-
La crisi de la monarquia de Carles IV
Un any després de l'arribada al tron de Carles IV va començar la Revolució francesa. La contraofensiva francesa va significar la retirada del Rosselló i la invació d'una part de Cerdany i l'Empordà. -
Guerra Gran
-
Tractat de Fontainebleau
-
Guerra i revolució liberal
LA CRISI DE LA MONARQUIA DE CARLES IV: arribada al tron Carles IV (1788-1808), Guerra Gran (1793-1795)
LA INVACIÓ NAPOLEÒNICA: Motí d'Aranjuez (1808), Josep (1810-1813)
LA GUERRA DEL FRANCÈS:
- Resistència popular (1808)
- Ofensiva francesa (1808-1812)
- Victòries angloespanyoles (1812-1814)
LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCIÓ DEL 1812 -
La invasió napoleònica
- Motí d'Arajuez Napoleó va aprofitar aquestes discrepàncies per reunir a Baiona Carles IV i Ferran VII. Amb pressions va aconseguir que tots dos acceptessin abdicar en el seu germà Josep Bonaparte.
-
Motí d'Aranjuez
-
La Guerra del Francès
- Resistència popular (1808)
- Ofensiva francesa (1808-1812)
- Victòries angloespanyoles (181-1814)
-
Les corts de cadis i la constitució del 1812
El juny del 1808 es va crear la Junta Suprema de Catalunya i al 1810 la Junta Suprema Central, amb la finalitat de controlar els esforços de les diferents juntes locals. La Junta Central va convocar una reunió de Corts a Cadis, amb l'objectiu de redactar una Constitució. -
Tractat de Valençay
-
Ferran VII: retorn a l'absolutisme
-
El sexenni absolutista
La seva acció de govern va anar acompanyada de la repressió dels liberals, que havien confiat que el rei es convertiria en un monarca constitucional. Molts dels qui hi van participar es van haver d'exiliar, i altres foren executats. -
El Trienni Liberal
El 1823 el pronunciament del coronel Rafael del Riego a Cabezas de San Juan va trobar prou suports per triomfar, i el rei va haver d'acceptar la Constitució del 1812 -
La Dècada Ominosa
El naixement l'any 1830 d'Isabel, la fila gran de Ferran VII, va provocar un conflicte dinastic, perquè la llei sàlica impedia a les dones regnar. Per assegurar-hi el tron, Ferran VII va dictar la pragmàtica sanció -
Cent Mil Fills de Sant Lluís
-
Naixement Isabel
-
La Independència de l'Amèrica Hispana
La crisi de l'Antic Règim a Espanya va coincidir amb la independència de les colònies americanes, liderada per la burgesia criolla. Figures com Bolívar i San Martín van ser clau. Espanya va perdre prestigi i ingressos. -
El Suport dels Isabelins
Quan Ferran VII va morir al 1833, els absolutistes van recolzar a Carles Maria Isidre en lloc d'Isabel. La regent Maria Cristina va buscar el suport dels liberals per defensar el tron, formant un govern liberal moderat, recolzat per l'exèrcit, la burgesia i els sectors populars. -
Les Bases Socials del Carlisme
El Carlisme va unir sectors contraris al liberalisme, com la noblesa rural, el clero i els pagesos, que temien perdre propietaris i influència. Era fort al País Basc, Navarra i zones muntanyoses de Catalunya, Aragó i València. Els seus seguidors eren principalment rurals i tradicionals. -
Els Ideals del Carlisme: "Déu, Pàtria, Rei i Furs"
"Dèu, pàtria, rei i furs" era el lema del Carlisme, defensant el poder absolut del rei, el rol de l'Església i els furs de la Corona d'Aragó i Navarra. Era fort al País Basc, Navarra i Catalunya, on defensaven furs, institucions tradicionals, un sistema fiiscal propi i l'exempció de les lleves. -
Les Guerres Carlines
- La Primera Guerra Carlina (1833-1839)
- La Guerra dels Matiners (1846-1848)
- La Tercera Guerra Carlina (1872-1876)
-
La Regència de Maria Cristina
Durant la regència. Maria Cristina va tenir inicialment el suport dels liberals moderats, però va cedir el poder als progressistes a causa de revoltes i aixecaments militars. Aquests últims, liderats per Juan Álvarez Mendizábal, van portar a terme reformes liberals com la dissolució del règim senyorial i la desmortització de béns eclesiàtics, a més d'una nova Constitució el 1837 que establia la sobiranía nacional i àmplies llibertats individuals. -
La Regència del General Espartero
El 1837, els moderats van prendre el poder amb el suport de la regent, intentant un gir conservador. L'oposició va forçar la dimissió de María Cristina i l'ascens del progresista Baldomero Espartero com a regent. Les seves polítiques autoritàries i perjudicials per a la indústria catalana van gnerar oposició. Isabel II va ser proclamada reina. -
La Dècada Moderada
L'arribada d'Isabel al tron va marcar el predimoni dels moderats, liderats per Nerváez. -
El Bienni Progressista
El 1854, O'Donnell encapçalà una revolta a Vicálvaro. Isabel II cedí el poder als progressistes, que convocaren Esparpento. Intentaren reformes econòmiques com la desamortització de Madoz (1855) i lleis per a ferrocarrils i mines, encara que dominades per capitals estrangeres. -
La Revolució I El Govern Provisional
La Revolució del 1868, liderada per Prim, Serrano i Topete, va expulsar Isabel II i va establir un gover provisional. Es van convocar Corts constituents que van redactar una nova Constitució democràtica, aprovada el 1869. Aquesta Constitució va incloure el sufragi universal masculí i va establir una monarquia constitucional. -
La Descomposició del Sistema
Una nova crisi va portar O'Donnell al govern. El poder es va alternar entre unionistes i moderats, marginant els progressistes, Es va impulsar una política autoritària i colonialista. L'oposició va créixer, incloent democrates i republicans. El 1866, una greu crisi econòmica va precipitar la degradació del règim isabelí i un nou pronunciament militar. -
La Monarquia D'Amadeu I
La monarquia d'Amadeu (1870-1873) va acabar amb la renúncia del monarca a causa de l'oposició interna i la situació complicada del país, incloent-hi una guerra carlina i una insurrecció a Cuba. -
La Primera República
L'abdicació del rei al febrer del 1873 va portar a la proclamació de la República, però les divisions internes i les insurreccions van debilitar-la. Un cop d'Estat el gener del 1874 va acabar amb el govern repuplicà i va intentar establir una república conservadora i presidencialista. -
El Sistema Canovista
Antonio Cánovas del Castillo liderà la restauració monàrquica amb una monaruia constuticional per garantir l'ordre social sense revoltes. La constitució de 1876 va establir un règim amb sobiraina compartida, unes Corts bicamerals i amplis poders per al monarca, mantenint l'Estat confessional -
Bipartidisme i Torn Pacífic
Dos patits dominaven: els Conservadors, liderats per Cánovas, i els Liberals, encapçalats per Sagasta. Els Conservadors prioritzaven l'ordre i eren confessionals, mentre els Liberals buscaven reformes socials i tenien un caire més laic.