Matemàtiques

  • 624 BCE

    Tales de Milet (624 aC / 623 aC aprox.- 548 aC / 545 aC aprox.)

    Tales de Milet va ser qualificat com el primer filòsof, matemàtic grec a qui se li atribueix l'enunciació de dos teoremes que porten el seu nom.
  • 582 BCE

    Pitàgores de Samos (582 aC - 496 aC)

    La seva aportació més important és el "Teorema de Pitàgores"
  • 325 BCE

    Euclides ( 325 AC-265 AC )

    Es conegut pel seu teorema que demostra les propietats d'un triangle rectangle al traçar una línia que el divideix en dos nous triangles rectangles que són semblants entre si, hi ha una relació de proporcionalitat
  • 288 BCE

    Arquimedes (288 aC-212 aC)

    Arquimedes va usar el mètode exhaustiu per calcular l'àrea sota l'arc d'una paràbola amb el sumatori d'una sèrie infinita, i va donar una aproximació extremadament precisa del nombre pi.
  • 360

    Hipàtia d'Alexandria (360-415)

    Es considera que la major contribució d'Hipàtia a la ciència va ser com matemàtica (en Àlgebra). Va escriure una versió comentada de l'Aritmètica de Diofant.
  • 780

    Mohammed ibn Musa Al-Khwarazmi (780 - 850)

    Es conegut per ser el creador dels termes àlgebra i algorisme
  • 1170

    Leonardo de Pisa "Fibonacci" ( 1170 - ib., post. 1240)

    Va difondre a Europa la utilitat pràctica de el sistema de numeració indo-aràbic davant de la numeració romana, i va ser el primer europeu a descriure la successió numèrica que porta el seu nom.
  • 1499

    Niccolo Fontana "Tartaglia" (1499-1557)

    La més coneguda aportació és el mètode de resolució de les equacions cúbiques, conegut com a fórmula de Cardano-Tartaglia.
  • René Descartes ( 1596-1650)

    Va escriure diverses obres que van revolucionar el món de les matemàtiques
    La més famosa és la geometria que relaciona per primera vegada nocions de l'àlgebra amb objectes geomètrics, donant lloc a l'aparició de la geometria analítica o cartesiana (de Cartesius, Descartes en llatí).
  • Pierre de Fermat (1607-1665)

    Va descobrir el càlcul diferencial abans que Newton i Leibniz, va ser cofundador de la Teoria de probabilitats costat de Blaise Pascal i independentment de Descartes, i va descobrir el principi fonamental de la geometria
  • Blaise Pascal (1623-1662)

    Va ser el primer a establir les bases del que serien les calculadores i els ordinadors actuals. També va fer importants aportacions a la teoria de la probabilitat.
  • Isaac Newton ( 1643 - 1727)

    És l'autor dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, en què descriu la llei de la gravitació universal i les tres lleis del moviment, base de la mecànica clàssica.
  • Carl F. Gauss (1777-1855)

    Va ser el primer a provar amb rigor el teorema fonamental de l'àlgebra.
  • Ada Lovelace (1815-1852)

    Va descriure la màquina analítica de Charles Babbage. (Va deduir la capacitat dels ordinadors per anar més enllà dels simples càlculs de nombres).
  • Georg Cantor (1845-1918)

    Georg Cantor és el creador de de la teoria de conjunts moderna.
  • David Hilbert (1862-1943)

    Hilbert va descobrir i desenvolupar un ample rang d'idees fonamentals en diverses àrees com la Teoria d'Invariants i els Axiomes de la Geometria
  • Julio Rey Pastor (1888-1962)

    Va ser a més un dels primers matemàtics espanyols que va poder investigar en bones condicions, pel que va ser un assidu de les publicacions especialitzades de l'època i un científic reconegut entre els seus iguals.
  • Pere Puig i Adam ( 1900-1960)

    La seva tesi la nova didàctica de les matemàtiques, pot ser considerada com la primera aportació original espanyola, ja que arriba més enllà de tots els treballs de divulgació o discussió publicats fins llavors.
  • Alan Turing (1912-1954)

    És considerat el pare de la informàtica i el precursor de la intel·ligència artificial. Va demostrar que cap sistema formal consistent d'aritmètica té un mètode de decisió efectiu. I que π era computable, però va comprendre que la majoria dels nombres reals no ho són.
  • J.F. Nash (1928-2015)

    Era expert en 'Teoria de jocs' i en equacions diferencials parcials. Se li va atorgar el Premi Nobel d'economia el 1994 per les seves aportacions a aquesta teoria i els processos de negociació.