Literatura

1. XIII-XIV

1200

Primers moments de la literatura catalana amb l’emancipació del llatí i de l’occità i l’aparició de nous gèneres literaris

2. Segles de integració

1210

Segle de integració literària, social i geogràfica on s’utilitzarà una llengua koine en la documentació que genera la Cancelleria als territoris de la Corona d’Aragó, Regnes de València, de Mallorca i Principat.

Ramón Llull

1232

Franciscà. Amb la seua obra es creen els pilars de la que serà l’expressió literària y social de la llengua catalana. Crea un nom import de termes filosófics i teològics

Ramon Llull (2)

1232

Amb un total de vora 250 obres de diversos gèneres, es el gran creador de la llengua catalana. Autor d’una prosa equilibrada i cuidada. Entre les seus obres El llibre de Meravelles. El Llibre de l’amic i amat, Llibre de les bèsties. Blanquerna Mor a Tunísia. Surt un grup d’escrits pseudolul·linans, per la seua transcendència cultural creant fis a 44 llibres apòcrifs

Batalla de Munet

1238

Canvi d’interès. Una mirada nova amb Aragó vers els territoris del Sud i de l’Est; territoris de conquesta islàmica, abandó de la dependència occitana

Arnau de Vilanova

1238

Metge. Estudià i desprès ensenyà a Montpelier. Poliglota. Metge amb plantejaments empírics. Aporta un vocabulari important a la llengua amb els seus tractats de medicina. Al servei dels reis i nobles d’aleshores

1276-1387

1276

Apareixen un grup de cròniques històriques i biogràfiques que venen a contribuir a la fixació de la llengua com mig d’expressió de la història- Amb un català acurat en el seu desenvolupament. Citar a continuació les cròniques mes importants cronològicament.

El llibre dels Fets de Jaume I

1276

Caràcter autobiogràfic. Les conquestes del rei.

Crònica de Bernat Desclot

1288

Funcionari de la Cancelleria, probablement.

Crònica de Ramón Muntaner

1325

No sol tenir des de punt vist històrica una gra fiabilitat. Es un enamorat de la llengua catalana i el seu ús, fins l’extrem que passà al segle XIX a ser considerat un gran patriota.

Crònica de Pere el Cerimoniós

1387

Caràcter autobiogràfic. Recull des de Jaume I fins la coronació d’Alfons IV en 1328. Interesant peles diferents textos que mostren el procés de creació literària.

Anselm Turmeda

1390

Franciscà que apostatà, No ens han arribat obres seues originals en català, les versions són en altra llengua. De 1418 La disputa del ase, on s’argumenta en un ase la superioritat de l’home sobre l’animal, arguments que sempre guanya l’ase, no així el darrer que dona la victòria, Jesús es va encarnar en un humà.

Bernat Metge

1400

Farmacèutic. Introductor de les idees humanistes. En la seua obra recull ja textos de Petrarca. Autor d’una cuidada prosa, reconeguda fins avui. Pràcticament en la seua obra vol demostrar la seua innocència per les acusacions de corrupte. Cite: Llibre de fortuna i prudència, La història de Valter i Grisela i sobre tot Lo somni. Vol recuperar el favor Reial.

S’inicia el gran Segle d’Or de les Lletres

1400

Neix Ausiàs March i ens trobarem amb un grup nombrós de famílies, algunes d’elles aristocràtiques i poderoses on destacaran al mon literari i cultural alguns del seus membres.

Francesc Eiximenis

1409

Franciscà de noble família. Estigué a la Cort del papa d’Avinyò, Benet XIII. La seua obra encara resta en part inèdita. Imprescindible per conèixer la vida social i política de la València d’aleshores. Escriu per a lectors urbans i burgesos. La seua obra, el compendi anomenat, Lo cristià, amb alguns volums perduts. Important els que fan referencia al règim de la cosa pública, presentat sota una perspectiva moral i ètica cristianes.

