Literatura

Edat Mitjana

Period: 476 to 1492

Teatre Medieval

814

En l'edat mitjana hi havia dos tipus de teatre: el teatre religiós amb més presència significativa i el teatre profà. El teatre religiós tenia l'objectiu de propagar el missatge de la religió catòlica, difondre la fe... Les esglésies i les places eren els llocs on s'instal·laven els escenaris.
Es classifica en cicles:
Cicle de Nadal, cicle de Pasqua, cicle marià, cicle hagiogràfic, cicle del Corpus, cicle bíblic El teatre profà servia per a entretenir la cort i el poble.

Origens de la literatura

878

878-988:
· integració en procés de les terres de Catalunya la Vella per Guifré Pilós
· independització respecte al poble franc 1013 Derrota en la Batalla de muret (mort de Pere el Gran)
1150 Ramon Berenguer es casa amb Peronella d'Aragó s. V caiguda de l'imperi romà
s. VIII invasió dels àrabs a la Península Hi havia una "lluita" entre el llatí que era la llengua de prestigi però que no la comprenia tot el món i la llengua vulgar.

Primers textos escrits en català

1028

"Forum Iudicum" era un codi de lleis visigòtic traduït al català a mitjan segle XII. La traducció catalana va ser feta durant els primers anys del govern de Ramon Berenguer IV.

Guillem de Berguedà

1138

Fragment de "Cansoneta leu e plana":
"Cansoneta leu e plana,
leugereta, ses ufana,
farai, e de mon Marques
del traichor de Mataplana,
q'es d'engan farsitz e ples.
A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples." Aquest és un fragment del text "Cansoneta leu e plana".
L'obra és un sirvientés perquè critica al poble adreçant-se al Marqués de Mataplana dient-li que és un traïdor com es pot observar en quasi tots els versos.

Lírica trobadoresca

Period: 1140 to 1300

Naixement de la prosa

1208

Croada albigesa (destrucció d'Occitània). Annexió del Comtat de Tolosa a la Corona Francesa. ·Creació d'universitats
·Auge de la burgesia
·Incorporació de Mallorca i València a La Corona d'Aragó
·Comunitats jueua, musulmana i cristiana en contacte
·Creixement de les ciutats
·Nous gèneres: novel·la (primer en vers i després en prosa)

Ramon Llull

1232

Biografia de Llull en imatges del Codex St Peter Perg: Llull amb el seu esclau musulmà. "Vida Coetània" qualificada com una de les primeres "autobiografies" conegudes d’un autor medieval. Ell es va dedicar a l’estudi de Déu i a la conversió dels "infidels". Art etapes:
Vida del mestre Ramon (un poco autobiogràfic)
Art demostrativa/ Félix o Llibre de meravelles
Ars generalis ultima (plenitud)

"Llibre d'Evast e Blanquerna"

1276

(https://docs.google.com/document/d/1NXR24Gd4qETEfC3JLXE7ebRi9eFLfog199ihqaokVxg/edit?usp=sharing)

Llibre del rei en Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats

1288

Bernat Desclot va utilitzar dues fonts:
· Textos llegendaris i historiogràfics.
· Records personals, arxius i textos posificats per al regnat de Pere el Gran. Fragment de text:
CXXIII
"Com l'almirall del rei d'Aragó hac consell ab sa gent, qual via faessen.
Quan l'armada del rei d'Aragó e de Sicília fo partida del cap de Salern, féu la via d'una illa qui és assats prop de Nàpols, qui a nom Capri, e aquí tota l'armada s'aturà tota la nuit..."

Època de canvis

1300

Procés de crisi d'on sorgeix el moviment de l'Humanisme.
Diferents factors que provocaren els canvis:
·Crisi económica a tota Europa
·Augment de les guerres entre senyors feudals
·Pesta negra
·Despoblament de camps (emigració cap a les ciutats) Conseqüències:
·La ira esclatà en revoltes
·La presència de la mort feria que els homes buscaren refugi i consol a l'Església però aquesta tenia la seua pròpia crisi (El Cisma d'Occident)
·Tensions als regnes de la Corona d'Aragó

Crònica de Ramon Muntaner

1325

Fragment:
"E per ço començ al fet del dit senyor rei En Jacme com jo el viu, e senyaladament lo viu que jo era fadrí. Dit senyor rei anà a la dita vila de Peralada, on jo nasquí, e posà en l'alberg de mon pare, En Joan Muntaner, qui era dels majors albergs d'aquell lloc e era al cap de la plaça.
E per ço reconte aquestes coses que cascun sàpia que jo viu lo dit senyor rei e que puse dir ço que d'ell viu e aconseguí, que d'àls jo no em vull entremetre sinó de ço que en mon temps s'es fet."

