-
Cintes magnètiques
Cartutx amb dues cintes magnètiques. Cadascuna pot suportar centenars de KBytes. Les partícules, en rodar la cinta, circulen molt a prop del capçal (entreferro). Com que aquestes partícules tenen un camp magnètic que hi gravem amb anterioritat, li passen el magnetisme al metall del capçal. I entre aquestes hi trobem diferènts tipus de mides. Des del 2005 també es va tornar obsolet. Ara tots els formats de cinta magnètica estan pràcticament en desús. -
Hard Drive Disc
És un dispositiu d'emmagatzematge antic que fa servir plats mecànics i un capçal mòbil de lectura/escriptura per accedir a les dades. Encara estàn lluny de passar al desús.
Solen tenir unes dimensions de 6,9 x 10 x 9,7 centímetres. -
Compact Disc
Un disc compacte o CD és un disc òptic utilitzat per a l'emmagatzematge de dades. Va ser originàriament creat per a emmagatzemar àudio, però posteriorment va ser usat per a emmagatzemar tot tipus de dades. El disc compacte va ser desenvolupat per Sony i Philips. Els CD no estan completament obsolets, però certament estan sent reemplaçats per tecnologies més modernes i convenients. -
Solid State Drive
Tenen el mateix propòsit que un disc dur: emmagatzemar dades i fitxers per a ús a llarg termini. La diferència és que les SSD modernes (des del 2010) usen un tipus de memòria flaix (assimilables a les utilitzades a la RAM) però a diferència d'elles estan basades en portes NAND que no esborren les dades cada vegada que s'apaga l'ordinador.
Actualment, la interfície SATA està quedant obsoleta, si la comparem amb la nova interfície M.2 PCIe, que ja es fan servir en nous dispositius. -
Betacam
És una família de formats de vídeo professional de mitja polzada creada per Sony. Tots els formats fan servir el mateix tipus de cinta magnètica, que és el que defineix com a Betacam, amb idèntica grandària, ample de cinta i forma.
El vídeo Betamax va poder resistir la força del videocasset VHS, un sistema inestable davant del pas del temps que empra un suport -la cinta- obsolet (2002), però no pot sobreviure a la nova aposta de la indústria en ple per un format digital. -
S-VHS
El S-VHS (Super VHS) és una versió millorada de l'estàndard VHS, ja que aquest utilitza "color under" el qual modula els nivells de crominància.
El VHS (Video Home System) es va deixar de comercialitzar a la dècada de 2000, quan va ser gradualment reemplaçat pel format de DVD i, posteriorment, pel format de Blu-ray i la transmissió en línia. -
Hi8
És un tipus de cinta magnètica de gravació introduïda per Sony als inicis de la dècada dels noranta amb l'objectiu de proporcionar una millora de la qualitat de les cintes originals Video8. És similar a la cinta S-VHS en qualitat, però no en grandària, ja que és més petita, fent-la manejable i portable.
A mesura que la tecnologia de vídeo ha avançat, les cintes de vídeo han quedat obsoletes i han estat reemplaçades per mitjans digitals com l'emmagatzematge al núvol. -
Compact Flash
És un tipus de dispositiu demmagatzematge de dades, usat en dispositius electrònics portàtils. Com a dispositiu d'emmagatzematge petit, sol utilitzar memòria flaix i va ser especificat i produït per primera vegada per SanDisk Corporation.
per molts no entesos en el tema, són considerades obsoletes, res més lluny de la realitat. El cas és que els temps avancen que és una barbaritat i el consorci Compact Flash acaba d'anunciar un nou format de targetes que les substituiria: seran les targetes XQD. -
Digital Versatile Disc
És un suport àmpliament usat per a l'emmagatzematge òptic de dades digitals, normalment dades i vídeo. La majoria de DVD tenen la mateixa grandària que els CD, però poden emmagatzemar sis vegades més informació que el CD.
Els DVD no estan completament obsolets, però certament estan sent reemplaçats per tecnologies més modernes i convenients.
Les dimensions físiques dels CD i DVD són iguals: 120 mm de diàmetre i 1,2 mm de gruix. -
Mini DV
És un format estàndard de vídeo de gamma domèstica, industrial i per a transmissió. Basat en aquest estàndard, però que s'enregistra en cintes magnètiques en aquest cas les més petites. La seva popularitat ha provocat fins i tot que sigui una base comercial per a un format econòmic d'alta definició.
La seva reproducció en el futur pot resultar complicada pel fet que es requereix un dispositiu DV, un format completament obsolet actualment. -
Memory Stick
Els Memory sticks són dispositius petits i portàtils que permeten transportar els fitxers d'un ordinador a altres dispositius amb facilitat. A més, hi ha diferents capacitats d'emmagatzematge, per la qual cosa són ideals per guardar tota mena de coses, des de música i fotos fins a documents empresarials essencials. Les memòries USB s'estan quedant obsoletes perquè cada cop més gent es passa a l'emmagatzematge al núvol, però no tenen data encara. -
Blu-Ray
És un mitjà d'emmagatzematge de disc òptic dissenyat per substituir el format estàndard actual, el DVD.
Aquestes solucions, que venien a reemplaçar el DVD, es van trobar amb un canvi de paradigma que els ha deixat obsolets a partir d'aquest any.
Les dimensions físiques són iguals: 120 mm de diàmetre i 1,2 mm de gruix. -
XD-Picture
Al començament de la dècada dels anys 2000 una suport d'emmagatzematge va ser la targeta XD-Picture, un sistema d'emmagatzematge per a càmeres de fotografía i càmeres de vídeo. La targeta XD va ser un projecte conjunt d'Olympus i Fujifilm, que cercaven una solució d'emmagatzematge compacte per a les càmeres digitals.
Utilitzaven un sistema de memòria flaix d'un sol nivell, cosa que feia que les dimensions fossin de tan sols 20 mm x 25 mm x 1,78 mm. -
Mini Secure Digital
La targeta Mini-SD és la variant petita de la SD estàndard. Han estat desenvolupades per atendre la demanda d'un mercat que tendeix a la fabricació dels components al mínim espai. Va ser desenvolupada per SanDisk, i el juliol de 2005 va ser adoptada per l'Associació de Targetes SD amb el nom microSD.
La més petita de totes, amb una mida de 15x11 mil·límetres, i un gruix de només 1 mil·límetre. Seria la que utilitzen dispositius petits com els mòbils i les tauletes.