Compromís de Caspe

1412

Comença la dinastia de la casa castellana de Trastamara, i surt una Cort d’influència castellana

Moment d’esplendor de la família Borja

1415

d’origen xativí que dura dos papes Borja a governar l’Església Universal Calixte III, encara de pensament medieval i el seu nebot, Aleixandre VI, obert al renaixement italià. Amb ells entra la pintura renaixentista a València i junt a la Cort napolitana de Alfons el Magnànim s’introdueixen idees humanistes i renaixentista.

Antoni Canals

1419

Dominic, deixeble de sant Vicent Ferrer, introductor de l’humanisme. Tradueix del llatí al català per tal de evangelitzar els poderós. Exerceix la seua càtedra de Teologia a la Universitat de València

16. Els germans Ferrer: Vicent (1350-1419) i Bonifaci (1350-1417)

1419

El primer dominic, predicador apocalíptic es conserven els seus sermons on mostra eixe esperit lluitador. La obrà importa des del punt vista de la llengua, especialment, doncs recull la parla popular del moment. Bonifaci, fou el primer traductor de la Bíblia a una llengua vulgar, dissortadament no es conserva, fou cremada per d’Inquisició.

19. Tres grans famílies emparentades entre si i al món de la cultura del XV

1430

els Corella, els March i els Martorell.

Ausiàs March

1459

Abandona el occità com a llengua poètica i escriu en llengua vulgar, català. Motiu, tal volta, seguir els passos de Dante Alighieri que optà per la llengua vulgar d’Itàlia per la seua Divina Comèdia. La seua obra influirà en la poesia del Renaixement. Una poemes on canta l’amor i la mort, ell mestre de l’amor. Entre les obres del poeta cal recordar el seu Càntic Espiritual. Poesia culta i cuidada.

Jaume Roig

1478

Metge. Autor de l’Espill, novel·la en vers. Gran patrimoni personal pel treball de metge. Obra misògina. El tio conta al nebot el mal que fa la dona. Sols es salven la seua muller i la seua mare

Sor Isabel de Villena

1490

Altra família, poderosa la els Trastamara, a la qual pertany la gran autora Sor Isabel de Villena, bastarda de Enrique de Villena. La seua obra Vita Christi amb una mirada nova sobre la relació i la vida de la dona narra la vida del Crist. Primera feminista si val quest terme. L’obra, en certa manera, és una resposta a la misogínia de l’època. La seua cultura li fou reconeguda i els poderoses de l’època consulten d’ella. Visqué al monestir de la Trinitat, junt a l’actual Museu de sant Pius V.

Roig de Corella

1497

Ingressa al món eclesial. Mestre en teologia. Va influir en Joanot Martorell. Es pot considerar com un dels autors mes importants de l’humanisme renaixentista-Amb una prosa cuidada i en certa manera aristocràtica mostra una veritable harmonia. Tragèdia de Caldesa, de ressò autobiogràfic. També utilitza el gènere epistolar.

Jordi de sant Jordi

1499

poeta cortesà, sols conservem un breu cançoner de 18 composicions amoroses i de marcades tristeses. Utilitza rimes clàssiques, una català amb influencia provençal.

Bernat de Fenollar

1516

. Li s’ha atribuït una obra que gira al voltant de la busca d`un vocabulari i regles comuns a l’hora d’escriure per evitar influències castellanes.

26. Jaume Gasull

1530

No tenim dates certes. Segle XV. Obra d’interès pel coneixement de la llengua popular del moment. La brama dels llauradors de l’horta de valència....

Joan Lluís Vives

1540

Gran humanista valencià, ensenya a Lovaina, seguidor del pensament d’Erasme de Rotterdam pel qual, perseguit per la Inquisició abandonà valencià. Gran pensador en moltes de les rames del saber, filosofia, teologia, psicologia, filologia, pedagogia...un veritable humanista.