Francesc Eiximenis

1330

"Lo Crestià" Enciclopèdia amb totes les activitats de la vida de l'home com a cristià. Havia de constar de tretze volums però finalment sols va escriure el primer, el segon, el terç i el dotzé.
Primer: origen i característiques del cristianisme
Segon i Terç: vicis i pecats
Dotzé: exaltació de les ciutats com nucli de les societats humanes
"Corts tenen los prínceps per les següents rahons: la primera sí és per tal que sia feta justícia per lo príncep e per sos oficials als altres..."

Bernat Metge

1340

Coberta de l'edició de Stefano Maria Cingolani de Lo somni. Fragment "Lo somni":
"Poc temps ha passat que estant en la presó, no per demèrits que mos perseguidors e envejosos sabessen contra mi, segons que despuis clarament a llur vergonya s'és demostrat, mas per sola iniquitat que m'havien, o per ventura per algun secret juí de Déu." La seva obra maestra va ser "Lo somni", escrita després d'eixir de la presó.

El Llibre dels Fets

1343

Còdex crònica de Jaume I "Ara compatrem en qual nós fom engendrats e en qual manera fo lo nostre naixement..." Característiques:
· nós (plural majestàtic)
· narració autobiogràfica (1208-1276)
· es basa en records personals i cançons de gesta adaptades a la prosa
· llenguatge viu i popular, refranys i expressions col·loquials

Sant Vicent Ferrer

1350

Conegut com a Sant Vicent el del ditet per un dels seus miracles. 280 sermons formats per: Introductio, Pregaria, Intro thematis i Divisio thematis. Característiques:
· Exclamacions, onomatopeies i interjeccions
· Gesticulació i diferents registres de veu
· Diàlegs
· Diminutiu expressiu
· Vulgarismes i tabús Fragment:
" E lo perfet dix-hi: Margarita: hages mercé de la tua bellesa, del teu cors. E ella repòs: Jo he mercé, sobre la bellesa de la mia ànima. que és imaga de mon senyor Jesucrist"

Anselm Turmeda

1350

Fragment de La disputa de l'ase:
"El rei envia un seu porter a cercar frare Anselm. Després que el rei hagué oït llur resposta, romangué molt content, i tot seguit envià per cercar-me un dels principals porters de sa cort, conegut per son nom 'El Fals Guillot de les Cames Tortes" En aquest text utilitza la ironia principalment intercanviant opinions amb un ase. Però Turmeda mostra una gran varietat de gèneres literaris com "L'elogi dels diners" amb un to humorístic o "Tuhfa" una autobiografia..

Crònica de Pere el Ceremoniós

1382

Imatge de Pere el Cerimoniós. És la menys extensa de totes i té forma autobiogràfica.
Pere el Cerimoniós va ser un gran reformador de la Cancelleria Reial. Ell volia justificar apolítica dels reis de La Corona i de la seua pròpia però també perquè els reis que el succeïsquen prengueren exemple que: "en llurs tribulacions, deuen esperar e confiar en lo llur Creador, de qui vénen tots béns, victòries e gràcies."

Jordi de Sant Jordi

1395

Fragment de "Presoner": "Deserts d'amichs, de bens e de senyor,
en estrany loch y en stranya contrada,
luny de tot be, fart d'enuig e tristor,
ma voluntat e pensa caytivada,
me trop del tot en mal poder sotsmes;
no vey algu que de me s'aja cura,
e soy guardats, enclos, ferrats e pres,
de que·n fau grat a ma trista ventura." El tema del poema és la soledat i la melancolia que sent un presoner al ser captivat.

Ausiàs March

1400

Ausiàs March es considera el gran renovador de la nostra poesia medieval. Va ser el primer a utilitzar el català en els seus primers. A més a més, tracta a la dona amb sentiments humanitzats i utilitza una representació molt viva de la realitat quotidiana per la influència italiana i dels clàssics. L'obra consta de 4 parts:
Cants d'amor
Cants de mort
Cants morals
Cant espiritual

Poesía s. XV: Segle d'Or

1400

Tancament del món feudal inaugurat per un canvi de rumb amb una visió humanística.
València, que havia de superar una etapa de dificultats, va ser el nucli comercial i econòmic de La Corona d'Aragó a causa de la seua ubicació. El regnat d'Alfons el Magnànim va estar marcat pel desig de l'expansió mediterrània i va establir la Cort a Nàpols. A més a més, van aparéixer noves influències i personalitats literàries com Bernat Metge, Jordi de Sant Jordi o Roís de Corella.

