model àtomic

Model àtomic de Dalton

1808

Va ser la primera teoria atòmica i que consistia en:
1. Tota la matèria està formada per partícules indivisibles, els àtoms.
2. Els àtoms del mateix element són iguals.
3. Si dos àtoms NO són del mateix element són diferents.
4. Al unir-se entre si àtoms d'elements diferents formen compostos químics.

Model àtomic de Thomson

1897

El model de Thomson va contradir al de Dalton, ja que deia que l'àtom era divisible en altres elements. El model es va anomenar púding de panses per la seva aparença.
Segons ell, l'àtom era una petita esfera positiva a la qual hi havia incrustades els electrons, i la càrrega positiva i negativa estaven equilibrades, cosa que feia que l'àtom fos elèctricament neutre.
Al seu model, els electrons tenen molt poca massa, així que la part amb carrega positiva te gairebé tota la massa.

Model atòmic de Rutherford

1911

Model que descriu l'àtom dividint-lo en dos zones:
El nucli, una zona molt petita situada a l'interior, però amb la major part de la massa i on es troben els protons.
L'escorça, una part exterior molt allunyada del nucli, on trobem els electrons que giren al voltant del nucli, descrivint òrbites circulars.
Per tant, l'àtom tindria un nucli 10000 vegades més petit que ell, però amb el 99'99% de massa. Va arribar a aquesta conclusió amb els seus experiments amb la radiació.

Model atòmic de Bohr

1913

Una sèrie d'experiments van demostrar que el model del Rutherford no estava complert. A partir d'aquí Bohr, va idear un nou model atòmic que resolia els problemes del model de Rutherford.
L'electró gira en òrbites circulars permeses en els quals no emet energia. Tenen una quantitat d'energia determinada en cada òrbita, més lluny més alta. Poden saltar d'unes òrbites a unes altres. En cada òrbita només pot haver-hi 2 electrons a la primera òrbita i 8 a la segona, així successivament.

Model atòmic de Schrödinger

1924

Model atòmic que corregeix els defectes del de Bohr y que abandona l'idea d'òrbites precises, i la substitueix per la dels orbitals. En resum, segons Schrödinger, els electrons en comptes de desplaçar-se per una orbita el·líptica precisa, es distribueixen en zones a l'espai, on hi ha una alta probabilitat de trobar electrons.