-
Period: 1301 to 1500
Poesia entre els segles XIV i XV
Al final del segle XIII Cerverí de Girona tanca el període clàssic de poesia trobadoresca, aconseguint que al llarg del segle XIV sorgiren elements de ruptura com l'occità. Alguns temes i tòpics van desapareixer i es van canviar per la influència de la poesia francesa coetània. A finals del segle XIV i principis del XV la poesia era part de la vida militar i cortesana. -
1400
Jordi de Sant Jordi
Els 18 poemes conservats de Jordi de Sant Jordi es van escriure entre el 1416 i 1424. En el 1420 acompanta al rei en una expedició, a la qual també anaven Ausiàs March i Andreu Febrer, a Sardenya i Còrsega, on el van nomenar cavaller. Però el 1423 va ser capturat pel condotierre Francesco Sforza durant un combat militar, i va morir el 1424. -
1400
Ausiàs March
Va viure a València i més tard a les corts de Joan de Navarra i Carles de Viana. Va administrar els seus béns i va defemsar els seus privilegis feudals al 1430, i el 1439 es va casar amb Isabel Martorell. Aquesta va morir el mateix any. Va utilitzar comparacions, imathes, antítesis, i va ser la primera persona en utilitzar recursos expressius. Les seues composicions es caracteritzaven per la precisió conceptual i immediatesa col·loquial. Va morir el 1459. -
1401
La poesia al segle XV
El segle XV va ser el segle d'or de la literatura valenciana/catalana gràcies a figures com Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March, Joanot Martorell, Joan Roís de Corella, Jaume Roig i Isabel de Villena. A banda al segle XV va haver grans canvis a la cultura europea gràcies al sorgiment de l'humanisme i del renaixement. -
1401
Jaume Roig
Va nàixer a València a principis del segle XV i va morir al 1478. Va redactar "L'espill" amb el propòsit de demostrar que totes les dones són dolentes.
Encara que la misogínia és un tema freqüent en la literatura medieval, Jaume Roig el tracta d'una manera original i personal. -
1401
La novel·la del segle XV, la novel·la cavalleresca
Els llibres de cavalleries i les novel·les cavalleresques no són el mateix.
Característiques:
-Cervantes recalca 2 qualitats del Tirant lo Blanc: la capacitat d'entretindre i la verosimilitud de l'argument i personatges.
-No conté elements imaginaris, sobrehumans o difícils de creure, la història ocorre en llocs preexistents i en un temps pròxim al de l'autor.
- Aquestes històries a banda de la normalitat tan real, es veuen reforçades per humor i ironia. -
Period: 1401 to 1500
Segle d'or valencià
El segle XV va ser el moment d'esplendor artístic i literari a València. Mentre que a Europa prosperava l'humanisme, a Espanya encara hi havia una mentalitat medieval. -
1405
Joanot Martorell
Va nàixer a València entre el 1405 i el 1411, i el 1435, quan va morir el seu pare, el van declarar hereu. Més tard al 1437 va desafiar al seu cosí Joan de Mompalau perquè li havia demanat matrimoni a la seua germana menuda en secret. Va voler batallar amb ell a ultrança per reparar l'honor familiar, cosa que els va dur a Londres, on el rei Enric VI d'Anglaterra va jutjar el combat. El 1464 va empenyonar el manuscrit de "Tirant lo Blanc" a Galba per 150 sous, i va morir arruinat el 1465. -
1430
Isabel de Villena
Va nàixer a València al 1430. L'única obra que es coneix d'ella es "Vita christi", que és la vida de Jesús però centrada en el naixement i infantesa d'aquest, glorificant a la mare de Déu. L'obra presenta una singularitat molt destacada dins de la literatura medieval ja que ofereix una consciència feminista. Segons Joan Fuster, aquesta obra podria haver sigut escrita en contrapart a "L'espill" de Jaume Roig. -
1435
Joan Rois de Corella
Va nàixer a València el 1435 i va morir el 1497. Va escriure tant en prosa com en vers, i els seus textos tractaven temes religiosos i profans. També va crear un nou estil de prosa literària, que es caracteritzava per l'ús de períodes extensos amb moltes subordinacions, exclamacions i preguntes retòriques. També abundaven els llatinismes i hi freqüentaven les hipèrbatons, imitant la sintaxi llatina. La seua poesia es caracteritzava per l'agudesa conceptual i els jocs de paraules. -
Period: 1450 to 1500
Literatura valenciana, segona meitat del segle XV
Durant aquest segle la ciutat va experimentar un explendor financier, comercial, artistic i cultural, produint canvis importants com:
-La cort reial va desaparèixer.
-Es va produir un creiximent d'escriptors burgesos que practicaven una literatura allunyada del model cavalleresc i trobadoresc, del qual partien.
El més important va ser Jaume Roig.
