LÍNIA DEL TEMPS-PREHISTÒRIA timeline

15,000 BCE

PREHISTÒRIA

Primera Etapa De La Historia
Period: 15,000 BCE to 8000 BCE

Paleolític

és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques
8000 BCE

Agricultura
Period: 8000 BCE to 5000 BCE

Neolític

n aquest perióde va tenir lloc innovacions d'una gran transcendència, on els éssers humans van descobrir l'agricultura i la ramaderia, i es van convertir als sedentaris,. un procés conegut com la revolució neolítica.
7000 BCE

Ceràmica i teixits
5500 BCE

Primeres Comunitats neolítiques
5000 BCE

Aparició de la metal·lúrgia
Period: 5000 BCE to 1000 BCE

Edat dels metalls

període molt ampli en la història caracteritzat pel desenvolupament de les societats humanes de la metal·lúrgia.
3500 BCE

Aparició de l’escriptura
3500 BCE

Fundació Uruk
Period: 3500 BCE to 476

Edat Antiga

definido por el surgimiento y desarrollo de las primeras civilizaciones que tuvieron escritura, llamadas por ello «civilizaciones antiguas». Tradicionalmente ha sido el período inicial de la historia
Period: 3500 BCE to 2100 BCE

Mesopotàmia

és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que s'anomenava terra entra rius
3150 BCE

Escriptura Jeroglífica
3000 BCE

Unificació d’Egipte
Period: 3000 BCE to 1700 BCE

Edat de Coure

El cobre fue uno de los primeros metales que usó el hombre, utilizándolo inicialmente en su estado natural, el cobre nativo, ya que desconocía los mecanismos por los cuales se podía fundir el mineral. En estos primeros tiempos lo moldeaba gracias a las técnicas del martillado
Period: 2686 BCE to 2160 BCE

Imperi Antic d’Egipte

El Imperio Antiguo forjó y consolidó el sistema político, cultural y religioso surgido durante el periodo protodinástico, con la aparición de una monarquía cuyos rasgos más notables son la divinización absoluta del faraón y un poder político fuertemente centralizado.
Period: 2334 BCE to 1150 BCE

Regne d’Accad

El Imperio acadio fue un gran reino de Mesopotamia formado a partir de las conquistas de Sargón de Acad en el siglo XXIV a. C., considerado por varios historiadores como el primer imperio en la historia de la Humanidad
Period: 2050 BCE to 1650 BCE

Imperi Mitjà d’Egipte

se inicia con la reunificación de Egipto bajo por Mentuhotep II, a mediados de la dinastía XI, dando fin al denominado Primer periodo intermedio de Egipto. Esta época comprende la segunda parte de la dinastía XI y la dinastía XII.
Period: 1890 BCE to 1600 BCE

Imperi Babilònic

Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq). Es va originar a partir dels territoris units d'Accàdia i Sumer. La tradició la fa fundada fa quatre mil cinc-cents anys per Nimrod, qui també va construir la famosa Torre de Babel. La llengua acàdia va evolucionar per formar la llengua babilònica, mentre que la llengua sumèria va desaparèixer
1750 BCE

Codi d’Hammurabi
Period: 1700 BCE to 1000 BCE

Edat de Bronze

L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze. L'edat del bronze forma part de la prehistòria i segueix el neolític a la major part del món.
Period: 1550 BCE to 1069 BCE

Imperi Nou d’Egipte

Possiblement com a resultat del govern estranger dels hikses durant el segon període intermedi, l'Imperi nou a Egipte va mirar de crear un tap entre el llevant i Egipte, i va assolir la seva màxima extensió territorial.[1] Es va estendre cap al sud a dins de Núbia i va retenir extensos territoris al Pròxim Orient. Els exèrcits egipcis van lluitar contra l'exèrcit hitita pel control de l'actual Síria.
Period: 1476 BCE to 1492 BCE

Edat Mitjana

L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del segle v fins al segle xv. Succeeix a l'edat antiga, que acaba amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, i precedeix el Renaixement i l'era de l'exploració. És la segona de les tres divisions tradicionals de la història d'Occident: l'antiguitat clàssica, el període medieval i el període modern. Al seu torn, se subdivideix en alta, plena (o central) i tardana
Period: 1300 BCE to 600 BCE