Segles XVI al XIX. Període de decadència de la literatura catalana

1550

Per alguns motivat per l’influencia castellana. Si és de veres que no hi ha grans autors, però no es va interrompre l’escriptura en català; el concepte de decadència sembla l’aportà la Renaixença.

Joanot Martorell

1565

1490 Tirant Lo Blanc. Novel·la cavalleresca que narra les aventures de Tirant. Pot assenyalar-se que es tracta de lo que avui entenem com a gènere novel·la. Com tantes vegades s’ha comentat és l’única obra que salva Miguel de Cervantes salva del foc purificador en la seua obra, Don Quijote.

Pere Serafí

1567

Reedita a Ausiàs March, lloa els clàssics greco-romans, certa consideració durant la Renaixença.

Cristòfor Despuig

1574

on assenyala ja unitat lingüística en el català de València. La seua obra ens fa conèixer la vida al XV en la seua ciutat natal: Les col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.

Vicent Garcia

1623

El Rector de Vallfogona, Autor barroc, escriu amb una llengua molt castellanitzada. Escriptura miscel·lània que recorda l’obra de Quevedo. Tingué èxit i inclús seguidors que li aportaren una pseudo-obra.

Joan Ramis

1819

Menorquí, autor en català i castellà, d’estil neoclàssic. Etnògraf, preocupat per lèxic balear esdevé predecessor d’Alcover i del gramàtic Pompeu Fabra.

La Renaixença. Oda a la pàtria. Carles Aribau

1833

Amb la seua Oda canta nostàlgicament la seua terra amb versos alexandrins. L’oda s’ha convertit en la data del començament d’aquest període romàntic que coneguem com Renaixença.

Lo rat penat

1878

Teodor Llorente amb Constantí Llombart I Felix Pizcueta creen l’entitat cultural de la burgesia valenciana anomenada Lo Rat Penat.

Rubió i Ors

1899

Creador de l’Acadèmia de les Bones Lletres a Barcelona. Lo gaiter del Llobregat.

Jacint Verdaguer

1902

Mossèn. Recupera el mon de la poesia, el gran representat d’ella a la renaixença, dos obres a destacar La Atlàntida i el Canigó

Valentí Almirall

1904

assagista, amb Lo catalanisme 1886, exposa els postulats del que serà el catalanisme. Es vol recuperar l’autoestima de la llengua i de la cultura, no te aspiracions de ruptura ni separació de la resta d’Espanya.

Teodor Llorente Olivares

1911

València. Recupera la llengua en València per a la Renaixença junt a Wenceslau Querol, coneix a Joan Aguiló, mallorquí, que el porta a escriure en català; troba una fraternitat entre els pobles de parla catalana. Creu en la unitat lingüística. Escriu poesia en català, mal que utilitza el mot de llemosí, una koiné antiga on es recollia parles de tipus occità-provençal, per evitar utilitzar un nom que sols recollia una varietat dialectal.

Angel Guimerà

1924

Dramaturg. Gran autor de teatre de la Renaixença. S’inicia en la poesia i amb Mar i cel, un gran èxit. S’apropa a la realitat catalana de la burgesia d’aleshores , així surt la Maria Rosa, Terra Baixa i La filla del mar. Final vida obra reflexiva

Narcís Oller

1930

autor de la novel·la de la renaixença. Estudia dret. Renova el llenguatge de la novel·la catalana, talment oblidada des de Tirant lo Blanc. Passa d’un primer romanticisme al realisme de Balzac i fins i tot s’apropa al naturalista de Zola. Obra novel·la La Papallona, tingué gran èxit a Europa, el mateix Zola la va prologar. La febre d’Or, Pilar Prim, retrats de la burgesia catalana, certa cura amb el tractament del món de la dona.

Eugeni D’ors

1954

assagista, filòsof i crític d’art. Glossari, columna al diari sota pseudònim de Xènius, on obrirà el camí al noucentisme, moviment estètic en resposta al modernisme. L’obra més coneguda La ben plantà.