-
610 BCE
ANAXIMANDRE
Anaximandre afirma que allò calent i allò fred es van separar de la substància primitiva eterna en moviment; la calor en rotació va engendrar una esfera de foc, que envoltava al vapor que, al seu torn, envoltava a la terra. D’aquesta esfera va sorgir el sol, la lluna i les estrelles en cercles separats, que són com a rodes que giren entorn de la terra, i a través d’uns orificis que es troben en ells podem observar els astres. -
300 BCE
ARISTÒTIL
Aristòtil havia deduït amb encert que la Terra era esfèrica: Però s'havia equivocat al suposar que la Terra era immòbil i constituïa el centre de l'Univers. -
230 BCE
ARISTARC DE SAMOS
Aristarc enuncià que “la Terra és un planeta que, com els altres planetes, gira entorn del Sol; acompleix aquesta volta en un any”. D’altra banda, perfeccionà la teoria segons la qual la Terra gira entorn del seu propi eix, explicà el cicle de les estacions per la inclinació de l’eclíptica i contribuí a una millor mesura de l’any tròpic. -
100
PTOLEMEU
Claudi Ptolemeu, passat ja el període hel·lenista i a Alexandria, realitzà una compilació i síntesi de tots els coneixements astronòmics. Basant-se en el geocentrisme ja defensat per Aristòtil i oposant-se als arguments d'Aristarc de Samos a favor de l'heliocentrisme, proclamà amb nova força una visió geocèntrica. La Terra és el centre immòbil de l'Univers; al voltant seu, en moviments sempre circulars, giren i giren Lluna, Sol i planetes, i l'esfera de les estrelles -
Jun 2, 1500
COPÈRNIC
El seu llibre sobre les revolucions de les esferes celestes és considerat com el punt de partida de l'astronomia moderna, a més de ser una peça clau en l'anomenada Revolució Científica. El model heliocèntric de Copèrnic és reconegut com una de les teories més importants en la història de la ciència occidental. -
GALILEU GALILEI
Galileu va construir el seu propi telescopi, superant en poc temps la resolució i possibilitats de l'instrument original. L'èxit de les seves telescopis no només li va reportar fama per tot Europa i un lloc vitalici a la Universitat de Pàdua, gràcies a ells, va començar a observar els astres i aglutinar proves que acabarien donant suport a la teoria heliocèntrica que Nicolaus Copèrnic va formular un segle abans. -
KEPLER
És considerat iniciador de l'astronomia moderna a definir les lleis que avui porten el seu nom, i que regeixen els moviments dels planetes: aquests descriuen el·lipses de tal manera que un dels seus focus és el Sol.