Imperi Assiri

Los asirios nos han dejado una importante lista real que recoge los nombres de los reyes desde los orígenes más o menos legendarios hasta la época neoasiria (siglo VIII a.C.). Según esta lista, encabezada por el mítico Tudiya, que habría que remontar a finales del milenio III a.C
Period: 1200 BCE to 550 BCE

Edat de Ferro

La Edad del Hierro es el periodo en el cual se descubre y populariza el uso del hierro como material para fabricar armas y herramientas. En algunas sociedades antiguas las tecnologías metalúrgicas necesarias para poder trabajar el hierro aparecieron en forma simultánea con otros cambios tecnológicos y culturales incluyendo muchas veces cambios en la agricultura, las creencias religiosas y los estilos artísticos aunque este no ha sido siempre el caso.
Period: 800 BCE to 550 BCE

Grecs a la Península Ibèrica

Protohistòria de la península Ibèrica és la denominació historiogràfica del període inicial de la història antiga de la península Ibèrica, del final de la prehistòria de la península Ibèrica, o de la transició entre ambdues èpoques.
Period: 776 BCE to 499 BCE

Època Arcaica Grècia

Època arcaica és un període de la història de l'antiga Grècia amb la qual la historiografia distingeix l'etapa en la qual l'Hèl·lade període anterior l'edat fosca, caracteritzada per la distribució de l'espai hel·lènic entre tribus[1] indoeuropees que parlaven distintes variants de la futura llengua grega - aqueus , jonis,[2]doris, eolis, arcadis, superposats sobre els prehel·lènics pelasgs
Period: 684 BCE to 30 BCE

Època Tardana d’Egipteç

El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.
594 BCE

Reformes de Soló
575 BCE

Fundació Empuries.
Period: 558 BCE to 331 BCE

Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida). L'imperi Mede, l'imperi Selèucida i l'Imperi Part també seran descrits aquí, però com a estats invasors o ocupants de Pèrsia, no pròpiament perses, encara que n'adoptessin els costums i tradicions.
Period: 499 BCE to 336 BCE

Època Clàssica Grècia

Grecia clásica o Época Clásica por antonomasia es el período de la historia de Grecia comprendido entre la revuelta de Jonia (año 499 a. C., cuando termina la Época Arcaica) y el reinado de Alejandro Magno (336 a. C.-323 a. C., cuando comienza la Época Helenística), o de un modo más genérico, los siglos V y IV antes de Cristo.
Period: 492 BCE to 499 BCE

Guerres Mèdiques

Les guerres médiques, au nombre de deux, oppose l'empire des Perses et des Mèdes à une coalition de cités grecques, de 490 à 479 avant JC. Les Grecs l'emportent à Marathon grâce à l'intelligence du stratège Miltiade.
477 BCE

Lliga de Delos
Period: 431 BCE to 404 BCE

Guerres del Peloponés

La Guerra del Peloponès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.
Period: 336 BCE to 323 BCE

Alexandre el Gran

Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ο Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Period: 336 BCE to 30 BCE

Època Helenística

Se denomina período helenístico, helenismo o periodo alejandrino (por Alejandro Magno) a una etapa histórica de la Antigüedad cuyos límites cronológicos vienen marcados por dos importantes acontecimientos políticos: la muerte de Alejandro Magno (323 a. C.) y el suicidio de la última soberana helenística
334 BCE

Alexandre el Gran conquesta Persia
331 BCE

Alexandre el Gran conquesta Egipte
331 BCE

Fundació Alexandria
Period: 264 BCE to 146 BCE

Guerres Púniques

Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici
Period: 411 to 585

Sueus

El seu nom derivaria de swiban, que vol dir 'moviment irregular', pel costum dels sueus de traslladar-se d'un lloc a l'altre sense arribar a fixar poblacions estables; altres teories diuen que el nom era celta o eslau. És possible que el nom els fos aplicat perquè no eren purs germànics, sinó barrejats amb eslaus i per això foren vistos com a diferents pels altres pobles germànics. Els romans els coneixien d'ençà almenys el 123 aC.
Period: 435 to 534

