-
2500 BCE
Egipcis
OBSERVACIONS DETALLADA DELS ASTRES: L'astronomia egípcia s'ha pogut beneficiar d'una major atenció en vista dels nombrosos monuments que testimonien ritus funeraris associats a la posició de les estrelles. Per tant, aquesta profusió de documents astrològics, tot i que devela certs aspectes complexos de l'astronomia egípcia, no permet fer conclusions en tota la seva extensió, donat el seu paper estrictament religiós, i hi ha llacunes sobre aquests coneixements. -
2500 BCE
Egipcis
ASTRONOMIA: Per als egipcis de l'Antiguitat, l'aspecte del cel sempre va revestir una significació mitològica i religiosa; però, les observacions astronòmiques no tenien una finalitat astrològica tan pronunciada a la civilització egípcia com a Mesopotàmia. -
2500 BCE
Egipcis
ASTRONOMIA: Per als egipcis de l'Antiguitat, l'aspecte del cel sempre va revestir una significació mitològica i religiosa; però, les observacions astronòmiques no tenien una finalitat astrològica tan pronunciada a la civilització egípcia com a Mesopotàmia. -
2000 BCE
Babilonis
OBSERVACIÓ DELS ASTRES: Entre el Segle VIII a.C. i el Segle VII a.C., els caldeus desenvolupen un acercamientoempírico a l'astronomia elaborant unacosmología que detalla una versió ideal univers. També desenvolupen l'astrologia, lligada a la posició dels planetes, es basa sobre un raonament lògic, contribució decisiva a l'astronomia i la Filosofia de la ciència -
2000 BCE
Babilonis
ZODIAC: Abans que l'horòscop tingués el caràcter que li va atorgar la cultura grecollatina, s'ha descobert que en Babilònia, sota el regnat persa, com ho afirma Van der Waerden, va néixer l'astronomia horoscópica, però hi ha dades relacionades amb comptes astronòmiques i en aquesta etapa, astrològiques, des de l'antiguitat -
2000 BCE
Babilonis
ASTROLOGIA: També desenvolupen l'astrologia, lligada a la posició dels planetes, es basa sobre un raonament lògic, contribució decisiva a l'astronomia i la Filosofia de la ciència. Per a alguns pensadors i investigadors aquesta podria ser la primerarevolución científica. -
500 BCE
Grecs
Al principi dels temps els grecs consideraven que la terra era un disc en el centre s'hagi a l'Olimp i entorn seu ell Okeanos, la mar universal.
Al voltant de l'any 450 aC els grecs van començar un estudi dels moviments planetaris. -
500 BCE
Grecs
Filolao deixeble de pitagoras creia que els planetes giraven al voltant d'un foc central ocult per una contra terra interposada d'acord amb la seva teoria el moviment de la terra al voltant del foc cada 24h explicava els moviments diaris del sol i les estrelles.
Aristarc de Samos creia que els moviments celestes es podien explicar mitjançant la hipòtesi que la terra gira sobre el seu eix un cop cada 24 hores i que juntament amb els altres planetes giren al voltant del sol. -
500 BCE
Grecs
Explicació rebutjada per la majoria de filòsofs grecs que contemplaven la terra com un globus INMOBILI al voltant del qual giren els objectes celestes. -
500 BCE
Grecs
Platón y Arisóteles mantuvieron el sistema ideado por Eudoxo (408/355 a.C) agregándole no menos de 55 esferas en cuyo centro se encontraba la terra inmobil. -
200 BCE
Ptolomeu
La representació geomètrica del sistema solar de Ptolemeu amb cercles i epiciclosecuantes va permetre a predir el moviment dels planetes amb una precisió considerable i es va utilitzar fins que elrenacimiento al segle XVI. -
200 BCE
Ptolomeu
Un catàleg d'estrelles és un cataleg astronomic format per una llista d'estrelles. En astronomia es fa referència a una estrella esmentant els nombres o designacions d'un catàleg. Hi ha gran quantitat de catàlegs d'estrelles que han estat construïts amb diferents finalitats al llarg dels anys, aquest article fa relaciona alguns dels més esmentats. La majoria dels catàlegs més recents es poden trobar en un format electrònic a la página de la NASA. -
Oct 18, 1549
Nicolau Copernic
Nicolau Copèrnic va ser un astrònom del Renaixement que va formular la teoria heliocèntrica del Sistema Solar. -
Oct 18, 1572
Tycho Brahe
Tycho Brahe va ser un astrònom danès, considerat el més gran observador del cel en el període anterior a la invenció del telescopi. -
Jiordano Bruno
Jiordano Bruno, de nacimiento Filippo Bruno fue un astrónomo, filósofo, matemático y poeta italiano. -
Johannes Kepler
Johannes Kepler, figura clau en la revolució científica, astrònom i matemàtic alemany; conegut fonamentalment per les seves lleis sobre el moviment dels planetes en la seva òrbita al voltant del Sol. -
Galileo Galilei
Astrònom, filòsof, ingenier, matemàtic i fisic italià relacionat amb la revolució cientifica, considerat com el pare de la astronomía moderna, el pare de la física moderna i el pare de la ciència
El seu treball es considera una ruptura de les teoríes assentades de la física aristotélica i el seu enfrontament amb la inquisició romana de la esglesia catòlica -
Isaac Newton
Isaac Newton físic, filòsof, teóleg, inventor, alquimista i matemàtic anglès. Autor de philosephiae naturalis principia mathematica sobre la llei de la gravitació universal i va establir les bases de la mecànica clàssica.
