasi totes les fàbriques de la ciutat. Es va constituir una comissió de treballadors que, amb el suport de 644 firmes. La comissió dels teixidors estava formada per: Pere Francesch, Pere Iborra, Joan Pellicer, Ramon Pellicer, Pere Roca, Ramon Soler i Josep Toscal.
  • Madrid

    Madrid
    El dia 21 es publica una reial ordre que torna a revocar el Ban (de 1854) del capità general de Catalunya Ramón de la Rocha prohibint l'ús de les Selfactines, i anul·la els pactes entre fabricants i treballadors. D'aquesta reial ordre destaquem aquest paràgraf: mandando al propio tiempo que también queden sin efecto qualquiera disposición que las autoridades de esa capital hubiesen dictado sobre la tasa de los salarios o de la mano de obra de obra de los trabajadores de esas fábricas.
  • Londres

    El dia 28 es constitueix l'Associació Internacional de Treballadors (AIT). Sens dubte marcà "un abans" i "un després", en l'organització del proletariat. Tingué en Karl Marx el seu principal impulsor.
  • Barcelona

    Barcelona
    Es reuneix una comissió d'obrers filadors, preparadors i teixidors per constituir la Federació de Les Tres Classes de Vapor (TCV). Tomàs Valls en fou el secretari interí. Les Tres Classes, en denominació de l'època, es referia a tres oficis, en aquest cas Preparadors, Filadors i Teixidors mecànics (els preparadors també se'ls anomena Jornalers, per ser obrers que treballaven a jornal i els altres a preu fet)
  • Barcelona

    Barcelona
    Del 18 al 26 de juny se celebra el primer Congrés Obrer d’abast estatal, constituint-se la Federació Regional Española de l'AIT (FRE de l'AIT). Hi van participar 90 delegats que representaven a 98 societats de 39 localitats. El congrés va seguir directrius bakuninistes i s'escollí un Consell Federal integrat per: Tomàs González Morago, Enrique Borrel, Francisco Mora, Anselmo Lorenzo i Ángel Mora. Aquest consell establí la seu a Madrid.
  • Saragossa.

    Saragossa.
    Del 4 al 8 d'abril se celebra el segon congrés de la FRE de l'AIT. Hi assisteixen 40 delegats (18 de Catalunya) més els 7 del Consell Federal, que representen 31 federacions locals i 25.000 afiliats. Segons l’informe presentat per Francisco Mora, la FRE tenia 102 federacions locals, 284 sindicats d’oficis, 69 d’oficis varis, 8 unions i 13 adhesions individuals.
  • Còrdova

    Còrdova
    se celebra el Tercer Congrés de la FRE de l'AIT. S'aproven les resolucions del congrés de la fracció bakuninista de Sant-Imier i s'expulsa el sector marxista (bàsicament un nucli de Madrid). Hi van assistir 46 delegats que representaven a 20.352, a més dels 5 membres del Consell Federal. La FRE es composava de 101 federacions locals, 66 seccions d'oficis diversos, 332 seccions d'oficis, 10 unions nacionals d'oficis i 10 localitats amb adhesions individuals.
  • Estat

    Estat
    Es proclama la Primera República. El català Estanislau Figueras primer president. El substituirà Francesc Pi i Margall.
  • Alcoi

    Alcoi
    En plena crisis política es produeix una insurrecció cantonalista, a la què dóna suport la FRE de l'AIT. La repressió posterior afecta al proletariat de la zona valenciana i andalusa. La FRE tenia 122 federacions locals constituïdes.
  • dia del teballador

    dia del teballador
    els treballadors de la
    Ciutats industrialitzades als Estats Units
    va començar una vaga general per al dia
    8 hores, després de la convocatòria de
    Federació americana de treball.