-
2977 BCE
Interpretació màgica de l’Univers
Fa gairebé 5.000 anys, els egipcis creien que els astres eren les formes magnificades dels seus déus. Concebien la Terra com el cos diví central, envoltat de deïtats com la Lluna o el Sol (Ra). En altres interpretacions, tant el Sol com la Lluna eren considerats els ulls d'Horus. -
Period: 384 BCE to 322 BCE
Model Geocèntric d’Aristòtil (384 a.C-322 a.C)
Aristòtil postula: La Terra immòbil al centre de l'Univers. Les esferes enormes que envolten la Terra contenen la Lluna, el Sol, Venus, Mercuri, Mart, Júpiter i Saturn. Es creia que aquestes esferes eren fetes d'Èter, una substància immutable, i els planetes es desplaçaven constantment dins d'aquesta esfera. La darrera, l'esfera dels "estels fixos", és la més gran, on els estels romanen invariablement en la mateixa posició, emetent llum de manera constant. -
Period: 384 BCE to 322 BCE
Model Geocèntric d’Aristòtil (384 a.C-322 a.C)
Model Geocèntric: Posiciona la Terra com immòbil al centre de l'Univers, amb els altres planetes, el Sol i les estrelles orbitant al seu voltant. En el model aristotèlic de l'univers, es distingien dues grans regions: La infra lunar, sota la Lluna, caracteritzada per la seva variabilitat temporal.
La supra lunar, sobre la Lluna, on es localitzaven astres immortals, inamovibles i eterns. -
Period: 100 to 170
Model Geocèntric Ptolomeu (100-170 d. C.)
Les modificacions introduïdes per Ptolomeu en el model Geocèntric d'Aristòtil van incloure: El Sol i la Lluna orbiten al voltant de la Terra.
Els planetes segueixen trajectòries al voltant de la Terra, mentre presenten una segona òrbita amb forma de llaç.
Aquest model del sistema solar anticipava la retrogradació i les diverses velocitats de les òrbites astrològiques. -
Period: 1473 to 1543
Model Heliocèntric Copèrnic (1473-1543)
Les idees innovadores que va introduir inclouen: Heliocentrisme: Situa el Sol com a centre de l'Univers, amb tots els planetes orbitant al seu voltant. Retrogradació: Explica el moviment aparent invers de tots els planetes al voltant del Sol simultàniament. Moviment dels astres: Tot i així, no va poder predir-los amb exactitud. -
Period: 1564 to
Galileo Galilei (1564-1642)
Astrònom italià, Galileo Galilei va fer contribucions notables, com ara: Perfeccionament del telescopi, possibilitant observacions més precises.
Formulació de les lleis del moviment dels cossos.
Precisa determinació de les trajectòries dels projectils.
Verificació empírica del model Heliocèntric, corroborant les premeses de Copèrnic.
Destacat per les seves observacions de la Lluna i els satèl·lits orbitant a Júpiter. -
Period: 1571 to
Altres aportacions al desenvolupament del model actual
Johannes Kepler (1571-1630), va ser l'ajudant de Brahe, encarregat de mesurar les posicions planetàries. Va introduir òrbites el·líptiques al voltant del Sol, abandonant la noció de circumferències. Les seves lleis (1609-1619) són fonamentals en la descripció del moviment planetari, expliquen les variacions de velocitat dels planetes i estableixen les bases dels models actuals. -
Period: to
Isaac Newton (1642-1727)
Newton va formular les lleis universals de gravitació, describint la força d'atracció entre cossos mitjançant un model matemàtic. Aquest model va ser clau per comprendre les òrbites i va inspirar futures teories sobre deformacions espacials. Malgrat això, no va predir amb exactitud l'òrbita de Mercuri, una limitació que Einstein va superar amb la seva Teoria de la Relativitat. Newton va desmuntar conceptes místics sobre el moviment terrestre i va promoure models orbitals moderns. -
Period: to
Immanuel Kant (1724-1804)
La Teoria nebular sosté que la formació de la nostra galàxia es va produir mitjançant una colossal acumulació de pols estel·lar, la qual va donar forma als àtoms i astres que configuren l'univers. Aquesta hipòtesi ha jugat un paper crucial en la nostra comprensió del model d'expansió universal, proporcionant “idees” significatives sobre l'origen i la complexitat del cosmos. -
Period: to
Albert Einstein (1879-1955)
Albert Einstein, juntament amb Isaac Newton, destaquen com els científics més rellevants de la història moderna. Einstein va proposar la Teoria de la Relativitat Espai-Temporal, que introdueix la idea que la massa elevada, com la del Sol, pot deformar l'espai i el temps al seu voltant. A més, va afirmar que el moviment observat depèn del sistema de referència utilitzat. -
Period: to
Model actual de l’Univers i el seu origen: Big Bang (1889-actual)
Aquesta teoria, impulsada per científics com Edwin Hubble i en consonància amb la Teoria de la Relativitat, sosté que l'univers i tota la matèria coneguda es van originar en un punt supercondensat fa 13 800 milions d'anys. L'explosió d'aquest punt va conduir a una expansió, formant l'univers observable. Les estimacions actuals, gràcies a noves tecnologies, reforcen el model Heliocèntric i situen el Sistema Solar en un braç exterior de la Via Làctia, no al centre de l'univers. -
Period: to
Evolució dels models de l’Univers (Stephen Hawking)
Stephen Hawking (8/01/1942–14/03/2018) va revolucionar la comprensió dels forats negres. Mitjançant la combinació de la teoria de la relativitat i la física quàntica, va proposar: L'espai i el temps es configuren com un teixit que es curva amb la massa. Un forat negre és una esfera tan massiva amb una densitat infinitament elevada, que fa enfonsar aquest teixit sense límit. Els forats negres poden emetre radiació, desafiants les concepcions tradicionals sobre aquests fenòmens misteriosos.