Vàndals

Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Period: 476 to 1453

Imperi Romà d'Orient (Bizantí)

Se denomina como Imperio bizantino a la mitad oriental del Imperio romano, que pervivió durante toda la Edad Media y el comienzo del Renacimiento. Su capital se encontraba en Constantinopla, construida sobre la antigua Bizancio, importante ciudad colonial de la Tracia griega fundada hacia eI 667 a. C.
Period: 476 to 711

Visigots

Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest». Els visigots van ser un poble sorgit a conseqüència de la divisió que van patir els gots arran de les invasions dels huns, cap al 370. Serien els «gots de l'oest», en oposició als de l'est, els ostrogots.
Period: 481 to 800

Francs

Francs es una comuna francesa, situada en el departamento de la Gironda, en la región de Aquitania en el suroeste de Francia. Elabora vino de Burdeos dentro de la denominación de origen Bordeaux Côtes de Francs.
Period: 493 to 553

Ostrogots

Els ostrogots són un dels pobles germànics. Els ostrogots van ser un poble germànic procedent de la divisió que van patir els gots arran de les invasions dels huns, cap al 370. El seu nom significaria 'gots de l'est', en oposició als de l'oest, els visigots. Una altra versió més recent, defensada per J. Rosales[1] i admesa per Fermín Miranda-García,[2] defensa que els gots eren d'origen bàltic. Van establir el seu regne al voltant del mar Negre
527

Justinia Emperador
570

Naixement de Mahoma
622

Aparició de l'Islam
632

Mort de Mahoma
711

Arribada dels musulmans a la península Ibèrica
732

Guerra de Poitiers
Period: 751 to 987

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la doctrina de la translatio imperii).
Period: 768 to 774

Regnat de Carlemany

El regnat de Carlemany se sol associar amb el «renaixement carolingi», un ressorgiment de la cultura, religió i arts llatines al llarg dels dominis carolingis dirigits per l'Església Catòlica. Mitjançant les seves conquestes i les seves reformes internes, Carlemany assentà les bases del que va esdevenir l'Europa occidental a l'edat mitjana.
800

Carlemany Emperador
843

Divisió de l'Imperi de Carlemany
Period: 929 to 1036

Califa de Còrdova

El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Period: 1008 to 1031

Fragmentació Al-Andalus
1054

Cisma d'Orient
1450

Invenció de la Imprempta
Period: 1479 to 1789

Edat Moderna

La Edad Moderna es el tercero de los periodos históricos en los que se divide convencionalmente la historia universal, comprendido entre el siglo XV y el XVIII. ... El espíritu de la Edad Moderna buscaría su referente en un pasado anterior, la Edad Antigua identificada como Época Clásica.
1492

Conquesta de Granada pels Reis Catòlics
1492

Expulsió dels Jueus
1499

Fi a la tolerància amb Cisneros, obligació a batejar a tothom
1502

Musulmans obligats a convertir-se
1515

Campanya indulgèncias pro-basílica de Sant Pere del Vaticà
1517

95 tesis de Martí Luter
1534

Acta de Supremacia
1537

Creació Companyia de Jesús
1542

Inquisició
Period: 1545 to 1563

Concili de Trento

El Concilio de Trento fue un concilio ecuménico de la Iglesia católica desarrollado en periodos discontinuos durante veinticinco sesiones entre los años 1545 y 1563. ... Sus objetivos fueron definir la doctrina católica y disciplinar a sus miembros condenando la Reforma, considerada por la Santa Sede como una herejía.
Period: 1789 to 2022

Edat Contempotrània

L'edat contemporània és el nom convencional que la historiografia occidental, principalment europea i nord-americana, aplica al període històric que comprèn des de la Revolució francesa l'any 1789 fins a la nostra actualitat. Tanmateix, cal tenir en compte que aquest període no és, en cap cas, una època lineal, sinó complexa i amb diferents canvis que la determinen.