Hi havia 2 cercles antagònics: els aristocràtics i els burgesos. -
Period: 1450 to 1550
El renaixement
Va ser un moviment cultural europeu que va començar al mitjans del segle XV fins al 1550 aproximadament. La poesia tenia 2 característiques:
-El deute amb la poesia d'Ausiàs March
-La glossa de refranys populars
També destaquen Joan Timoneda i Pere Serafí. En l'àmbit de la prosa tenim una obra molt important: "Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa" de Cristòfor Despuig. -
1459
L'espill
Llibre de Joan Roig que consta de 16.359 versos de 4 síl·labes, dividits en 4 parts (llibres), a banda de la consulta inicial i un prefaci, dividit també en 4 parts. És una novel·la escrita en vers, una autobiografia del portagonista, el qual és també el narrador. Menciona la vida popular valenciana del segle XV, i la seua intenció és la de moralitzar a la gent amb una vissió pessimista de la realitat humana i de les dones. -
1460
Tirant lo Blanc
Es va començar a redactar al principi del 1460 per Joanot Martorell. A diferència del Curial, l'acció és contemporània a l'època de martorell. Tirant lo Blanc és una novel·la total, una novel·la que supera les novel·les cavalleresques, gràcies al contingut innovador i realista. -
1462
Curial e Güelfa
Va ser escrit entre el 1435 i el 1462. La novel·la narra la vida d'un cavaller, Curial, i la seua dama, Güelfa. Es divideix en 3 llibres. -
Period: 1501 to
La literatura valenciana en els segles XVI, XVII i XVIII
Les terres de parla catalana van patir ua progressiva pèrdua de personalitat política i un estancament econòmic, i també es va produir una disminució d'ús del català com a llengua literària.
Alguns factors van ser:
-La caiguda demogràfica.
-L'unió de ñes corones catalanoaragonesa i castellana.
-L'adopció del castellà com a llengua de la cort.
-La prohibició de traduïr la bíblia a les llengues vulgars.
-Les guerres dels segadors i de successió. -
Period: to
El barroc
Va ser un corrent artístic i ideològic europeu que es va desenpolupar entre finals del segle XVI i el començament del segle XVIII. Només a Catalunya es va conrear una poesia i un teatre barrocs en català. A València la nova escola es va expressar en castellà. Destaquen Francesc Vicenç Garcia i Francesc Fontanella.
"Lo desengany" és l'obra més important, i la prosa del segle comportava una mostra de la continuïtat del català com a llengua literària gràcies als llibres de memòries i dietaris. -
Period: to
La literatura popular
Entre els segles XVI i XVII va mantindre una vitalitat enorme gràcies a la transmissió oral i al sentit tradicional, ja que solia anar acompanyat de música, dança o espectacles.
Aquesta literatura expressava informació, opinions, estats d'ànim i altres. -
La il·lustració
A la mitat del segle XVIII s'hi van introduïr les idees i sensibilitat il·lustrada amb el neoclassicisme com a tendència predominant. Va tindre més força a les illes Balears i a Menorca.
Un dels autors importants de la il·lustració és Joan Ramis, el qual va escriure "Lucrecia". També trobem textos en prosa com rondalles, adagis i dietaris. -
Period: to
La literatura de la renaixença (S.XIX)
És un moviment de renovació cultural del català, sorgit a Catalunya a la primera meitat del segle XIX.
Alguns factors que van afavorir el sorgiment van ser la il·lustració, l'enfortiment de la burgesia i de la industrialització i va tindre influència del romanticisme
Es van escriure majoritàriament novel·les romàntiques, fulletons i relats costumistes. La transició a la novel·la realista la du a terme Narcís Oller amb obres com "La Papallona", "La febre d'or" o "Pilar Prim". -
Period: to
El teatre del segle XIX
Al principi del segle el tearte era d'àmbit popular, la segona meitat de aquest es va convertir en culte gràcies a l'obra d'Àngel Guimerà i altres.
El teatre de tradicció popular va ser el sainet.
Els dos escriptors de teatre mes destacats d'aquesta època van ser Josep Robrenyo i Federic Soler. -
El començament de la renaixença
Va començar aproximadament al 1833 amb la publicació de "La patria" de Aribau, i el van seguir Rubió i Ors d'una manera més conscient i decidida. En el 1841 Rubió afirmava la voluntat d'aconseguir l'independència literària de Catalunya. L'objectiu de construir de construir una literatura pròpia en català es va començar a fer real amb la restauració dels Jocs Florals de Barcelona en el 1859. -
Les illes Balears i la renaixença
A Mallorca, la revista "La Palma" va permetre l'entrada del romanticisme, afavorint la recuperació dels textos medievals i establint contacte amb catalunya. Els autors més destacats van ser Marià Aguiló i Josep Lluís Pons i Gallarza. -
Jacint Verdaguer
Va morir al 1902 i va participar als Jocs Florals de Barcelona des del 1865, relacionantse amb personalitats importants de la renaixença. Té 2 poemes èpics importants:
-"L'Atlàntida"
-"Canigó"
La resta d'obres recullen temes religiosos en vers i té altres llibres en prosa com "Dietari d'un pelegrí a terra santa" i "Rondalles".
També recullia articles per a defensar-se de acusacions de Follia, cosa que el va apartar del sacerdosi. -
La renaixença valenciana
Per influència de Marià Aguiló, es van celebrar a València els Jocs Florals, que no es van tornar a repetir fins al 1879, any en el que es va establir definitivament gràcies a Lo rat-penat, societat creada per Constantí Llombart, el qual va tractar donar a la renaixença valenciana una projecció popular i progressista, que va acabar sent dominada pel grup conservador i burgés, com Teodor Llorente.
Va estar marcada pels escriptors populars (poetes d'espardenya) i burgesos (poetes de guant). -
La politització i consolidació de la renaixença
Cap al 1865 va sorgir una generació d'autors que van difondre en la dècada dels 70 els principis de la renaixença per mitjà de revistes, editorials i associacions. Els renaixentistes tenien relació amb el catalanisme polític, per tant la renaixença va passar a ser considerada un moviment de redreçament de la vida col·lectiva. Es va consolidar el 1877, i van ser premiats en els jocs florals Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà, on també va participar Narcís Oller.
