-
Period: 624 BCE to 547 BCE
Tales de Milet
(624 aC - 547 aC) Els seus principals interessos eren les matemàtiques, l'astronomia i la política i se'l considera el fundador de la filosofia occidental. -
Period: 582 BCE to 495 BCE
Pitàgores de Samos
(582 aC - 495 aC) Sent molt jove va viatjar a Mesopotàmia, Egipte i molt possiblement a l'Índia, on va rebre els seus estudis bàsics i on possiblement va fundar la seva primera escola.
Sent molt jove va viatjar a Mesopotàmia, Egipte i molt possiblement a l'Índia, on va rebre els seus estudis bàsics i on possiblement va fundar la seva primera escola. -
Period: 323 BCE to 285 BCE
Euclides
(323 aC - 285 aC) fou un matemàtic grec, conegut avui en dia com "el pare de la geometria". El seu treball més famós fou els Elements, considerat sovint el llibre de text de més èxit de la història de les matemàtiques. S'hi dedueixen les propietats dels objectes geomètrics i dels nombres naturals a partir d'un petit conjunt d'axiomes. -
Period: 287 BCE to 212 BCE
Arquimedes
(287 aC - 212 aC) és considerat un dels científics més importants de l'antiguitat clàssica. Entre els seus avenços en física, es troben els seus fonaments en hidroestàtica, estàtica i l'explicació del principi de la palanca. És reconegut per haver dissenyat innovadores màquines, incloent-hi armes de setge i el cargol d'Arquimedes, que porta el seu nom. -
Period: 360 to 415
Hipàtia d'Alexandria
(360 - 415) va ser una filòsofa i mestra neoplatònica grega, natural d'Egipte, que va destacar als camps de les matemàtiques i l'astronomia, fou membre i cap de l'escola neoplatònica d'Alexandria a començaments del segle V. -
Period: 799 to 846
Mohammed ibn Musa Al-Khwarazmi
(799 - 846) fou un matemàtic, geògraf i astròleg/astrònom creador dels termes àlgebra i algorisme. El seu treball científic es va desenvolupar entre els anys 813 i 833 dins de les institucions fundades pel califa al-Mamun: la Casa de la saviesa (dedicada a traduir obres clàssiques), la biblioteca i l'observatori astronòmic de Bagdad. Gràcies a això, es varen transmetre a la cultura àrab els coneixements dels clàssics en grec, llatí o sànscrit. -
Period: 1170 to 1240
Leonardo de Pisa "Fibonacci"
(1170 - 1240) va ser un matemàtic italià, potser un dels matemàtics amb més talent de l'edat mitjana. Va fer molts viatges per tota la Mediterrània: Síria, Egipte, Grècia, França, Sicília, i el nord d'Àfrica.
Aplicà l'àlgebra als problemes geomètrics. Desenvolupà la trigonometria i féu treballs interessants sobre les equacions quadràtiques. -
Period: 1499 to 1557
Niccolo Fontana "Tartaglia"
(1499 - 1557)Descobridor d'un mètode per a resoldre equacions de tercer grau, estant ja a Venècia, el 1535, el seu col·lega del Fiore, deixeble de Scipione del Ferro, de qui havia rebut la fórmula per resoldre les equacions cúbiques, li proposa un duel matemàtic amb trenta equacions de tercer grau del tipus {\displaystyle x^{3}+px=q}, que Tartaglia accepta. A partir d'aquest duel i en el seu afany de guanyar-lo, Tartaglia desenvolupa la fórmula general per resoldre les equacions de tercer grau -
Period: to
René Descartes
(1596 - 1650) va ser un important filòsof racionalista francès del segle xvii, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.És responsable, entre altres coses, de la geometria analítica, de la generalització de l'ús del mot idea amb el significat de 'contingut de la ment humana', la invenció de les coordenades cartesianes o de la sentència cogito ergo sum ('penso, aleshores existeixo'), a partir de la qual construeix el seu pensament filosòfic. -
Period: to
Pierre de Fermat
(1607 - 1665) fou un jurista i matemàtic occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics. Introduí per primera vegada l'infinit en el càlcul, descobrí les propietats de diversos nombres i és considerat el creador de la moderna teoria de nombres. Amb René Descartes, aplicà l'àlgebra a la geometria, i, amb Blaise Pascal, fundà la teoria de la probabilitat. Aplicà el concepte de les variables infinitesimals als problemes de quadratura, de càlcul de màxims i mínims i a la construcció de tangents. -