"Veles e vents"

1400

(https://youtu.be/ssEnacz5eh4)

La novella caballeresca

1400

Els llibres de cavalleries provenen de les llegendes del rei Artús i els cavallers de la Taula Redona (britànics).
Llibres de cavalleria:
·Fets inventats
·Espai inventa i allunyat
·Personatges sobrenaturals o màgics
·"El Blandín de Cornualla"
·"La faula" Novel·la cavalleresca:
·Fets reals i històrics
·Espai real I temps pròxim
·Personatges amb virtuts, necessitats i pateixen
·Versemblança
·Curial e Güelfa
·Tirant lo Blanc

Renaixement

Period: 1400 to 1600

Joanot Martorell

1410

Coberta del Tirant lo Blanc en l'edició de 1979. Fragment de "Tirant lo Blanc":
"Com la Princesa conjurà a Tirant que li digués qui era la senyora qui ell tant amava. –Digau-me, Tirant –dix la Princesa–: sí Déu vos lleixe obtenir lo que desitjau, dieu-me qui és la senyora qui tant de mai vos fa passar, que si en cosa neguna vos hi poré ajudar ho faré de molt bona voluntat, car molt me tarda de saber-ho." La temàtica predominant són les aventures però també hi ha una trama amorosa.

Joan Ferrandis d'Heredia

1480

"La vesita" és una peça teatral d'intenció realista i satírica bilingüe d'estil popular que imita el teatre renaixentista i italià. Argument: anunci d'una visita a casa d'una senyora de l'alta València. Aquesta, accepta de bon grat però es mostra amo dobles intencions i ironia les burles socials i la seua disconformitat.
Intenció: reflectir l'estat de la llengua entre l'aristocràcia valenciana del s. XVI

Edat Moderna

1492

La mort sense descendència de Martí l'Humà produir el sorgiment del Compromís de Casp.
La unió d'Aragó i Castella provocà un procés de castellanització de la noblesa. La dinastia de l'Àustria va influir negativament en la nostra llengua: introducció de governants i funcionaris castellans a la Corona
la prohibició de mantenir relacions comercials amb Amèrica.
Endarreriment al Regne de València per l'expulsió dels moriscos. Nou conflicte per la successió de Carles II. Decrets de Nova Planta.

Teatre en el Renaixement

1500

Evolució de l'Humanisme italià. La característica principal és la recuperació de la regla de les tres unitats clàssiques:
·Unitat d'espai: espai únic
·Unitat de temps: els fets han de durar 24 hores
·Unitat d'acció: una sola intriga A la cort de Germana Foix i el duc de Cantàbria intentà assolir un ambient renaixentista paregut a l'italià. Però la llengua pròpia s'abandona en la literatura culta per l'ús del llatí. En aquest període els textos teatrals referents pertanyen a la comèdia.

Joan Timoneda

1518

És la figura més prolífica del Renaixement. Va donar un caràcter cortesà als refranys populars. D'aquesta manera, la cançó popular es converteix en cançoners cultes. Fragment del cançoner "Flor d'enamorats":
"Segons cantau poc a poc
i us cremau on no hi ha foc,
deveu ser de qualque lloc
nat en lo mig de l’estiu,
Don Piripipiu?"

Pere Joan Porcar

1589

L'autor dóna testimoni dels fets més destacables de la València de l'època en el dietari "Coses evengudes en la Ciutat e Regne de València" Fragment de "Coses evengudes en la Ciutat e Regne de València":
"Diumenge a 23 de setembre 1612, entre nou i deu hores ans de migjorn, en València, en lo carrer dit de la Travessia de Figuerola, que és de la travessa de Sant Felip al carrer de Sant Vicent al carrer de Reglons..."

Barroc

Period: 1600 to 1750

Teatre en el Barroc

1700

A causa d'una pobresa generalitzada, el teatre es va convertir en un mitjà de distracció. Característiques:
·L'autor és la figura mas important
·El text és l'element clau
·Alternaven vers i prosa però també cançons
·3 actes d'acció còmica i tràgica a la vegada
·Diversos dies i múltiples espais

Joan Ramis i Ramis

1746

Dins del Neoclassicisme aquest és l'autor més rellevant. La seua obra més important és "Lucrecia", obra teatral de 5 actes. Conté les característiques principals com la unitat de lloc, accions i temps.
El tema és l'amor matrimonial i fa un atac a la tirania dels governants que no respecten els drets dels vassalls. Fragment de "Lucrècia":
"En fin, menos altiva,
en poder dels romans se mira ja cautiva?
O encara se mantén, intrèpida, obstinada,
i de nostres legions s'atroba sitiada?"