Va ser el primer en demostrar que les lleis de la natura governen el moviment de la terra i les que governen el moviment del cossos celestes. Calificat com el científic més gran de tots els temps, i la seva obra com la culminació de la revolució científica. -
Albert Einstein
Físic alemy d'origen jueu. Considerat com el científic més conegut i popular del segle XX.
Durant el 1905 va publicar la seva teoria de la relativitat especial i al 1915 va presentar la teoria de la relativitat general, en la que va reformular per complert el concepte de la gravetat. Al 1921 va obtindre el premi novel de física per les seves explicacions sobre l'efecte fotoelèctric i les seves contribucions a la física teòrica. Einstein, es considerat com el pare de la bomba atómica. -
Órbita de Mercuri
Mercuri sempre presenta la mateixa cara davant el sol, es a dir, la seva rotacio era igual al seu periode de translació (88 dies)
En 1965 es va manar un radar cap a mercuri que va demostrar que el seu periode es de 58,7 dies. la seva situació s´anomena resonancia orbital -
Albert Einstein: materia de la energía
Donada per l'expressió de la teoria de la relativitat.
La formula equival a la diferència de massa abans i després de l'expulsió d'energia. Aquest equació no representa la massa total d'un objecte. Quan Einstein va publicar el seu article era formulat com una hipòtesis i encara no s'ha provat a través d'experimentar. -
Albert Einstein: relativitat
Inclou la teoria de la relativitat especial i de la teoria general presentades per Albert Einstein a principis del segle XX.
Tracta sobre la física, el moviment dels cossos en absència de les Fores gravitatòries, en les que es feien compatibles les equacions de Maxwell de l'electromagnetisme amb una reformulació de les lleis del moviment. El 7 de març del 2010 va ser mostrats públicament uns manuscrits d'Albert (1905). El manuscrit conté textos i fórmules matemàtiques redactades a mà. -
Alexander Friedman
Va introduir la idea d'un univers en expansió que contenia matèria en moviment; l'astrònom belga Georges Lemaitre més tard arribar a la mateixa conclusió de forma independent en 1927 -
Georges Lemaitre
Al 1927 publicació d'un informe amb les solucions de les equacions d'Einstein sobre l'Univers i la seva expansió. Durant el 1931, va proposar l'ides de que l'Univers es va originar durant l'explosió d'un àtom primigeni o ou còsmic. L'explosió es va anomenar Big Bang.
Molts científics,van veure aquesta proposta com una hipòtesis científica seria (inclòs Einstein).
Al 1927 va proposar que l'allunyament entre les galàxies podria explicar-se si l'Univers creixia de manera exponencial. -
Edwin Hubble
Hubble va descobrir que quant mes lluny s'estableix una galàxia, més alta es la seva velocitat de recessió.
Llei de Hubble: determina la velocitat de recessio d'una galàxia i la seva distància es la costant de Hebble. El valor constant es calcula que es troba entre 50 i els 100km/s per megapersec, encara que les dades mes recents apunten que un valor comprengui entre els 60 i 70 km/s per megaparsec. -
Penzias i Wilson
El descobriment de la radiació de microones és un desenvolupament important en la cosmologia física moderna. Encara que va ser predit per les teories anteriors, es va trobar primer per Arno Penzias i Robert Woodrow Wilson, ja que van experimentar amb la Banya d'antena Holmdel. El descobriment va ser evidència d'un univers en expansió, (teoria del Big Bang)hi havia proves contra el model d'estat estacionari. El 1978, Penzias i Wilson van rebre el Premi Nobel Física pel seu descobriment conjunt. -
Dicke, Peebles, Roll, Wilkinson
Dicke, Jim Peebles, i Wilkinson, astrofísics de la Universitat de Princeton, es disposaven a buscar la radiació de microones en aquesta regió de l'espectre. Dicke i els seus amics van raonar que el Big Bang ha d'haver dispersat no només la matèria que condensa en les galàxies, sinó també deu haver llançat una tremenda ràfega de radiació. Amb la instrumentació adequada, aquesta radiació hauria de ser detectable, encara que com microones, a causa d'un massiu desplaçament cap al vermell. -
Alan Guth
Físic i cosmòleg se l'Institut tecnològic de Massachusets, va suggerir en 1981 que l'Univers es podria expandir de forma excepcional.
La seva idea, postulava un procés d'informació que es trobava en estat se súper refredament inestable. Aquest estat es comú en les trascisions de fase.
Va elaborar la teoria de l'Univers inflacionari en la dècada del 1970. -
Missió COBE de la NASA
Background Explorer (COBE) per satèl·lit còsmic de la NASA es va disparar en l'òrbita de la Terra el 18 de novembre de 1989, i ràpidament va revolucionar la nostra comprensió dels principis dels cosmos. Desenvolupat i construït al Centre de Vol Espacial Goddard a Greenbelt, Maryland, COBE va mesurar amb precisió i s'assigna a la llum més antiga de l'univers - el fons de microones còsmic. -
Supernova de tipo IA
En el 1998 se demuestra la teoria de La expansion del universo mediante la supernova IA.