Period: to
Blaise Pascal
(1623 - 1662) fou un filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg occità, considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental i probablement l'únic que ocupa llocs de primera línia en els manuals de totes les disciplines que conreà. -
Period: to
Isaac Newton
(1642 - 1727) Newton és l'autor dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (1687), en què descriu la llei de la gravitació universal i les tres lleis del moviment (lleis de la inèrcia), base de la mecànica clàssica. Newton fou el primer que demostrà que les lleis naturals governen els moviments de la Terra i dels objectes celestes. Newton també va crear un model matemàtic per a les lleis de Kepler del moviment dels planetes a partir de la llei de la gravitació universal. -
Period: to
Carl F. Gauss
(1777 - 1855) fou un matemàtic i científic alemany que féu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica. Gauss ha tingut una influència destacable en molts camps de la matemàtica i de la ciència, i se'l considera un dels matemàtics més influents de la història. -
Period: to
Ada Lovelace
(1815 - 1852) és la primera programadora en la història dels ordinadors. Matemàtica i física, va col·laborar amb Charles Babbage en el disseny d'una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials. Es va adonar que la màquina tenia més aplicacions a part de la pura calculació i va reconèixer tot el potencial de la màquina. A les seves notes de treball va incloure el que ara es considera el primer algorisme que es va intentar dur a terme en una màquina. -
Period: to
Georg Cantor
fou un matemàtic i filòsof alemany, fundador de la teoria de conjunts moderna. Cantor va establir la importància del concepte de funció bijectiva entre els conjunts, va definir els conceptes de conjunt infinit i de conjunt ben ordenat, i va demostrar que el conjunt dels nombres reals és "més gran" que el conjunt dels nombres naturals, tot i ser infinits ambdós. De fet, del Teorema de Cantor se segueix que per a tot infinit hi ha un infinit més gran i hi ha una infinitat d'infinits. -
Period: to
David Hilbert
va ser un matemàtic alemany. És reconegut com un dels matemàtics més influents i universals de finals del segle XIX i començaments del XX. Hilbert va descobrir i desenvolupar un ample rang d'idees fonamentals en diverses àrees com la Teoria d'Invariants i els Axiomes de la Geometria. També va formular la Teoria de l'Espai de Hilbert, un dels fonaments de l'Anàlisi funcional. -
Period: to
Julio Rey Pastor
va ser un matemàtic espanyol, un dels més rellevants de la seva època.Després de la seva tesi doctoral 1909, Rey Pastor va investigar en el terreny de la geometria algebraica sintètica, i geometria projectiva superior. En les memòries que va elaborar després de les seves estades a Berlín i Göttingen tractava l'estudi sintètic de corbes, incorporant grups de transformacions i axiomàtica. -
Period: to
Pere Puig i Adam
fou un pedagog i matemàtic català. La seva obra Curso de geometria métrica (1947) va ser una de les elementals en l'ensenyament d'enginyeria a l'Estat Espanyol a la segona meitat del segle XX. -
Period: to
Alan Turing
fou un científic, matemàtic, lògic, criptoanalista, biomatemàtic i maratonià britànic. Va treballar en camps com la informàtica teòrica, la criptoanàlisi o la intel·ligència artificial. És considerat el pare de la informàtica moderna.
Algunes de les seves principals aportacions a la informàtica teòrica i a la intel·ligència artificial van ser la màquina de Turing, la computabilitat universal o el test de Turing. -
Period: to
J. F. Nash
fou un matemàtic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel l'any 1994. De ben petit, va demostrar ja la seva extraordinària capacitat intel·lectual tot i les seves dificultats per relacionar-se amb els altres.
Als catorze anys va començar a mostrar interès per les matemàtiques i la química.