Il·lustració

Period: 1750 to 1800

Romanticisme

1800

Moviment amb caràcter liberal i revolucionari condicionat per la Revolució Industrial, l'accés i el difonament de la cultura i la professionalització de l'escriptor. Hi havia dues tendències:
Romanticisme conservador: defensa de la llibertat individual
Romanticisme liberal: defensa la rebel·lia i l'individualisme Característiques comunes:
Individualisme
Nacionalisme
Llibertat
Rebel·lia i evasió Decadència econòmica de la península durant el XIX provocà retard cultural.

Romanticisme

Period: 1800 to 1850

Renaixença

1830

Moviment de ressorgiment cultural i literari iniciat a Catalunya. Característiques:
Recepció del Romanticisme
Reivindicació de la llengua pròpia 1859 Certamen literari dels Jocs Florals amb 3 eixos: Pàtria, Fe i Amor.
Els escriptors adoptaren un model lingüístic culte. Després de 3 segles en què la llengua culta havia estat en desús, era difícil trocar un llenguatge apropiat per a les manifestacions cultes.

Renaixença

Period: 1830 to 1890

Espanya a finals del s. XIX

1850

El procés d'industrialització va ser molt lent i no va poder modernitzar el país al nivell de la resta d'Europa. Dos crisis: una econòmica i una política (pèrdua últimes colònies). Moviments següents relacionats amb l'evolució política, social i econòmica a Catalunya.
Alguns territoris començaren una perita industrialització.
Naixement nova burgesia amb sentiment nacionalista però València i les Illes Balears es mantingueren al marge.

Joan Maragall

1860

Imatge de Joan Maragall. Les seues obres es basen en la "paraula viva", concepte inventat per ell que consisteix en l'espontaneïtat i la instantaneïtat en la composició literària. Fragment de "L'ametller":
"A mig aire de la serra
veig un ametller florit.
Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t'he delit! Ets la pau que s'anuncia
entre el sol, núvols i vents...
No ets encara el millor temps
però en tens tota l'alegria."

Modernisme

1865

Nou moviment cultural que va destacar a Espanya en l'àmbit de l'arquitectura (Antoni Gaudí) Característiques:
Eclecticisme i sincretisme estètics
Assimilació plena del Romanticisme
Superació del model naturalista
Heterogeneïtat social i ideològica Objectius:
Superar el llegat de la Renaixença
Eixir del retard cultural
Dotar la llengua pròpia Etapes:
Etapa de gestació: reflexions teòriques
Etapa de consolidació: creació literària

Modernisme

Period: 1865 to 1920

Jacint Verdaguer

1874

Imatge de l'autor.
És l'escriptor català més important i representatiu del segle XIX.
L'Atlàntida és el seu primer gran poema èpic, en el qual narra l'afonament del continent dels atlants. La intenció és moralitzadora i patriòtica on el protagonista és la natura. Fragment de "L'Atlàntida":
"Morí; i, de la despulla del cos sa ànima salva,
vers l'esbart de ses filles, les plèiades, volà
dret als aurífics porxes endomassats de l'alba,
des d'a on, condolides, allarguen-li la mà."

Eugeni d'Ors

1881

Glosari d'Eugeni d'Ors. A partir de 1906 començà a escriure el seu "Glosari" a "La veu de Catalunya". Aquesta columna era una plataforma que va Fer arribar les idees noucentistes a una gran part de la societat. Amb aquestes pàgines va perfilar les característiques del moviment:
Classicisme, imperialisme, civilitat i arbitrarisme.

Josep Carner

1884

Imatge de l'autor. El llibre de poemes "Els fruits saborosos" és considerat per la crítica com una de les fites del Noucentisme. Carner parla de les diverses etapes de la vida mitjançant una analogia entre la fruita i personatges que representa. Fragment de "Els fruits saborosos":
"Al nostre volt minga és dolç amb la vellesa:
el fred ens fa temança, la negra nit horror,
criden els fills, les nores ens parlen amb aspresa.
Què hi fa d'anar caient, si ens ne duem l'amor?"

Noucentisme

1906

Des de l'any 1906 fins a 1923 (colp d'estat de Primo de Rivera).
El Noucentisme era un moviment que va coincidir amb els últims anys del Modernisme i Després amb les avantguardes. Moviment cultural amb objectius renovadors.
La burgesia conservadora posà un programa per modernitzar i nacionalitzar la societat però necessitava el suport dels intel·lectuals i artistes per a difondre el programa.

Noucentisme

Period: 1906 to 1935